Almenys tres morts per un "bombardeig selectiu" d'Israel contra la capital de Líban, Beirut

   Les primeres informacions identifiquen com a objectiu d'este atac a Ibrahim Akil, alt càrrec d'Hezbol·là

   MADRID, 20 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Almenys tres persones han mort al sud de Beirut en el que l'Exèrcit israelià ha descrit com un "bombardeig selectiu", segons un balanç preliminar de víctimes confirmat pel Ministeri de Sanitat libanés, enmig del repunt dels enfrontaments amb el partit-milícia xiïta Hezbol·là i davant del temor d'expansió del conflicte a Pròxim Orient.

   "Les Forces de Defensa d'Israel han dut a terme un atac selectiu a Beirut", ha dit l'Exèrcit en un breu missatge en el seu compte en la xarxa social X, en el qual ha agregat que "ara com ara no hi ha canvis a les instruccions en el front intern".

   Segons les informacions arreplegades per l'agència estatal libanesa de notícies, NNA, el bombardeig ha aconseguit un edifici d'apartaments a l'àrea de Dahieh --situada al sud de Beirut i de majoria xiïta, amb gran influència d'Hezbol·là--. El Ministeri ha divulgat un primer balanç de tres morts i 17 ferits, mentre que l'agència NNA ha inclòs entre les víctimes a diversos xiquets.

POSSIBLE OBJECTIU

   Israel no s'ha pronunciat de moment sobre qui seria l'objectiu de l'atac, si be fonts citades per la cadena de televisió libanesa LBCI apunten al fet que es tractaria d'Ibrahim Akil, sobre el qual pesa una recompensa de set milions de dòlars (prop de 6,3 milions d'euros) per part d'Estats Units.

   Akil, àlies 'Tahsin', és un membre del Consell de la Jihad d'Hezbol·là, el principal organisme militar del grup. L'home va ser part de l'Organització de la Jihad Islàmica, que va reivindicar els atemptats contra l'Ambaixada d'Estats Units a Beirut el 1983 i una presa d'ostatges en esta mateixa dècada.

   L'atac és el primer que executa Israel contra Beirut des del 30 de juliol, quan va matar a un destacat comandant d'Hezbol·là identificat com Fuad Sukur --succés que es va saldar també amb la mort d'un assessor iranià i cinc civils, inclosos dos xiquets--, un dia abans de l'assassinat a la capital d'Iran, Teheran, del líder del braç polític del Moviment de Resistència Islàmica (Hamàs), Ismail Haniye, succés atribuït a les autoritats israelianes.

   El bombardeig arriba a més enmig del dràstic repunt de les tensions després de dos dies d'explosions coordinades de dispositius de comunicacions del grup --el 17 i el 18 de setembre--, atacs atribuïts a Israel i que han deixat prop de 40 morts i uns 3.000 ferits, segons l'últim balanç facilitat per les autoritats libaneses.

   Està previst que el Consell de Seguretat de Nacions Unides celebre una reunió este mateix divendres per a abordar els citats atacs contra dispositius portàtils, el caràcter indiscriminat dels quals, que va quedar palpable amb explosions en llocs aliens a l'àmbit militar o amb gran afluència de gent, ha sigut criticat per l'ONU, el secretari general de la qual, António Guterres, ha instat a no utilitzar com armes objectes civils.

   De fet, el primer ministre interí de Líban, Nayib Mikati, va fer el dijous una crida al Consell de Seguretat de Nacions Unides perquè adopte una "posició ferma" en contra de l'"agressió israeliana" i la seua "guerra tecnològica", mentre que el secretari general d'Hezbol·là, Hasán Nasralá, va acusar a Israel de provocar una "massacre sense precedents" i "superar totes les 'línies roges'".

   El repunt dels enfrontaments entre Israel i Hezbolá --un grup recolzat per Iran que compta amb un important pes militar i polític a Líban-- han fet témer amb la possibilitat d'una expansió del conflicte a Pròxim Orient. En este context, l'Exèrcit d'Israel va presentar la setmana passada a Estats Units els seus "plans operatius" respecte a Líban.