Exhibeix els seus dos pressupostos consecutius davant les acusacions de feblesa de l'oposició
BARCELONA, 7 oct. (EUROPA PRESS) -
El Govern d'ERC complirà aquest diumenge un any en solitari després de la sortida de Junts de l'Executiu, que reivindica que la ruptura amb els seus exsocis els ha permès accelerar el full de ruta i fer un gir social en les seves polítiques.
El Diari oficial de la Generalitat (Dogc) va publicar el 10 d'octubre del 2022 el nomenament dels nous consellers del Govern d'ERC en solitari i la destitució dels de Junts: ja llavors, Aragonès va expressar la seva voluntat de continuar governant i no avançar eleccions.
"Ens ha permès treballar molt i tranquils", expliquen fonts de l'Executiu de Pere Aragonès, que xifren en gairebé un 60% el compliment del pla de Govern per a una legislatura en la qual el president ha apel·lat reiteradament la 'via àmplia'.
Les mateixes fonts subratllen que ERC i Junts, que governaven junts des del 2016, compartien "l'eix nacional" però no tant el social, amb la qual cosa la ruptura va permetre posar fi a dinàmiques complexes entre departaments i accelerar el pla de Govern.
Ara --expliquen-- les prioritats del Govern passen per les carpetes de salut, educació i els Mossos d'Esquadra, en un context en el qual Catalunya ha assolit les taxes d'atur més baixes des del 2008 i en la qual la situació del català està "molt millor".
L'avanç del calendari escolar, les energies renovables i la gratuïtat d'I2 són altres dels reptes del Govern, immers en la segona meitat del seu mandat amb voluntat d'esgotar la legislatura.
EN PLENES NEGOCIACIONS
Davant les negociacions d'investidura del candidat socialista a la reelecció com a president del Govern central, Pedro Sánchez, el Govern defensa la seva "coherència" amb les peticions que ha posat sobre la taula: l'amnistia, l'autodeterminació i millores en la vida dels catalans.
En aquesta última carpeta hi inclouen, entre d'altres, el traspàs de Rodalies i la fi del "dèficit fiscal", que la Generalitat xifra en 22.000 milions d'euros, el 10% del PIB a Catalunya.
La Generalitat celebra el reconeixement del conflicte polític que es va aconseguir amb la taula de diàleg i reivindiquen els "fruits" que ha donat amb els indults als condemnats per l'1-O, la derogació de la sedició i la reforma de la malversació.
PRIMER GOVERN EN SOLITARI DES DEL DE CDC
A 7 d'octubre del 2023, el Govern de Pere Aragonès ja fa més temps que governa que els de Quim Torra i Carles Puigdemont (Junts), i és el primer en solitari a Catalunya des del de CDC encapçalat per Artur Mas el 2015, quan va sortir UDC de l'Executiu.
És, a més, l'únic que en l'última dècada ha aconseguit aprovar dos pressupostos consecutius: el 2022 (amb Junts i l'abstenció de Comuns) i el 2023 (amb el 'sí' de PSC i Comuns).
En la Generalitat exhibeixen aquest assoliment com a senyal de fortalesa davant les crítiques de l'oposició al fet que, amb 33 diputats, el Govern d'ERC és el que menys suports parlamentaris ha tingut en tota la història a Catalunya.
Davant això, l'Executiu d'Aragonès ha buscat el suport de Junts, Comuns o PSC per a pactes clau durant la legislatura, com la renovació dels òrgans estatutaris caducats, la llei sobre el català a les aules i la llei de mesures urgents per la sequera.
HISTÒRIA DEL DESACORD
Després de les eleccions del febrer del 2021, que va guanyar el PSC, Aragonès va ser investit president al maig amb els vots d'ERC, Junts i la CUP: després d'una intensa negociació amb el llavors secretari general de Junts Jordi Sànchez, va configurar un Govern amb consellers del seu partit i del de Laura Borràs i Jordi Turull.
En una consulta, les bases de Junts van avalar en un 83% el pacte entre Aragonès i Sànchez, que acordava crear un òrgan coordinat per definir el camí cap a la independència i donava dos anys de marge a la taula de diàleg amb el Govern per abordar l'amnistia i l'autodeterminació, entre altres punts.
No obstant això, la relació entre els socis no va ser fàcil des d'un inici: al setembre del mateix any ja van sorgir les primeres discrepàncies amb la taula de diàleg, de la qual Aragonès va deixar fora Junts perquè la majoria de noms que va proposar no formaven part del Govern.
Les diferències no van cessar al llarg dels següents mesos de la legislatura, també amb la decisió d'ERC de donar suport, el juliol del 2021, a la suspensió com a diputada i presidenta del Parlament de Laura Borràs després que es va obrir judici oral per la seva gestió al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC).
Els desavinences es van empitjorar i, després d'una auditoria elaborada per Junts sobre el compliment de l'acord de Govern, Turull va avisar a finals d'agost del 2022: "Així no podem continuar".
Des de llavors, ja admetien que sortir del Govern era una opció real perquè consideraven que ERC incomplia l'acord respecte a l'espai estratègic independentista, el monitoratge de la taula de diàleg i la coordinació independentista al Congrés.
LA SORPRESA AMB LA QÜESTIÓ DE CONFIANÇA
Després de la manifestació de la Diada del 2021, a la qual Aragonès no va assistir, i un debat de política general en el qual va proposar un 'acord de claredat' per a un referèndum pactat, el líder de Junts al Parlament, Albert Batet, va sorprendre, fins i tot diputats del seu grup, en anunciar que li demanaven sotmetre's a una qüestió de confiança si no aclaria com complir l'acord de Govern.
Això va tensar encara més les relacions entre socis, davant el qual Aragonès va convocar una reunió extraordinària del Consell Executiu i, després d'una trobada amb Turull, va destituir el llavors vicepresident del Govern i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, per "pèrdua de confiança política" en no haver-lo informat que Junts li plantejaria una qüestió de confiança.
Davant aquesta situació, Junts va decidir celebrar l'octubre de l'any passat una consulta a les bases per decidir si sortien o no del Govern, en la qual partidaris i detractors d'aquesta possibilitat van evidenciar les seves diferències.
En la consulta, els resultats de la qual es van fer públics el 7 d'octubre del 2022, el 55,73% dels militants que hi van participar apostaven per trencar amb ERC i abandonar l'Executiu, davant un 42,39% partidaris de continuar-hi.
EL GOVERN DEFENSA LA SEVA GESTIÓ
Des de la sortida de Junts, el partit ha insistit en la feblesa parlamentària de l'Executiu, cosa que també ha fet el PSC, Comuns i CUP al llarg dels mesos.
Així ho van voler evidenciar en el debat de política general d'aquest any, en el qual es van aprovar dues propostes de resolució, de Junts i PSC, que constaten la "falta de confiança" d'una majoria parlamentària en el Govern de Pere Aragonès.
Davant això, fonts de la Generalitat defensen la gestió del Govern i la "dinàmica d'impuls" a les seves polítiques, i es mostren convençuts que Aragonès pot guanyar les pròximes eleccions autonòmiques.
