Ana Campoy: "Hem heretat les conseqüències de la violència de la Guerra Civil i la dictadura"

   VALÈNCIA, 17 Abr. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptora Ana Campoy assegura que el colp d'estat de Franco el 1936 és "la gran ferida del nostre país" i, de fet, "hem heretat les conseqüències d'esta violència i de la dictadura". En finalitzar la dictadura, apunta, a Espanya va haver-hi un "pacte de silenci" i quan va arribar la democràcia "la teràpia de grup no s'arriba a produir".

    D'este dolor i de les històries "que estan per contar" naix la novel·la 'El paracaidista' (Las afueras), un relat sobre la memòria i sobre com la violència roman i s'expandix a través del temps i les generacions.

   L'autora nascuda a Madrid i establida a València estrena novel·la per a adults amb un llibre de prosa primorosa i "aroma de mitologia clàssica", ja que evoca conceptes com la destinació tràgica de personatges com Antígona, explica l'autora en una entrevista concedida a Europa Press.

    Ambientada en el temps salvatge de la primera postguerra, 'El paracaidista' arreplega "les veus de mares, esposes i filles, que, malgrat el silenci forçós, van seguir estenent-se pels camps i reverberant a l'interior de les cases".

   En este context, la inesperada caiguda d'un paracaigudista a les afores d'un poble canviarà la destinació dels seus protagonistes, obrint una bretxa entre passat i present per la qual pot colar-se l'única possibilitat d'un futur.

   La intenció de la novel·la, explica Campoy, és "parlar del silenci" durant la dictadura i, especialment l'impost a la dones. Per este motiu, diversos personatges presenten incapacitats que els impedixen expressar-se i revelen el pes que l'entorn social va tenir sobre elles.

    L'escriptora qualifica de "gran ferida" el colp d'estat que va propiciar la Guerra Civil i la instauració del franquisme i subratlla que les seues conseqüències arriben fins a l'actualitat. "Hi ha molta gent que està connectant amb la novel·la i l'explicació és que tots tenim un dolor familiar passat que ens ha arribat fins hui i que fa que els lectors s'identifiquen amb el que s'explica", assevera.

    Després de la fi de la dictadura, a Espanya "es va fer un pacte de silenci i quan arriba la democràcia la teràpia de grup no s'arriba a produir", assenyala Campoy, que apunta: "La generació dels meus pares estava ocupada a "guarir la seua pròpia repressió, alçar un país i portar-ho on es va aconseguir en poc temps i ara nosaltres ens hem adonat, des d'altres perspectives i sense la rémora de la dictadura en el record, que aquestes històries estaven per explicar".

    Quan se li pregunta com fer conscient d'esta realitat històrica als més joves, que ja no té cap vincle personal amb els fets, Ana Campoy advoca per "tractar d'explicar-li-ho des d'una perspectiva empàtica".

EMPATIA COM A "ANTÍDOT" CONTRA LA INTOLERÀNCIA

   "La vertadera necessitat és educar en empatia perquè només d'esta manera ens podem posar en el lloc de l'altre i comprendre les intoleràncies i violències. És un dels millors antídots del pensament individualista", raona.

    En este procés, creu que la literatura té un paper clau, ja que "ens explica i ens conta a nosaltres mateixos". "Els llibres són missatges ficats en una botella que retraten el moment en el qual van ser escrits i no caduquen", resumix. I, en este sentit, cita 'El món d'ahir', de Stefan Zweig, una obra "tan actual que espanta".

    "Crec en el llibre com a objecte perfecte perquè ho és i com un antídot meravellós contra la intolerància", finalitza.

    Ana Campoy és escriptora i periodista cultural. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UCM, és autora de més d'una desena de títols de literatura infantil.

    Ha sigut guardonada amb el Premi Fundació Cuatrogatos 2022 i el White Ravens de la Internationale Jugendbibliothek de Munich. Els seus llibres han traspassat fronteres i es lligen en països com França, Xina, Portugal, Itàlia, Grècia, Polònia, Turquia, Romania i Eslovènia.