Conclou la restauració de la "icònica" i "rebel" escultura de bronze del Palleter

   VALÈNCIA, 3 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La Delegació de Cultura de l'Ajuntament de València ha conclòs la restauració de l'escultura de bronze del Palleter, erigida als peus de les Torres de Quart.

   Gràcies a les labors dutes a terme per l'empresa Noema Restauradores, la "icònica" figura de bronze de Vicente Doménech "manté viu l'aspecte contra les tropes de Napoleó", destaca el consistori en un comunicat.

    La intervenció s'ha centrat, fonamentalment, en la restauració de la totalitat del bronze i pedra que conformen l'obra, amb l'objectiu de restituir la seua integritat i estabilitat, d'una banda, i aconseguir una òptima conservació i la recuperació de l'aspecte original del conjunt, d'altra.

   Els tècnics municipals havien detectat que el pal que sosté el Palleter a la mà dreta estava clivellat i s'havia trencat el revestiment de planxa de bronze que el recobrix.

    A més, la peça escultòrica presentava detritus d'aus en escultura i pedestal, a més de brutícia depositada a conseqüència de l'acumulació de partícules ambientals, de les inclemències del temps i de la contaminació del trànsit rodat.

   En el rostre de la figura, per exemple, s'havia detectat una coloració marró vermellosa deguda a òxids de coure generats per la humitat ambiental de l'entorn.

   La rehabilitació de l'escultura ha consistit en la neteja de brutícia superficial, en l'eliminació de pàtines inestables i en l'estabilització i protecció de la superfície amb la finalitat de detindre els processos corrosius. Així mateix s'ha dut a terme la restauració del pedestal de pedra. Tot això per un import total de 15.826,80 euros.

   L'obra de l'escultor Emilio Calandín va ser erigida a petició de 110 ciutadans que en 1906 volien rememorar la figura de l'humil llaurador veí de Patraix i nascut a Paiporta, en vespres del centenari de la invasió napoleònica. En 1966, la corporació municipal va prendre la decisió de derrocar uns locals que estaven al costat de les Torres de Quart i ampliar els jardins de Cervantes situats al carrer de Guillem de Castro.