ACPV presenta 651.650 firmes al Congrés per a promoure la 'televisió sense fronteres'

MADRID/VALÈNCIA 22 Jun. (EUROPA PRESS) -

Acció Cultural del País Valencià (ACPV), --abonada per sindicats, associacions ciutadanes i representants del món de la política com Jordi Pujol o Pasqual Maragall i de la cultura com Joan Manuel Serrat, José Carreras o Antoni Tàpies)--, ha presentat hui una Iniciativa Legislativa Popular (ILP) al Congrés dels Diputats que pretén promoure la 'televisió sense fronteres', amb de 651.650 firmes.

Cap a les 11.00 del matí, el president d'Acció Cultural del País Valencià, Eliseo Climent, acompanyat del periodista Julian Garcia Candau; l'advocat i assessor del president Salvador Allende, Enric Garcés; el pintor Joan Genovés; i l'escriptor i polític Ignasi Riera, destacava davant de la porta del Congrés que estes firmes intentaran legalitzar l'intercanvi de les televisions i ràdios en llengua catalana, gallega i basca.

En total, de les firmes presentades en 85 caixes, 253.549 pertanyen a la Comunitat Valenciana, 321.150 a Catalunya, 29.472 a Balears, 29.070 a Navarra, 16.141 al País Basc i 2.268 a altres comunitats.

Per esta raó, ha considerat que, a causa de l'elevada quantitat de firmes rebudes, les societats catalana i valenciana "han complit", i alhora la resta de comunitats, com Galícia, Navarra, El País Basc i Balears, han tirat "cap endavant" i s'han sumat a esta proposta, a causa que compartixen els mateixos problemes que les comunitats valenciana i catalana.

Climent ha destacat que esta iniciativa va nàixer fa dos anys, en el moment en el qual la Generalitat Valenciana ha dit que TV3 "havia de tancar-se" en l'autonomia, tot i que "portava 26 anys funcionant allà". "Sempre havia hagut problemes, que amb diàleg se solucionaven, però esta vegada no", ha subratllat.

En este sentit, ha indicat que davant d'esta situació havia dos opcions: "resignar-se o guanyar per elevació". Per esta raó, es va analitzar que este mateix problema ho tenien comunitats com Galícia amb el Bierzo, i Navarra amb País Basc i es va decidir optar perquè estes regions decidiren sumar-se a la IPL.

CARTA EUROPEA DE LES LLENGÜES

Així, es va optar per esta ILP, d'acord amb la Carta Europea de les Llengües, signada en 1992 per l'aleshores president de Govern, Felipe González i ratificada per José María Aznar l'any 2000, i que assenyala que "totes les llengües minoritzades, tant en les televisions i ràdios públiques, s'han d'interconnectar tot i que siga en administracions diferents".

A més, es va optar per la Iniciativa perquè en tota la normativa europea d'allò audiovisual existix la filosofia que el mercat cultural "és indivisible". Segons l'opinió de Climent, "en el cas valencià s'agredia contra estes dos bases".

Finalment, ha assenyalat que ara el problema "és ací", --referint-se al Congrés--, i tot i que ha destacat que és "complicat" que puga tirar endavant, ha afirmat que si, almenys, els partits fan el que han defensat en les seues comunitats, "estarà bestiar".