Una vintena d'investigadors protesta per demanar a la UAB el quart any de beca
CERDANYOLA DEL VALLS (BARCELONA), 9 (EUROPA PRESS)
La ministra de Cincia i Innovació, Diana Morant, ha subratllat que els vuit plans complementaris de recerca desplegats pel Govern central i les comunitats autnomes crearan 1.000 ocupacions científiques i tcniques.
En la presentació a la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) del Pla complementari d'astrofísica i física d'altes energies --dotat amb 39,1 milions d'euros--, ha afirmat que aquestes 1.000 noves ocupacions han de buscar l'excellncia, per ha dit que no hi haur aquesta excellncia "si no es lluita contra la precarietat".
"No podrem garantir un futur per a la cincia si no garantim el present" dels investigadors, ha remarcat Morant.
En aquest sentit, Morant ha recordat que el Govern assumir el cost de les indemnitzacions de finalització dels contractes predoctorals i postdoctorals per no crear "tensió de tresoreria" als centres de recerca i les universitats.
Precisament, durant la visita de la ministra a la UAB, un grup d'una vintena d'investigadors predoctorals ha reclamat a la universitat la beca del quart any que, segons ells, recull l'Estatut del Personal Investigador en Formació (Epif).
Els investigadors, amb cntics com 'Sense drets laborals, no hi ha tesis doctorals', 'Amb el sou del rector, ens faríem tots doctors', 'No a la precarització' i 'Prou enganys, volem quart any', han protestat quan el rector rebia la ministra i a l'exterior de la sala d'actes quan es presentava el pla sense incidents.
Fonts del collectiu d'investigadors han ressaltat a Europa Press que uns setanta estudiants es troben en aquesta situació, i la universitat ha assenyalat que el rector, Javier Lafuente, els rebr en una reunió.
PLA COMPLEMENTARI D'ASTROFÍSICA
La ministra ha assenyalat que els plans complementaris són un "instrument, nou i fructífer" perqu estableix un treball en xarxa entre el Govern central i les comunitats autnomes.
La ministra ha dit que els vuit plans complementaris, en els quals es treballa en vuit rees estratgiques i que suposen més de 400 milions d'euros d'inversió, subratllen que la cincia és una "eina d'unió".
Ha assenyalat que el Pla complementari d'astrofísica i física d'altes energies es fa entre el Govern central i set comunitats autnomes, i ha remarcat que aquest tipus de plans que desenvolupa no són "un estel fuga".
La iniciativa neix amb la finalitat de fer un salt qualitatiu en l'aportació científica en projectes capdavanters internacionals en el camp de les cincies físiques, tant pel que fa a la cosmologia com a la física de partícules, amb més mfasi en els aspectes més tecnolgics.
El programa compta amb la participació de Catalunya --que aporta 7,48 milions d'euros del total--, les Balears, la Comunitat Valenciana, Madrid, Andalusia, Cantbria i Aragó.
El conseller de Recerca i Universitats de la Generalitat, Joaquim Nadal, ha destacat la recent aprovació de la llei de la cincia catalana, ha remarcat el paper de l'Institut de Física d'Altes Energies (Ifae) en aquest pla complementari i ha subratllat que "no hi ha cincia aplicada si no hi ha cincia bsica".
A l'acte de signatura de la declaració institucional també hi han assistit el viceconseller madrileny d'Universitats, Cincia i Innovació, Fidel Rodríguez; el director general de Política Universitria i Recerca balear, José Luis Pons; el director general de Recerca i Innovació aragons, Ramón Guirado; la secretria autonmica d'Universitats i Recerca valenciana, Maria Auxiliadora Jord; el director general d'Universitats cntabre Antonio Domínguez, i el conseller tcnic de la Secretaria General de Recerca i Innovació andalusa, Antonio Valverde.
