Esquerra registra una proposta sobre la presència vehicular del català
MADRID, 29 Jun. (EUROPA PRESS) -
El Partit Popular ha registrat una proposta de resolució al Congrés amb motiu del Debat sobre l'Estat de la Nació, per millorar la qualitat del sistema educatiu espanyol i, entre d'altres aspectes, planteja un Batxillerat de tres anys, a més d'ajustar l'actual sistema de beques a la realitat de les famílies espanyoles en crisi i que inclogui la modalitat que premiï l'esforç i el mèrit.
En concret, els populars han rescatat una de les seves propostes del programa de les passades eleccions del passat 22 de maig, en què ja apuntaven a un Batxillerat de tres anys per afavorir el nivell educatiu dels futurs universitaris.
A més, en aquesta proposta de resolució volen establir a nivell nacional avaluacions generals de caràcter objectiu en les diferents etapes, que afavoreixin una mateixa qualitat educativa en totes les comunitats, a més d'impulsar una major autonomia dels centres escolars basada en la transparència i en la rendició de comptes.
COM EL 'MIR' DE RUBALCABA
En relació amb el professorat, volen que s'aprovi un nou sistema nacional d'accés a la funció docent que permeti atreure a la docència als millors professionals, primant mèrit i capacitat. Precisament, es tracta d'una proposta semblant a la formulada pel vicepresident primer del Govern, Alfredo Pérez Rubalcaba, per a un 'MIR' de docents.
Com ja ha sol·licitat anteriorment en la Cambra, demana l'adopció de mesures necessàries per a la professionalització de la funció del director en els col·legis, amb l'objectiu de reforçar el seu paper i lideratge.
En matèria d'universitats, el PP sol·licita que es garanteixi la igualtat d'oportunitats a l'accés als ensenyaments universitaris, a més que s'unifiquin els criteris de les proves d'accés a la universitat.
Per la seva banda, CiU ha registrat una proposta de resolució relativa a millorar i traspassar la gestió de les beques, la qualitat de l'educació i combatre el fracàs escolar. Per a això, demana un increment anual tant del número com de la quantia d'aquestes ajudes, així com que, de caràcter urgent, es traspassi a la Generalitat la gestió de les mateixes.
Amb l'objectiu de millorar la qualitat de l'educació i combatre el fracàs escolar, els nacionalistes catalans proposen la reelaboració dels requisits de formació inicial i permanent del professorat, amb la finalitat que aquest mantingui una alta acreditació professional, avançant en el disseny d'una carrera docent, a més que es presentin, en el termini de 60 dies, avaluacions dels diversos plans empresos per fer front a l'elevat percentatge d'abandonament i fracàs escolar.
És més, volen que, en 60 dies, es presenti l'estudi requerit per la Comissió d'Educació a l'Observatori Estatal de la Convivència Escolar per conèixer quina és la situació dels directors als centres escolars en la resolució de conflictes.
D'altra banda, des del BNG plantegen que es garanteixi una dotació suficient de beques per a l'estudi, de manera que s'asseguri el principi d'igualtat d'oportunitats a l'accés a l'educació.
CATALÀ A BALEARS
Per la seva banda, Esquerra Republicana ha registrat una proposta sobre la presència vehicular del català en el sistema educatiu, en què volen instar l'executiu que manifesti la seva preocupació davant l'anunci formulat pels nous governs de la Comunitat Valenciana i Balears d'introduir modificacions en el sistema educatiu en relació amb l'ús vehicular de les seves llengües pròpies que, segons la seva opinió, intensificaran la seva minorització.
Alhora, desitgen que el Congrés insti al Govern a difondre la tasca cultural i pedagògica dels sistemes educatius que introdueixen com llengua vehicular en l'ensenyament la pròpia i oficial del territori autonòmic.