El Gobiernu va declarar les manifestaciones del 8M como Llugar Inmaterial de Memoria Democrática

Manifestación en Gijón por el 8M
EUROPA PRESS
Publicado: viernes, 28 marzo 2025 10:09

   MADRID, 28 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El Gobiernu inició los trámites pa declarar como Llugar Inmaterial de Memoria Democrática les manifestaciones feministes del 8M pola so "contribución a les llibertaes", pol so "poder tresformador escontra sociedaes más xustes ya igualitaries" y pol so calter democráticu y pacíficu".

   Asina lo recueye'l Boletín Oficial del Estáu (BOE) publicáu na mañana d'esti vienres, que detalla que la Dirección Xeneral de Promoción de la Memoria Democrática inició los trámites a'arrancar col procedimientu de declaración de llugar de memoria "les manifestaciones feministes del 8 de marzu".

   Según esplícase na esposición de motivos d'esta midida, les manifestaciones del 8M convirtiéronse "en marees democrátiques y d'homenaxe" a les muyeres que lideraron "la llucha pola igualdá ente muyeres y homes", teniendo especial incidencia a partir del 8 de marzu de 1978, cuando'l movimientu feminista "foi conquistando derechos" como'l divorciu, la despenalización del abortu, la llegalización d'anticonceutivos o la llibertá y l'educación sexual.

   Tamién recuerda les primeres reivindicaciones feministes n'España nes primeres décades del sieglu XX, cuando colectivos de muyeres reclamaron l'abolición de la prostitución llegalizada, el derechu de les muyeres a desempeñar oficios lliberales, l'accesu a cargos oficiales, el derechu al votu, la igualdá salarial o l'accesu a los distintos niveles educativos.

   Destaquen figures como Clara Campoamor, Victoria Kent, Emilia Pardo Bazán, Concepción Arenal o María Lejarraga, que "fueron les primeres grandes figures de les corrientes feministes" que realizaron una serie de reivindicaciones qu'avanzaron "de manera destacada" mientres los años de la Segunda República, cuando se llogró'l derechu al votu, el matrimoniu civil o l'accesu universal a la educación.

   "Pola so contribución a les llibertaes, pol so poder tresformador escontra sociedaes más xustes y igualitaries y pol so calter democráticu y pacíficu, 'Les manifestaciones feministes del 8 de marzu' merecen la considerancia de Llugar de Memoria Democrática na so categoría de patrimoniu cultural inmaterial o intanxible", reza'l testu.

   La declaración d'un Llugar de Memoria Democrática implica "el fayadizu espardimientu, y interpretación de lo acaecío nel mesmu", y va dexar impulsar "la fayadiza promoción" con una finalidá "conmemorativa, d'homenaxe, didáctica y reparadora" col impulsu de recursos audiovisuales y dixitales, la instalación de plaques, paneles o distintivos materiales, según recueye'l BOE.

   El Ministeriu de Política Territorial y Memoria Democrática, dirixíu pol socialista Ángel Víctor Torres, va solicitar informes pa percanciar informaciones sobro la manifestaciones del 8M a delles instituciones, como son l'Institutu de les Muyeres, el Ministeriu d'Igualdá, a la Real Academia de la Hestoria, según a los institutos de Xéneru de les universidaes Carlos III de Madrid y l'Universidá d'Uviéu.

   Tres esto, va abrise un períodu d'información pública de 21 díes nel que cualquier persona comenenciuda pueda facer allegamientos. Pasáu un plazu de máximu de 12 meses dende la fecha de la so incoación, l'espediente va resolvese.

Contador