Una exposició a València exhibix per primera vegada a Espanya cabells i cartes autògrafes de Lucrècia Borja

València i Gandia acullen un simposi sobre la nissaga valenciana en què es presentarà la digitalització dels Arxius Secrets del Vaticà

VALÈNCIA, 15 de novembre(EUROPA PRESS)

L'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València (OCCC) exhibix des de hui l'exposició "Els cabells de Lucrècia Borja", que permet contemplar per primera vegada a Espanya els flocs reals del cabell de qui va ser filla del papa Alexandre VI i germana de Cèsar Borja. Juntament amb ells, la selecció mostra les nou cartes d'amor que es conserven de la correspondència amorosa que va mantindre amb el poeta i humanista Pietro Bembo i que deixen vore el costat més íntim d'un personatge perseguit per la llegenda negra que ha envoltat tant la seua biografia com la de la resta d'esta família d'ascendència valenciana.

Els cabells rossos de Lucrecia, una de les integrants més famoses de la nissaga Borja, s'exhibixen en una custòdia de pedres precioses cedida per la Biblioteca Ambrosiana de Milà. L'exposició a València suposa la tercera possibilitat de vore esta relíquia fora de la ciutat italiana, ja que anteriorment només havia eixit per a altres dos exposicions a Frankfurt i Munic, segons ha destacat el gerent de l'OCCC, Emili Payà, durant la presentació de la mostra.

Per este motiu, el trasllat de la peça fins a la capital valenciana s'ha dut a terme amb "extrema atenció", fins al punt que els cabells de Lucrècia "han viatjat en primera classe", ja que no es poden facturar com a equipatge i van volar amb avió fins a València ocupant un seient propi, ha relatat el responsable del centre cultural. A l'OOOC s'ha habilitat un espai específic per a exhibir els flocs a fi d'assegurar que les condicions d'il·luminació, humitat i temperatura són les adequades.

La llegenda que acompanya Lucrècia Borja envolta també estes restes de cabell, ja que es diu que l'escriptor romàntic Lord Byron -qui se sentia identificat amb ella pel seu passat escandalós acusat d'incest i les seues relacions amoroses quasi literàries- va robar un dels flocs. Una altra de les anècdotes és que el poeta Grabriel d'Annuzio s'agenollava cada vegada que passava davant d'ella, com si fóra digna de veneració.

Payà ha explicat que la "fascinació" que exercix la figura de Lucrècia per la seua bellesa i gran poder, i ha apuntat que l'admiració per ella es va extremar en el romanticisme, "que va alimentar el mite de la dona apassionada i alhora perillosa".

Quant a les acusacions d'assassinats, enverinaments i incestos que s'identifiquen amb el nom de Lucrècia Borja, Payà ha declarat que "van ser producte del moment polític i de les lluites internes que va patir Itàlia". En eixe sentit, ha recordat que la pretensió de la família Borja va ser crear uns Estats Vaticans forts "amb la idea d'una unificació italiana 'avant la lettre' però sota el papat".

Pel que fa a les nou cartes d'amor clandestí entre Lucrècia Borja -casada llavors amb Alfons d'Este, Duc de Ferrara- i el venecià Pietro Bembo, Payà ha apuntat que estan datades a partir del 1503 i es troben enquadernades en pergamí.

L'exposició, que es podrà contemplar fins al 2 de desembre, forma part dels actes paral·lels del II Simposi Internacional sobre els Borja, que se celebrarà entre els pròxims dies 21 al 23 de novembre a València i a Gandia i que se centrarà en el cinqué centenari de la mort de Cèsar Borja.

Dins de la programació d'esta trobada destaca la presentació de la digitalització dels Arxius Secrets del Vaticà que s'ha realitzat gràcies a l'acord a què van arribar el 2002 l'Institut d'Estudis Borgians i la Santa Seu per a consultar per primera vegada tota la documentació generada durant els papats de Calixt III i Alexandre VI.

NOVES DADES

Així, durant cinc anys s'ha copiat i s'ha digitalitzat centenars de milers de documents, el 90 per cent dels quals són inèdits, per la qual cosa s'espera que els investigadors puguen descobrir noves dades que aclarisquen els secrets de la Cort dels papes valencians. La digitalització dels documents -que es conservaran a l'arxiu de l'OCCC- ha estat patrocinada per la Fundació Wintenthur, que presidix Jaime de Marichalar, i que està previst que acudisca a la presentació el pròxim 21 de novembre, segons els responsables de l'acte.