Isabel-Clara Simó: "Tenir ofici i escriure bé no és el mateix i em deixe el fetge intentant-ho"

Assegura sobre la independència de Catalunya: "Estic un poc decebuda que siguem encara tan covards"

VALÈNCIA, 5 Feb. (EUROPA PRESS) -

L'escriptora alacantina Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) assegura que un autor "mai està tranquil·la" perquè es passa la vida lluitant per a escriure bé i mai sap si ho aconseguix, fet que suposa "un esforç titànic". "Jo crec que ofici sí que tinc perquè fa anys que em dedique a això però tenir ofici i escriure bé no és el mateix i em deixe el fetge a intentar-ho", ha asseverat.

La narradora ha realitzat estes declaracions durant la presentació a València de la seua obra 'Els invisibles' (Amsterdam), un relat coral ambientat en Volterà, un poble imaginari dividit per una carretera fatídica que causa molts morts i que pot entendre's "com qualsevol frontera, real o imaginària". La desaparició d'una nena de 4 anys durant una excursió servix com a desencadenant per a indagar en les vides dels habitants del municipi que, malgrat ser notoris i brillants, són invisibles.

Isabel-Clara Simó ha acceptat que la novel·la té un caràcter simbòlic però ha subratllat el seu desig que siga el públic el que interprete esta invisibilitat, que pot ser "la de les dones al llarg de la història, la dels treballadors o la de les nacions sense estat l'opinió de les quals no compta a l'àmbit internacional".

"Estic convençuda que el lector és un creador; som creadors quan llegim perquè interpretem la literatura i per això no és fàcil llegir", ha argumentat.

Alhora, ha tornat a insistir en la seua creença que "els finals feliços són un porqueria". "El que necessita la narrativa és el conflicte, i això és xocar felicitats i infelicitats", ha sentenciat.

FEMINISTA I INDEPENDENTISTA

Interrogada per si de cas darrere de la història de 'Els invisibles' pot haver referències al debat independentista a Catalunya, l'escriptora ha assenyalat que ha fugit durant tota la seua carrera de dos coses: la novel·la autobiogràfica -"no m'interessa literàriament", ha assegurat- i de convertir les novel·la sen apologia d'una ideologia. "Sóc feminista i independentista però crec que no he escrit mai una novel·la feminista o independentista, però els meus lectors diuen que sí que ho són, per tant, tot el respecte a esta interpretació", ha manifestat.

Sobre esta qüestió política, ha afegit: "fa un any tenia unes expectatives molt positives respecte a la llibertat del nostre poble però ara sóc més pessimista, perquè, tot i que la crisi s'ha agreujat, crec que les condicions objectives per a la independència són millors i, en canvi, ens hem refredat un poc; estic un poc decebuda que siguem encara tan covards".

Finalment, sobre el canvi d'editorial i el seu 'fitxatge' pel catàleg d'Amsterdam ha apuntat que ho ha fet per a demostrar-se a si mateixa que és "lliure i que cap editor té l'exclusiva" de la seua obra. Tot i això, ha tingut un record afectuós per a les seues editorials anteriors.