Una carta en 'The Lancet' apunta que "les autoritats van minimitzar la gravetat" de la dana en un primer moment

   Una professora de la UV signa la missiva perquè l'impacte siga internacional i es promoga "un intercanvi global de coneixements"

    VALÈNCIA, 3 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La revista científica 'The Lancet' ha publicat una carta realitzada per la professora de la Facultat d'Infermeria i Podologia de la Universitat de València (UV) Yasmin Ezzatvar i el professor José Francisco López-Gil, de la universitat de Las Américas d'Equador, en la qual subratllen "la urgent necessitat d'implementar estratègies de preparació per a desastres a Espanya com el de l'última dana", que ha arrasat la província de València. Així mateix, posen el focus en la falta de coordinació en la resposta inicial, i que, "les autoritats van minimitzar la gravetat en un primer moment, la qual cosa va fer que moltes persones no prengueren les mesures necessàries.

   En esta carta inclouen propostes com sistemes d'alerta primerenca més sòlids, infraestructures resilients davant de fenòmens climàtics externs i protocols de resposta ràpida i coordinada, acompanyats d'una comunicació clara i recursos adequats.

   El text té com a objectiu destacar la gravetat de les inundacions sense precedents que han afectat la Comunitat Valenciana des del 29 d'octubre de 2024.

   Els autors destaquen la necessitat d'estar millor preparats per a desastres com este, amb sistemes d'alerta més eficaços, una millor coordinació d'emergències i recursos que arriben a temps per a protegir vides i minimitzar el patiment.

   Per a Yasmin Ezzatvar "publicar esta carta en 'The Lancet' no sols permet documentar científicament un desastre d'esta magnitud, sinó que també assegura que el seu impacte siga conegut a nivell internacional, promovent un intercanvi global de coneixements que pot contribuir a la prevenció i gestió de futurs esdeveniments semblants".

   Entre les idees principals tractades en la carta, Ezzatvar i López-Gil apunten la similitud amb altres inundacions com l'ocorreguda a Rio Grande do Sul al Brasil, on el factor comú ha estat la demora en la resposta del govern i la falta de preparació per a un escenari tan devastador. També assenyalen la falta de coordinació en la resposta inicial: "Encara que es va emetre una alerta roja pel temporal, les autoritats van minimitzar la seua gravetat en un primer moment, cosa que va fer que moltes persones no prengueren les mesures necessàries. Els avisos d'emergència per mòbil van arribar massa tard, quan les inundacions ja estaven causant danys", indiquen els especialistes en la carta.

   La professora Ezzatvar i el professor López-Gil destaquen els danys en infraestructures i servicis bàsics: "Les inundacions van destruir carreteres, ponts i línies elèctriques, deixant moltes persones sense aigua potable, electricitat o medicaments essencials. Això va complicar els rescats i va augmentar els riscos per a la salut, com ara possibles brots de malalties".

FALTA RECURSOS

   Els autors també dediquen un apartat a l'ajuda de la ciutadania. "Davant la falta de recursos suficients per part del Govern, moltes persones i comunitats es van organitzar per ajudar els afectats, encara que això implicara que molts voluntaris hagueren de desplaçar-se a peu. Això va ser crucial, encara que mostra que cal millorar la rapidesa i eficàcia de la resposta oficial en emergències".

   En el text s' exposen les conseqüències per a la salut física i mental. Així, expliquen que a més dels problemes mèdics, com ara la falta de tractaments importants, les persones afectades i els equips de rescat han patit un fort impacte emocional, cosa que requerix atenció psicològica per a previndre problemes a llarg termini.