ACPV destaca que dos vots particulars donen suport al els seus arguments i demanen la nul·litat de les resolucions que van acordar el cessament i la sanció
VALÈNCIA, 10 Mar. (EUROPA PRESS) -
La secció primera de la sala del contenciós administratiu del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) ha dictat una sentència en la qual desestima el recurs presentat per la Fundació Ramon Muntaner contra les dos resolucions de la Generalitat dictades el 2008 en les que acordava el cessament de les emissions de TV3 en la Comunitat i imposava una multa de 100.000 euros. Esta entitat és propietària juntament amb Acció Cultural del País Valencià (ACPV) dels repetidors des dels que s'emetia el senyal.
La resolució seguix el criteri adoptat per esta mateixa sala, en una altra sentència de data 15 de desembre del 2008, on la part recurrent era ACPV, relativa als repetidors de Montdúver, Bartolo i Carrasqueta i assenyala que els arguments per a rebutjar el recurs cal repetir, en no haver resolt el Tribunal Suprem el recurs de cassació interposat contra esta sentència.
En esta línia, també rebutja l'al·legació nova presentada per la Fundació per caducitat del procediment, que fixa en febrer d'enguany i no el setembre, com sostenia la part actora, que ha estat el moment en què la seua representació va acudir personalment a la Conselleria a rebre la notificació que va donar origen a este procediment.
Tot i això, ACPV, que ha facilitat la sentència, ressalta en un comunicat que esta nova sentència, a diferència de l'anterior, "no és unànime", a l'existir el vot particular de dos magistrats que creu que ha de recordar-se la nul·litat de les resolucions, pel que considera que evidència una "forta fractura" en el si del TSJCV "respecte a la interpretació i valoració jurídica que fa dels fets".
Segons el vot particular, existix una falta de tipicitat dels fets que es consideren objecte d'infracció en les resolucions impugnades --emissions no autoritzades amb tecnologia TDT de TV3 des dels centres reemissors, que considera una infracció molt greu-- ja que afirma que ni estes resolucions ni la sentència distingixen entre l'explotació d'un servici de televisió digital, sense concessió o títol habilitant, i la conducta que es considera objecte d'infracció, que no és una altra que la retransmissió, des de determinats centres reemissors (...)" de TV3, amb títol habilitat per a emetre dins del seu àmbit territorial.
És a dir, explica, "no distingix entre els servici d'emissions i els de transport de senyal i castiga uns fets que no estan tipificats i que no s'adeqüen al tipus infractor aplicat, considerant autora a la recurrent, que no realitza cap emissió ni és operador de televisió sinó que porta a terme un servici de transport per transmetre el senyal" de TV3 en la Comunitat.
En segon lloc, el vot particular apunta que es produïx una indeterminació de la competència per a sancionar els fets denunciats. Sobre esta qüestió, indica que la competència de l'administració demandada per a la inspecció, tipificació de conductes infractores i la imposició de sancions per fets considerats infracció en les resolucions impugnades que acorden el cessament és "com a mínim controvertida" i, per este motiu, expressa discrepància amb les afirmacions de la sentència.
"La sentència, fins i tot reconeixent que seria competència de l'Estat la discussió sobre si té títol habilitant per a ocupar espectre radioelèctric, atribuïx a la Fundació actora el fet de no tenir títol habilitant per a 'implantar' una televisió a la Comunitat Valenciana, quan esta conducta resultaria atribuïble, en tot cas, a l'operadora que emet, és a dir, a la Corporació Catalana de Ràdio televisió, o el que és el mateix, se sanciona la difusió de la televisió pública de Catalunya en la Comunitat, no en la titular d'esta televisió, per no tindre títol habilitant en este territori, sinó a l'entitat que transporta el senyal, que no és la titular de l'activitat del servici de difusió", afirma.
En esta línia, destaca que no considera l'al·legació de la recurrent sobre el fet que els canals pels quals transmet són de titularitat estatal i "òbvia" les conseqüències de la normativa estatal en matèria de Telecomunicacions que diferència l'activitat de prestació de servici de suport "confonent el servici de difusió d'una televisió amb el de transport del senyal".
SANCIÓ ARBITRÀRIA
Finalment, el vot particular destaca que la sanció imposada és "arbitrària i desproporcionada" ja que no compartix que l'actuació de la Fundació puga causar greus perjudicis a les televisions instal·lades en la Comunitat ja que és "públic i notori" que TV3 s'ha retransmés en la Comunitat "des de fa anys sense que conste que s'hagen causat els perjudicis que s'afermen a altres televisions".
Així, subratlla que es castiga amb el cessament de retransmissions i una "elevada multa" una activitat d'una fundació cultural consistent a proveir una infraestructura perquè un operador de televisió amb títol habilitant en una comunitat veïna puga ser captat en receptors de la Comunitat, activitat "que no està tipificada expressament" a la llei del Sector Audiovisual i que "en tot cas, si es considerés una activitat mereixedora de ser considerada una infracció, la seva tipificació podria ser competència exclusiva de l'Estat". D'ací, que rebutja equiparar l'emissió de la Fundació amb la d'una televisió il·legal.
RECURS DAVANT DEL TS
ACPV anuncia que la Fundació, que ja comptava amb obtindre un resultat negatiu del TSJCV, recorrerà esta sentència davant del Tribunal Suprem, de la mateixa manera que va fer en el seu moment la primera d'estes entitats, tot i que subratlla que el contingut del vot particular subscrit per dos dels magistrats de la sala "afavorix notablement l'argumentació a favor de les emissions de TV3".
Per esta raó, considera que els arguments del vot particular "reafirma" les posicions de les dos entitats i "garantix un esperançador debat jurídic en el Tribunal Suprem", on la Fundació "continuarà la batalla jurídica".