Programa sis funcions entre el 25 de maig i el 6 de juny
BARCELONA, 18 maig (EUROPA PRESS) -
El Gran Teatre del Liceu se submergeix en l'"univers" de Richard Wagner amb l'òpera 'Parsifal' dirigida per Claus Guth i amb Josep Pons al capdavant del cor i l'orquestra simfònica del Liceu, que acollirà sis funcions de la producció del 25 de maig al 6 de juny.
Pons ha presentat l'òpera, coproduïda amb l'Operahaus de Zúrich (Suïssa), aquest dijous a Barcelona amb el director artístic del Liceu, Víctor Garcia de Gomar; el tenor austríac Nikolai Schukoff, que encarna Parsifal, i la soprano russa Elena Pankratova, que interpreta Kundry.
Pons l'ha reivindicada com la peça més complicada del repertori wagnerià pels seus "canvis de tempo constants i els pocs moments estables" entre recitals i àries, i perquè requereix una orquestra de més d'un centenar de músics.
El muntatge té una durada aproximada de 5 hores i 15 minuts --amb tres actes i dos entreactes-- i compta amb un elenc completat pels baixos René Pape, en el paper de Gurnemanz; Evgeny Nikitin en el de Klingsor i el baríton Matthias Goerne que interpreta Amfortas.
La trama, situada en l'Alemanya d'entreguerres, trasllada els protagonistes a un hospital per a mutilats de guerra, on governen els traumes i la desesperació, i Garcia de Gomar ha destacat que és una història que "pivota sobre els conceptes de redempció i compassió".
"FESTIVAL ESCÈNIC SAGRAT"
Per ell, 'Parsifal' és un "festival escènic sagrat de caràcter simbòlic, religiós i místic" sobre la recerca de la millor versió de cada persona, i té una història d'amor especial amb el Liceu, el primer lloc autoritzat on es va representar després de la prescripció dels drets d'exclusivitat que tenia el Festival de Bayreuth (Alemanya), on es va estrenar el 1882.
Per això, el muntatge suposa el retorn al Liceu de la lírica de Wagner, absent de les seves temporades des del març del 2011, i després d'acollir-la per primera vegada la mitjanit del 31 de desembre del 1913 coincidint amb la prescripció dels drets d'exclusivitat, "avançant-se als teatres d'arreu del món".
Elena Pankratova, que no és la primera vegada que defensa el paper de Kundry, ha recordat que al llarg de la seva carrera aquest paper li ha permès conèixer alguns dels seus referents com Plácido Domingo, i Nikolai Schukoff s'ha referit a la producció com un "conte de fades" per oblidar els problemes del dia a dia.
