MADRID, 15 Oct. (EUROPA PRESS) -
La ministra de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), Elena Espinosa, ha presentat aquest divendres al Consell de Ministres un informe sobre l'aplicació de la Llei de Costes de 1988, del qual es desprèn que la costa de les Balears està deslindada en un 98 % de la seva longitud situant-se entre les regions amb major longitud de costa incorporada, fet que suposa un cinc % més que la mitjana nacional.
"Les nostres costes són un dels ecosistemes més fràgils del país, origen de riquesa i generació d'ocupació on atresoram un dels nostres patrimonis naturals més importants. Devem protegir-les tal com ens diu la Llei de Costes de 1988, pionera a Europa", ha assenyalat Espinosa durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres.
L'informe apunta que, mentre des de 1988 fins a l'any 2003 s'havien deslindat 4.659 quilòmetres, des de l'any 2004 es deslindaren 3.830 quilòmetres, realitzant-se a l'any 2009 el deslindament de 768 quilòmetres i des de començament d'any 2010 d'altres 506 quilòmetres de litoral.
El Govern recorda, en aquest sentit, que la Constitució de 1978 reconeix la qualificació de domini públic marítim-terrestre, que resulta incompatible amb l'existència d'enclavaments de titularitat privada sobre el mateix.
La Llei de Costes de 1988, igual com passa en altres països de l'entorn espanyol, ve a desenvolupar la previsió constitucional precisant l'abast dels béns que tenen l'esmentada qualificació, regulant la seva utilització i establint les limitacions a les propietats adjacents, segons explica l'executiu.
"Hem d'aconseguir que tots els ciutadans puguin gaudir lliure i gratuïtament de les nostres costes, però hem de frenar la pressió humana que té així com els efectes del canvi climàtic sobre la mateixa", ha alertat la titular de Medi Ambient.
Per a això, l'instrument tècnic per a la delimitació del Domini Públic Marítim-Terrestre, segons estableix la Llei, és el deslindament, que declara l'existència, l'extensió i els contigus dels béns del Domini Públic Marítim Terrestre (DPMT) en un determinat tram de costa.
Aquest instrument s'exerceix a través d'un procediment en el qual s'incorporen informes pericials, al·legacions de particulars als quals es notifica personalment, i informes d'altres administracions. La decisió pot ser revisada en via administrativa i contenciós administrativa, com garantia per evitar errors i arbitrarietats.
L'executiu apunta que el 96 % dels recursos presentats davant de les instàncies judicials han estat parcial o totalment rebutjats per aquestes, des que s'aplica aquesta figura. Alhora, la normativa de Costes preveu l'atorgament de títols per a l'ocupació del DPMT, basant-se en el principi general que només es pot ocupar el mateix per a aquelles instal·lacions que per la seva naturalesa no puguin tenir una altra ubicació, qüestió que pot ser revisada pels Tribunals, a instància de qualsevol persona legitimada.
"Amb això m'agradaria fer una crida a tots els ciutadans perquè preservar la nostra riquesa natural, nostra biodiversitat i les nostres costes és una missió de tots, de les administracions, amb les quals compartim competències i també tot el que puguin aportar els ciutadans i en la seva forma de gaudir i explotar de manera sostenible els nostres recursos", ha conclòs Espinosa.
D'altra banda, el Ministeri de Medi ambient i Medi Rural i Marí, a través de la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa i el Mar, ha destinat des del 2008 al 2010 un total de 779 milions d'euros per a obres d'interès general a la costa espanyola, que s'agrupen entorn de tres objectius: el control de la regressió de la costa, la protecció i recuperació dels sistemes litorals i la dotació per a l'accés i ús públic de la costa.
Concretament, al programa d'adquisició de finques se li han destinat des de 2005 75 milions d'euros per a la incorporació de terrenys d'elevat valor ecològic, o sotmesos a pressió urbanística, adjacents amb el DPMT, de manera que quedi garantida la conservació i protecció del mateix.