El CCCC "obri una finestra" al MACVAC de Vilafamés amb obres de Renau, Capa, Warhol, Cartier-Bresson o Anzo

   VALÈNCIA, 20 Sep. (EUROPA PRESS) -

   El Centre del Carme de Cultura Contemporània de València (CCCC) arranca la temporada expositiva 2024-2025 amb una mostra fotogràfica que "obri una finestra" als fons del Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni (MACVAC) de Vilafamés i mostra una "bellesa filosòfica" a través del "compromís social".

   'El compromís fotogràfic. Els fons fotogràfics de la col·lecció del Museu d'Art Contemporani Vicente Aguilera Cerni', que podrà contemplar-se des d'este diumenge, 22 de setembre, fins al 8 de desembre, inclou obres de Josep Renau, Robert Capa (Endre Erno Friedmann i Gerda Taro), Henri Cartier-Bresson, Andy Warhol o el valencià Anzo i s'emmarca en el Festival Internacional de Fotografia i Debat, 'ValenciaPhoto', que se celebra a València fins al 5 de gener.

   La mostra, que ha sigut presentada hui divendres al CCCC, reunix una selecció dels fons fotogràfics del MACVAC, està comissariada per Nicolás Llorens, director de 'ValenciaPhoto', i destaca per la seua denúncia social. Les fotografies abasten des del primer terç del segle XX fins a l'actualitat i proposen "un viatge a través del temps i de generacions de fotògrafs", units per la recerca comuna per involucrar a l'espectador a través de la seua "mirada compromesa".

   Durant l'acte de presentació, Llorens ha assegurat que esta exposició "gira entorn de la modernitat, que comença en la Il·lustració i finalitza a mitjan segle XX". "En l'art, la modernitat s'ha caracteritzat per l'aparició de les avantguardes, per la seua visió crítica i compromesa, buscant canvis socials a partir de la recerca de noves formes d'expressió", ha explicat.

    "Precisament, la fotografia, des de la seua invenció, és un mitjà amb gran capacitat per a provocar canvis i generar consciència en la societat", ha sostingut, al mateix temps que ha ressaltat que esta mostra tracta de "remar o aportar este granet d'arena per a poder desxifrar i captar totes les capes de profunditat que pot arribar a tenir una obra i entendre que la bellesa no té per que ser exclusivament estètica, sinó, com en este cas, més intel·lectual, més filosòfica, plasmada a través del compromís social".

   Per la seua banda, el director gerent del MACVAC, Joan Feliu, ha assenyalat que esta exposició és "un recorregut per diferents èpoques", doncs hi ha fotografies "des dels anys 20 del segle XX fins a l'actualitat". "Fem este recorregut reflectint la pròpia essència del Museu de Vilafamés amb fotografies que tenen darrere de sí un qüestionament o que plantegen una sèrie de preguntes sobre certs aspectes que són importants per a la pròpia evolució de la societat".

RECORREGUT PER L'EXPOSICIÓ

   La mostra, "a nivell muntatge expositiu o estètic, està plantejada amb una primera paret d'inici tota en blanc i negre, per a després deixar el color a la paret del fons, que convida molt més a accedir a l'interior de l'exposició, i després tornar al blanc i negre per a crear un cercle cromàtic en la pròpia exposició, també com una obra única, com una obra de conjunt".

   D'esta forma, reunix obres d'artistes de la fotografia i les avantguardes del segle XX, com Josep Renau, Endre Erno Friedmann y Gerda Taro, Henri Cartier-Bresson, Man Ray, Andy Warhol o el valencià Anzo, així com de joves artistes en actiu, com Victoria Diehl o Marina Vargas.

   Josep Renau, present amb la seua obra 'El gran capital' (1976-66) i 'Mamita Yunai' (1967), és un dels precursors del cartelisme, fotomontaje i muralisme. Pintor i teòric de l'art, en disseny gràfic va introduir novetats com l'ús de l'aerògraf. La mostra inclou dos fotomontajes de l'artista. "Tant sobre els conflictes bèl·lics a Sud-amèrica, com a 'Autoretrat del gran Capital', un dels fotomontajes més coneguts", ha precisat Feliu.

   Robert Capa (Endre Erno Friedmann i Gerda Taro) i Henri Cartier-Bresson, fundadors de la mítica Agencia Magnum Photo, i considerats els pares del fotoperiodisme, estan presents en la mostra amb les obres: 'Comiat de les Brigades Internacionals' (1938) i 'Funerals de l'actor de kabuki: Danyuro' (1965), respectivament.

   Emmanuel Radnitzky, o Man Ray, va ser pintor, escultor, va conrear el cinema i va ser pioner de la fotografia abstracta. Junt amb els dadaistas Duchamp i Picabia, va crear el Dadá novaiorqués. Prompte es va aliar amb el surrealisme, on va poder plasmar les seues obres de dones fatals, els seus nus i els seus jocs de dobles lectures. En la mostra s'exposa 'Retrat de Nana Winding' (1926), un retrat d'una jove parisenca que "es contraposa a les visions de la dona d'esta mateixa època a Espanya, amb obres que fan referència a les funcions de la dona en els anys 30 a Espanya", ha apuntat el director del museu.

   La litografia de 'Jimmy Carter II', d'Andy Warhol, és una altra de les obres que s'exposen en el CCCC. El pioner del Pop Art va aconseguir amb els seus retrats convertir a personatges públics en icones de la cultura de masses, com és el cas del president dels Estats Units. "Esta imatge és la banalització absoluta de la gran importància que ens agrada molt a voltes la gent", ha remarcat.

   Així mateix, José Iranzo, conegut sota el pseudònim de 'Anzo' i nascut a Almonesir el 1931, és un dels introductores del Pop Art a Espanya. Pintor, dissenyador i escultor, va participar de les noves tendències figuratives que s'inicien en la dècada dels seixanta. La seua sèrie 'Aïllaments', de la qual es presenta l'obra N°11 en l'exposició, mostren la seua inquietud per representar a l'home contemporani aïllat, atrapat en el món de les noves tecnologies.

   La mostra arreplega també fotografies d'Isabel Oliver i la seua 'Construcció de la ciutat de València'; Grete Stern; La Boqueria de Barcelona captada per Daura Maar, qui "va influir en la deriva política de l'obra de Picasso" i "va acabar els seus dies internada en un psiquiàtric" com a conseqüència de la seua relació amb el pintor; Eugene Smith; la presència de Dolores Ibárruri i Rafael Alberti a les Corts en 1977, immortalitzada per Marisa Florez; Leticia Reig; Joan Tosca; Marisa González, o Eulalia Grau, entre altres.

"RELACIÓ DE SIMBIOSI"

   Durant la presentació de la mostra, el gerent del Consorci de Museus de la Comunitat Valenciana (CMCV), Nicolás Bugeda, ha assegurat que este treball arreplega "molts dels principis fundacionals del Consorci": "La promoció de l'art valencià i de les col·leccions, donar suport a les col·leccions que hi ha a la Comunitat Valenciana, així com als museus i els centres culturals". "Som l'eina del Govern valencià per a integrar la cultura i les exposicions i donar suport a les institucions museístiques, els centres culturals i les sales", ha declarat.

   Finalment, el regidor de Cultura de l'Ajuntament de Vilafamés, Raül Forcadell, ha destacat que "la relació entre el museu i el poble és una relació de simbiosi", ja que "sense el museu el poble no seria el que és i sense el poble el museu no seria el que és". "En els anys 60 vam tenir un despoblament brutal de tot el casc antic i es va tenir la idea de crear el MACVAC. Ara ja tenim 2.000 habitants quan vam ser a punt de desaparèixer com a poble", ha conclòs.

RECITAL DE PIANO D'ENTRADA LLIURE

   La inauguració de la mostra en el CCCC serà el colofó a la setmana de presentació del festival 'ValenciaPhoto. Per este motiu, el diumenge 22 a les 20.00 hores tindrà lloc un recital de piano de portes obertes al Centre del Carme.

   El concert, dedicat al 150 aniversari del naixement de l'artista lituà, M.K. Ciurlionis, estarà a càrrec de Simona Zaksaite, professora de piano del Conservatori Municipal de Música de València José Iturbi i pianista habitual en concerts solistes, instrumentistes i en espectacles de dansa contemporània.