VALÈNCIA 4 Dic. (EUROPA PRESS) -
Entitats socials, sindicats i partits de l'oposició han creat la Plataforma pels Drets Lingüístics al País Valencià (PDL-PV) i han escollit el 4 de desembre com a data per a celebrar el 'Dia dels Drets Lingüístics' i així que "visibilitzar la múltiples vulneracions d'estos drets que patixen els ciutadans valencianoparlants".
Formen part d'esta plataforma les entitats Acció Cultural, ACV Tirant, Escola Valenciana, Castelló per la Llengua, Ca Revolta, Confederació Gonzalo Anaya, FAPA-València i la Societat Coral El Micalet; els sindicats A Contracorrent, BEA, CCOO PV, COS, Intersindical Valenciana i UGT PV; i els partits polítics PSPV, EUPV, Compromís, ERPV, Els Verds del País Valencià i PSAN, segons ha informat l'organització en un comunicat.
Els representants del nou col·lectiu han presentat un escrit a la Delegació del Govern de la Comunitat Valenciana alertant de "la vulneració dels drets lingüístics dels valencianoparlants" i han llegit un manifest.
Este mateix document serà presentat en les Corts Valencianes, al Síndic de Greugues, al Consell Valencià de Cultura, en les tres diputacions valencianes, al Congrés dels Diputats, al parlament Europeu, en l'Acadèmia Valenciana de la Llengua i a l'Institut d'Estudis Catalans.
Alhora, han presentat el document 'Què cal fer davant d'una agressió lingüística', que inclou els contactes de cinc organitzacions a les quals els valencians poden dirigir-se si patixen "una agressió dels seus drets bàsics per motius lingüístics".
Durant la presentació del 'Dia dels Drets Lingüístics' ha intervingut Carles Mateu, un castellonenc que ha denunciat que "ha estat retingut per la Guàrdia Civil durant tres hores per a expressar-se en valencià" fa al voltant d'un any. Segons ha assegurat, va patir "insults i humiliacions verbals per part dels agents" que ho van retenir.
Els integrants del moviment s'han compromés a elaborar un informe anual amb els casos de valencians que denuncien agressions per motius lingüístics i ho presentaran cada 4 de desembre a les màximes instàncies autonòmiques, estatals i europees.
"DRET A VIURE EN VALENCIÀ"
La plataforma ha posat èmfasi en "el dret a viure en valencià" en la Comunitat, i ha subratllat que el fet que una llengua siga oficial "vol dir que és llengua de les administracions i les institucions i que estes la tenen com a vehicle normal de comunicació interna, entre les quals hi ha o entre les quals hi ha i els ciutadans".
"L'oficialitat implica que podem usar-la davant de qualsevol altra persona o entitat i en qualsevol situació sense que se'ns puga denegar la comunicació per raó de la llengua que usem se'ns puga demanar cap traducció", ha assegurat la plataforma, qui ha afegit que "no hi ha cap deure constitucional d'usar el castellà".
Andalucía
