La bretxa salarial a Espanya repunta durant la crisi i se situa en el 24%, a nivells de 2002

Es triplica la diferència retributiva en el sector Educatiu

MADRID, 16 Feb. (EUROPA PRESS) -

La diferència entre el que guanyen homes i dones a Espanya per un treball d'igual valor es va situar al tancament de 2012 en un 23,93%, la taxa més alta des de l'any 2002 i resultat d'un increment sostingut des de l'inici de la crisi econòmica que en la pràctica, suposa que per a obtenir la mateixa pensió, una treballadora haja de cotitzar onze anys i mitjà més que el seu homòleg masculí.

Esta és una de les conclusions de l'informe d'UGT 'Treballar Igual, Cobrar Igual' presentat este dilluns pel seu responsable de l'àrea d'Igualtat, Almudena Fontecha, amb motiu de la commemoració, el 22 de febrer, del Dia per la Igualtat Salarial. Amb dades de 2008 a 2012, afirma que Espanya és ja la "campiona europea" de bretxa salarial.

"No solament ens hem tornat a situar en els nivells de 2002, sinó que esta bretxa es produïx quan la taxa d'ocupació és menor, és a dir, hi ha menys dones treballadores i patixen una major bretxa salarial", ha assenyalat Fontecha. En total, les diferències retributives per gènere impliquen que en 2012 les dones van deixar de percebre 27.783 milions d'euros en sous i que haurien de treballar 79 dies més a l'any per a guanyar el mateix que ells.

L'informe mostra l'evolució de la bretxa salarial en la remuneració anual bruta del període 2008-2012 i revela un augment del 2,08% en estos cinc anys que UGT atribuïx a "l'absència de polítiques d'igualtat" i a "la falta de vigilància del compliment de la llei que prohibix este tipus de discriminació", ja que "no hi ha factors objectius" que expliquen aquestes diferències.

"A les dones se'ns deia que aconseguiríem el nostre mannà de la igualtat quan tinguérem els nivells de formació que el mercat laboral demandava i quan poguérem conciliar. Hui cap d'estos arguments se suporta. No existix cap raó objectiva que justifique que a les dones se'ls pague menys", afirma Fontecha, que apunta al "dúmping i la competència empresarial" com una altra possible causa.

"CAMPIONS D'EUROPA EN BRETXA SALARIAL"

Atenent al marc europeu i tenint en compte que Eurostat només referix la bretxa salarial en sou per hora, sense considerar la jornada parcial i en determinades empreses, UGT indica que Espanya aconseguix una de les cotes més altes de l'entorn comunitari, amb un 19,3 per cent (similar al 20,2% registrat en 2002), enfront d'una mitjana europea del 16,5%. Només Hongria, Alemanya i Eslovàquia superen el 20%.

Quan es pren en consideració el salari anual brut, la bretxa salarial a Espanya es dispara fins al 24% i, si a més, s'afegix la variable del temps parcial, la diferència és encara major: Les dones amb este tipus de contractes guanyen un 33,7% menys que els homes en les mateixes circumstàncies, és a dir, "dos milions de dones afectades per discriminació salarial extrema, el 25% de les treballadores espanyoles".

En este sentit, explica que si en 2008 treballaven un poc més de 8,6 milions de dones, en 2012 s'explicaven 640.000 menys i del total, dos milions estaven emprades a temps parcial. No en va, tres de cada quatre treballadors amb estos contractes són dones, treballadores "que no han percebut mai salaris que superen els 11.000 euros anuals bruts", segons l'informe.

Mentre, els homes, amb menys representació en el temps parcial, han vist reduir-se els seus salaris amb la crisi, però mai la mitjana ha estat per baix d'estos 11.000 euros. Encara així, UGT alerta que "la perversió de no aconseguir la igualtat real entre dones i homes" comporta "el risc d'aplicar als homes les condicions més desfavorables que han vingut patint les dones".

En l'ocupació a temps complet, la bretxa també es nota. Les dones amb este tipus de jornada "tenen com a sostre quantitats que no han aconseguit mai els 24.000 euros en els seus salaris mitjans anuals", mentre que els homes i malgrat retallades i moderació salarial tant en el sector públic com en el privat, "en els últims cinc anys sempre han percebut de mitja quantitats superiors als 25.000 euros anuals".

EN TOTS ELS SECTORS

L'informe pren com a referència les enquestes anuals d'estructura salarial de l'Institut Nacional d'Estadística per a mostrar com la bretxa salarial s'ha incrementat entre 2008 i 2012 en pràcticament tots els sectors d'activitat. Destaca l'increment experimentat en servicis relacionats amb el públic: en l'àmbit educatiu la bretxa va créixer un 7,65% en cinc anys, i en el sanitari i social es va incrementar un 6,02%.

"El sector de l'Educació ha sigut el més afectat per les baixades de salaris per a tota la població treballadora d'esta activitat i on s'ha triplicat la bretxa salarial en cinc anys", assenyala l'informe, per a recordar que en esta activitat es concentren 813.800 dones, el 67% dels ocupats en este àmbit. En el sanitari treballa més d'un milió de dones, el 77% d'esta ocupació, i van guanyar de mitjana mil euros menys en 2012 que l'any anterior.

En termes generals, les taxes més elevades de bretxa salarial se situen en la categoria d''altres servicos', amb una diferència retributiva entre homes i dones del 36,1%; seguida de les activitats administratives i servicis auxiliars (33,21%), les activitats professionals, científiques i tècniques (31,6%); i les activitats sanitàries i de servicis socials (30,33%).

UGT explica que les diferències més elevades de salaris es produeixen en les ocupacions que exigixen menys qualificació, precisament les més feminitzades, com en el sector servicis, on les tasques no qualificades són realitzades en un 80% per dones, que cobren un 30,67% menys que els seus iguals homes. No obstant açò, també hi ha bretxa en les cotes més altes, on les directores i gerents cobren un 16,08% menys que els homes en estos llocs.

NOMÉS CINC COMUNITATS PER SOTA DE LA MITJANA

La situació és similar en tot el territori nacional. De les 17 comunitats autònomes, només cinc estan per baix de la mitjana nacional del 23,9%: Balears (16,78%) i Canàries (17,03%) tenen les taxes més baixes, seguides per Extremadura (19,38%), Madrid (21,55%) i Castella-la Manxa (23,16%). En el costat oposat, Aragó (29,98%), Navarra (29,57%), Cantàbria (28,05%) i Astúries (28,04%) tenen les majors diferències.

"La recuperació econòmica del nostre país passa pel reconeixement del treball remunerat de les dones en termes econòmics. Es revela com una via primordial de reactivació del consum ja que són elles les encarregades d'una part important de les compres dins de les llars espanyoles, açò implicaria l'augment de la demanda de productes del mercat, la creació d'ocupació i a més, contribuiria a eliminar part de la pobresa en el nostre país", conclou UGT.