Una nova política lingüística per la igualtat del valencià

VALÈNCIA, 11 Mar. (EUROPA PRESS) -

   Acció Cultural del País Valencià (ACPV) ha elaborat un document "en positiu amb els principis bàsics que ha de recollir una nova política lingüística que assegure la "igualtat efectiva" i garantisca la no discriminació mitjançant la inclusió de mecanismes que permeten "la denúncia i en el seu cas la sanció" i que té l'adhesió de les universitats valencianes.

   La presentació oficial d'este document serà esta vesprada en un acte "extraordinari" amb la intervenció de quatre dels vicerectors de les cinc universitats públiques valencianes: la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València, la Universitat d'Alacant i la Universitat Jaume I. La Universitat d'Elx s'ha excusat per estar en període electoral per reelegir el seu claustre.

   El secretari general d'ACPV, Toni Gisbert, acompanyat pel membre de la Junta Directiva d'ACPV i responsable de Política Lingüística, Ferran Suay, han donat a conèixer els seus principis bàsics en roda de premsa d'este document base amb el qual es vol aconseguir "el mateix tracte". Ni més ni menys", ha assegurat.

   Així, ha assenyalat que este document marca els principis bàsics per garantir "una igualtat efectiva" de la llengua perquè puguen ser assumits per les partits polítics després de les pròximes eleccions autonòmiques del 24 de maig en les quals haurà "un canvi de cicle social i polític", amb independència dels resultats, que acabarà amb les majories absolutes i exigirà "un diàleg i un consens".

   Sobre esta qüestió, ha recalcat que "és el moment de fer un pas endavant en la política lingüística" després de 20 anys d'"atacs" al valencià en els que els successius governs del PP en què les institucions han actuat "activament en contra" de la promoció de l'ús social i en un context en el qual a més "s'ha superat la batalla de València" gràcies a "una àmplia majoria social" que "no veu problemes que les dos llengües reba un tracte igualitari".

   En este sentit, ha incidit que este document no es vol centrar en "els aspectes negatius del passat, en el que s'ha fet malament", sinó que vol aprofitar "l'oportunitat d'un canvi real" perquè "la societat està prou madura i no només entendria esta igualtat efectiva, sinó que la recolzaria". "Cal evitar els conflicte artificials", ha defensat.

   Així, a l'acte s'esta vesprada s'ha reservat una fila 'zero' per a tots els partits polítics als quals han invitat tot i que Gisbert ha lamentat que "hi ha un" --referint-se al PP-- que no assistirà. Per esta raó, ha reclamat als Governs del PP que entenguen que "ja no vivim al 77" i que deixen de "parlar de coses que no interessen a ningú". "En algun moment hauran de superar la Transició, situar-se al segle XXI i a Europa, on ningú usa la llengua ni la cultura com armes electorals", ha apuntat.

"SUPERAR LES BONES INTENCIONS"

  Així, el responsable de Política Lingüística, Ferran Suay, ha explicat que les 12 mesures tracten de "superar la dinàmica clàssica de les bones intencions" recollides a la llei Llei d'Ús i Ensenyament del Valencià (LUEV), que "ja va nàixer amb molt poca ambició" i que "evidentment necessita una reforma a fons".

   De fet, ha assenyalat que tenir un president de la Generalitat i una alcaldessa de València que "no parlen en valencià" ja "denota un fracàs de la política lingüística, si és que l'objectiu era promocionar de veritat l'ús del valencià". I ha posat diversos exemples: si una família vol als cines a veure una pel·lícula en castellà té 76 opcions però en valencià només una.

   Suay ha recalcat que ha arribat el moment de passar "de les bones intencions" a mesures que garantisquen el compliment d'este dret, el que "implica també obligacions", especialment en administració pública, la sanitat, la justícia o les forces de seguretat.

    Així, els principis bàsics d'este document recullen reconèixer que es necessita una llei nova perquè l'actual està "desfasada" i que esta igualtat efectiva afecta "les persones concretes no una llengua en abstracte".

   Per això, exigix que tot el personal de les administracions siga competent en les dos llengües, que fixe el deure, d'almenys, conèixer de manera passiva la llengua pròpia en tots els àmbits socials, i que el valencià siga la llengua vehicular en l'ensenyament.

   Alhora, es defensa els mitjans de comunicació "en valencià i de qualitat" i que es garantisca la recepció de "totes les emissores de la resta de l'àrea lingüística", que garantisca a disponibilitat lingüística en tots els àmbits no oficials que ara no estan regulats, com l'econòmic, laboral, serveis, consum o oci, així com en la indústria cultural.

   Finalment, aposta per la integració dels nouvinguts, la generalització de la toponímia i onomàstica en valencià, l'equivalència entre les denominacions de valencià i castellà, avalades per 46 sentències, i una cooperació efectiva amb la resta de l'àrea lingüística.