Bush admet que creure que havia armes de destrucció massiva a l'Iraq va ser "el major error" del seu presidència

Actualizado: martes, 2 diciembre 2008 11:52

WASHINGTON, 2 Dic. (EUROPA PRESS) -

El president dels Estats Units, George W. Bush, a punt d'acabar el seu mandat, ha tirat la vista endarrere en una entrevista a la cadena nord-americana 'ABC' en què ha reconegut, entre d'altres aspectes, que "el major error de tota la presidència" ha estat creure que havia armes de destrucció massiva a l'Iraq, una cosa que també van creure "molts líders internacionals".

"Crec que no estava preparat per a la guerra", ha explicat, destacant que no va fer campanya per a arribar coste el que coste al conflicte bèl·lic amb lemes de l'estil "Per favor, vota'm, seré capaç de gestionar un atac". "En altres paraules, no vaig fer una guerra anticipada", ha matisat Bush, qui ha destacat que "moltes persones" van posar la seua reputació en joc a costa de les polèmiques armes, que al final resultaren inexistents. "Tant de bo els informes d'intel·ligència hagueren estat diferents", ha apuntat.

Preguntat pel periodista sobre si, en el cas que poguera recular en el temps, portaria a terme la invasió amb la informació de la qual avui disposa, Bush ha rebutjat "especular" perquè és una cosa que ja no pot ocórrer. Tot i això, sí ha reiterat que, tot i els errors reconeguts, els Estats Units no pot eixir del país àrab de manera prematura, ja que creu que poden "guanyar" i cal transmetre a la població que les baixes sofertes en el conflicte no van caure debades.

Estes declaracions complementen al passat entrevista televisiva de l'encara president, qui de manera retrospectiva també ha reconegut haver donat la guerra per guanyada prematurament.

SATISFET

En qualsevol cas, Bush ha subratllat en l'entrevista que no ha venut la seua "ànima" per la política i que, de fet, com a president ha d'acompanyar en el seu dolor a les persones que perden a éssers estimats en tragèdies, tot i que es declara "feliç" per haver pogut servir al seu país.

En este sentit, s'ha declarat satisfet per haver pogut mirar-se al mirall i dir: "No he compromés els meus principis". Esta posició, tot i això, no el va valer per a guanyar-se popularitat ni per a millorar el "to" de la política a Washington, que com ell mateix reconeix, i tot i la unitat registrada després de l'11-S, "va ser a pitjor" amb el pas del temps.

Com a part bona, ha al·ludit a les reformes portades a terme durant les seues dos legislatures, entre les quals ha citat la política educativa, els esforços en matèria de cooperació internacional o algunes iniciatives concretes en l'àmbit sanitari.

També s'ha referit en este punt a la crisi financera, ja que segons la seua opinió la seua administració va respondre àgilment. "Quan t'arriben el secretari del Tresor i el cap de la Reserva Federal i et diuen 'Si no actuem amb valentia podríem patir una depressió més gran que la Gran Depressió' es tracta d'un moment 'uh oh'", ha afirmat, resumint en una expressió la preocupació per la situació de mercats i empreses.

Bush ha assenyalat que el pla de rescat està permetent que, de manera "lenta però segura", el sistema se'n vaja recuperant a poc a poc. "El poble americà ha de saber que mantindrem el sistema", ha afirmat. En este sentit, ha augurat que quan la història examine la seua presidència determinarà que les decisions que han provocat les turbulències econòmiques es van prendre dècades endarrere i que l'Administració Bush va treballar "dur per a crear una regulació".

"MOLT TEMPS PER PENSAR"

També ha parlat l'actual inquilí de la Casa Blanca de qui ocuparà a partir del 20 de gener el seient en el Despatx Oval, Barack Obama, i respecte que les últimes eleccions presidencials hagueren pogut suposar un plebiscit del seu mandat, Bush ha recalcat que el "rebuig" anava dirigit al Partit Republicà en general, tot i que algunes persones decidiren per altres factors.

Bush s'ha oferit a ajudar a Obama en la mesura del possible, però s'ha mostrat esperançat per la volta a la seua vida a Texas allunyat, juntament a la seua dona, de l'ombra de Washington. "Vaig tindre molt de temps per a pensar", ha sentenciat. Planeja escriure un llibre i col·laborar mitjançant Laura Bush a la Universitat Metodista del Sud.

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià