VALÈNCIA, 27 Feb. (EUROPA PRESS) -
El Defensor del Poble ha rebut 2.234 queixes procedents de la Comunitat Valenciana en 2013, segons mostra l'últim Informe Anual d'esta institució. La Comunitat és la tercera en nombre de queixes, només superada per Madrid (5.942) i Andalusia (2.866).
Per províncies, sense tenir en compte les autonomies uniprovincials, València és la segona amb més queixes, per darrere de Barcelona, amb de 1.181. En el cas de les sol·licituds d'interposició de recurs d'inconstitucionalitat, figuren 557 de la Comunitat.
La defensora, Soledad Becerril, denuncia algunes festes tradicionals en diferents municipis per incloure pràctiques que han motivat denúncies per maltractament animal, entre les quals destaca la solta d'ànecs al Port de Sagunt (València).
Sobre esta qüestió, indica que són llançats al mar des d'una barcassa per ser perseguits i capturats per nedadors. Tot i que assenyala que l'Ajuntament ha adoptat algunes mesures, els reclamants les consideren "insuficients".
D'altra banda, respecte a l'aeroport de Castelló, considera que és un cas de "planificació deficient i d'una inexistent avaluació estratègica del planejament aeroportuari. L'informe recorda que està inaugurat tot i que no té activitat i, per esta raó, el novembre de 2012 ha començat una actuació d'ofici davant de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria i la Direcció General d'Aviació Civil per a comprovar l'efectivitat de la planificació aeroportuària.
BARRACONS
En matèria d'educació, el Defensor ha iniciat en 2013 una tramitació d'ofici davant de la Conselleria d'Educació, Cultura i Esport de la Generalitat per a contrastar informacions referides a centres escolars ubicats en barracons en la Ribera Alta.
La Conselleria ha confirmat la utilització d'aules prefabricades en centres de diverses localitats de la comarca, com Montserrat, el Perelló i Villanueva de Castellón, i ha assegurat en la seua programació s'havia inclòs la construcció de noves instal·lacions definitives per als centres educatius.
Tot i això, assenyalava que les circumstàncies econòmiques no permetien la licitació de les obres i, malgrat la sol·licitud expressa de la institució, no s'establia cap previsió respecte del moment en què s'esperava disposar de fons que permeteren iniciar els processos d'adjudicació i la construcció dels centres.
També va efectuar una altra actuació d'ofici, davant de la mateixa conselleria, per a determinar l'abast dels problemes de goteres, filtracions i altres deficiències i carències que afectaven les aules del Col·legi Públic 103 de València, que encara en el curs 2012-2013 estava ubicat en les aules prefabricades, en les que ha començat el seu funcionament a l'any escolar 2008-2009.
Alhora, el Defensor del Poble assenyala que els retards a l'abonament d'ajudes educatives ja concedides per la Conselleria d'Educació, destinades a l'adquisició de llibres de text, concedides en el curs 2011-2012, han donat lloc a la formulació de queixes.
Respecte a dependència, destaca el que s'han iniciat actuacions complementàries amb les administracions autonòmiques d'Andalusia, Regió de Múrcia i la Comunitat Valenciana, amb la finalitat d'"analitzar el funcionament global de la gestió del Sistema d'Autonomia i Atenció a la Dependència que sembla que té paralitzada la tramitació d'un alt nombre de queixes". Pel que fa a habitatge, el Defensor subratlla l'"elevat" nombre d'actuacions iniciades davant de la Comunitat de Madrid i la Generalitat Valenciana.
D'altra banda, l'informe destaca les queixes sobre insuficient dotació de mitjans humans que provoca demores en l'atenció al públic a l'àmbit judicial. A la Comunitat Valenciana la majoria de les queixes s'han referit als registres civils d'Ontinyent, Elx, Mislata, Sagunt, Vinaròs i Dénia.
TAXA TAMER
També es referix a queixes rebudes en relació amb la Taxa de Tractament i Eliminació de Residus Urbans i Assimilats (Tamer), que s'aplica a València i la seua àrea metropolitana, recorda que va pujar un 150%, i ha estat objecte d'un procediment contenciós administratiu.
El Defensor del Poble assegura que tot i que la seua implantació inicial es va produir en 2009, "molts contribuents no coneixien de la seua existència, fins que la seua quantia va dificultar el pagament del rebut de l'aigua".
Andalucía
