Ocupa el lloc 16 entre les CCAA, dos llocs més que el 2023, gràcies a les bonificacions en patrimoni i successions
VALÈNCIA/MADRID, 4 Oct. (EUROPA PRESS) -
La Comunitat Valenciana ha millorat la seua competitivitat fiscal el 2024 gràcies a les bonificacions dels impostos sobre patrimoni i successions, encara que seguix necessitant de "reformes fiscals de calat" en comptar amb "un dels sistemes més onerosos" d'Espanya en termes de patrimoni.
Així ho arreplega l'Índex Autonòmic de Competitivitat Fiscal (IACF) en la seua edició del 2024, realitzat per la Fundació per a l'Avanç de la Llibertat i la 'Tax Foundation' d'Estats Units.
En el rànquing per comunitats autònomes d'este estudi, la Comunitat ocupa la posició setzena en competitivitat fiscal --dos llocs més que en la passada edició-- amb una nota de 5,35 sobre 10.
Actualment, la Comunitat Valenciana té el quart tipus impositiu de l'IRPF més alt de tota Europa, més elevat que el de països com Bèlgica, Suècia, Finlàndia, Països Baixos, Alemanya, Luxemburg, Regne Unit, Suïssa o Noruega, apunta l'informe.
Segons exposa este estudi, a la fi del 2023, la Generalitat Valenciana va derogar la tarifa de l'impost sobre el patrimoni, introduïda de manera transitòria, per als exercicis 2023 i 2024, mentre en l'impost sobre successions va introduir una bonificació del 99% per als grups I i II i va derogar la taxa turística abans que entrara en vigor.
"Malgrat estes reformes, la Comunitat Valenciana seguix necessitant reformes fiscals de calat en cadascuna de les àrees analitzades per a millorar la seua competitivitat fiscal ja que té un dels sistemes més onerosos en termes de Renda, Patrimoni, Transmissions Patrimonials i Actes Jurídics Documentats", conclou l'informe.
A nivell estatal, la Comunitat de Madrid continua al capdavant de l'Índex Autonòmic de Competitivitat Fiscal (IACF), mentre que Catalunya se situa novament com la que menys té.
Segons l'estudi, Madrid lidera per cinquè any consecutiu el rànquing del IACF, amb 7,24 punts sobre deu, seguida per les províncies de Biscaia (6,92), Àlaba (6,89) i Guipúscoa (6,78), del País Basc.
Els autors de l'estudi assenyalen que Madrid es manté al capdamunt malgrat empitjorar lleugerament la seua puntuació un 0,09. Aplaudixen que seguix deflactant els trams de renda, els mínims personals i familiars i millorant la deducció per família nombrosa, però creuen que podria millorar més si reduïra el tipus impositiu del primer tram de la renda fins al 8%, el que apliquen altres comunitats.
Com a tercera comunitat es troba Andalusia, amb 6,44 punts, per davant de Canàries (6,31), Extremadura (6,22), La Rioja (6,15), Regió de Múrcia (6,13) i Castella i Lleó (6,08).
Destaquen enguany la pujada de huit llocs d'Extremadura, que passa de la quinzena a la setena posició, i també La Rioja, que escala dues posicions respecte al 2023, situant-se en el huitè lloc.
Per baix apareixen en el rànquing Galícia (5,96), Cantàbria (5,91), Balears (5,87), Navarra (5,75), Castella-la Manxa (5,62), Comunitat Valenciana (5,35), Aragó (5,06), Astúries (4,81) i, finalment, Catalunya, amb 4,52 punts.
En el cas català, els autors apunten que un dels factors que li impedixen pujar en la classificació i aconseguir major competitivitat fiscal és "la persistència de nombrosos impostos addicionals creats per este govern autonòmic", ja que "seguix comptant amb el doble d'impostos autonòmics que les altres comunitats".
Andalucía
