La Pavana complix 30 anys amb 'Una hora y media de retraso', una reflexió d'una parella sobre la seua vida en comú

Foto: OLYMPIA METROPOLITANA

VALÈNCIA, 7 May. (EUROPA PRESS) -

   La companyia valenciana La Pavana celebra el seu 30 aniversari al teatre Talia de València amb la comèdia 'Una hora y media de retraso', una producció dirigida per Rafael Calatayud en què, durant una hora i mitja, un matrimoni en la seua maduresa reflexiona sobre la seua vida en comú.

   Els protagonistes, Victòria Salvadora i el mateix Rafael Calatayud, juntament al productor José Alberto Fuentes, han presentat este dimecres esta adaptació de l'obra original de l'autor francés Gérald Sibleyras, que ocuparà el cartell del Talia del 7 al 25 de maig.

   En este sentit, Calatayud ha destacat que allò que el va motivar a portar esta obra a l'escenari és que és "una gran comèdia, molt divertida, profunda i amb moltíssim ritme, on el públic no només gaudix amb tot el que passa, sinó que també s'identifica".

   L'actor i director ha explicat que la història parla d'un matrimoni en la seua maduresa, a punt de jubilar-se, que, de sobte, es replanteja el que ha suposat tota la seua vida en comú i la seua experiència vital, la qual cosa "dóna pas a la reflexió" a l'espectador, component "important" en el teatre, ha considerat.

   Així, cinc minuts de conversa, quan els protagonistes estan a punt d'eixir a una important sopar, basten per a deslligar l'"anarquia" i una "espontània reflexió" sobre els seus 30 anys de vida en comú, "des de l'humor, la tendresa i la recerca de la proximitat amb l'espectador en una hora i mitja en la qual succeirà absolutament de tot", encara que, segons el director, els fets succeïxen "en una hora i quart", ja que "el quart d'hora restant és el que tardem a acabar la funció fins a arribar a on anem", ha ironitzat.

"COM EL CINEMA DE WOODY ALLEN"

   Per la seua banda, Victoria Salvador ha ressaltat que la funció té "l'ingredient important que és una comèdia intel·ligent, pensada per a que el públic gaudisca, però també com el cinema de Woody Allen", ha comparat.

   En esta línia, ha afirmat que el dramaturg del text original, Gérald Sibleyras, és un "gran autor dramàtic que escriu molt bé", i que aconseguix que "d'una situació que sembla res, en què simplement hi ha una cita i la dona es nega a anar perquè està en una crisi existencial, va sorgint este conflicte".

   D'esta manera, mijtançant "una dialèctica molt intel·ligent", els personatges s'enfronten i fins i tot "donen una bolcada cap a l'anarquia", ha detallat. Salvador ha posat èmfasi també en la "gran riquesa a nivell humà" dels personatges, que són "capaços de plantejar-se la seua vida en un moment crític, que és l'edat".

   Preguntats sobre què aporta de nou esta comèdia de la resta de bagatge cultural ja existent sobre conflictes matrimonials, el productor José Alberto Fuentes ha dit que és "en temps real", en una hora i mitja de retard en què l'autor "aconseguix comprimir quasi un relat de 30 anys de convivència". D'altra banda, Rafa Calatayud ha estimat que es tracta d'un tema "recurrent" que parla d'un conflicte humà i que "cada conflicte és diferent".

   Alhora, Victòria Salvador ha revelat que el seu personatge és el que deslliga este conflicte, una dona "amb una carrera i expectatives" però que, per quedar-se a l'àmbit familiar, "no ho ha portat endavant".

   "No és un reflex absolut de l'actualitat, però sí de moltes senyores d'esta edat que al seu moment van haver d'elegir esta opció", tot i que, segons ha avançat, la protagonista en la seua joventut era "un poc hippy i progressista, però des de l'alt estànding, la pija que juga a ser progre", per la qual cosa l'obra guarda "un poc de crítica social". En esta línia, el productor ha matisat que el text planteja "la renúncia d'ideals polítics i de vida, i les conseqüències".

COMÈDIA FRANCESA

   D'altra banda, els actors han ressaltat que Gérald Sibleyras ha sigut Premi Molière, i que té "un gran reconeixement a França, fins i tot a escala mundial s'estan muntant moltes obres seues", han indicat.

   Preguntats per la tendència a adaptar obres internacionals i no pròpies, Fuentes ha opinat que "tan important com donar suport a l'autor local és fer una tasca de difusió de la dramatúrgia internacional i mostrar al públic què s'està fent fora". En el cas de la Pavana, segons ha assenyalat, s'ha realitzat una "tasca de recerca" de la dramatúrgia internacional "per a portar-lo ací i poder gaudir-lo ací i en el nostre idioma".

   "Cal fer-ho tot, nosaltres no considerem que en este moment hi haja una carència d'un reconeixement de falta d'oportunitats a autors valencians, però a nosaltres sempre ens ha interessat mirar cap a fora i portar a casa", ha afegit.

   A més, ha afirmat que la nova comèdia francesa està "molt de moda" a tot el món, i ha considerat que està "molt connectada amb la comèdia cinematogràfica nord-americana dels anys 40", pel ritme, la temàtica, el tipus de diàleg i l'humor.

   Alhora, ha informat que també existix una versió en valencià de 'Una hora i mitja de retard', que ja es troba al circuit teatral, i han avançat que visitaran Barcelona el gener del 2015.

"UNA COMUNITAT SENSE CULTURA ÉS UNA COMUNITAT MORTA"

   D'altra banda, Calatayud ha lamentat que resulta "difícil" assumir produccions en estos temps que corren i que se sol pensar que "cal fer produccions xicotetes i baix mínims en el sentit d'espai escènic, de poder treballar, d'assumir direcció i actuació".

   Sobre esta qüestió, ha recordat que La Pavana porta una trajectòria de 30 anys i que "sempre és com un tornar a començar". "T'adones que esta la nostra comunitat no exporta sinó que importa, i nosaltres sempre estem aquí com tornant a començar". En esta línia, ha criticat que els governs "són incapaços de reconèixer realment el nostre treball i el nostre compromís cultural en esta ciutat", motiu pel qual sent cert "desencant a nivell institucional" per la Comunitat.

   "No hi ha hagut mai un suport complet cap a les persones que estem treballant ací des de fa molt temps, això és el reprotxable. Una comunitat sense un reconeixement de la seua pròpia cultura és absolutament una comunitat morta", ha sentenciat el director.