La magistrada considera que va tenir intenció de "denigrar i ofendre" a les víctimes "públicament"
VALÈNCIA, 4 Jul. (EUROPA PRESS) -
El Jutjat penal número 10 de València ha condemnat a 15 mesos de presó i al pagament de 900 euros de multa a l'exdirigent de Vox i presidenta de Governa't, Cristina Seguí, per un delicte de descobriment i revelació de secrets i un altre contra la integritat moral per la difusió que va realitzar del video de les menors víctimes d'una agressió sexual comesa per cinc adolescents menors de 17 anys a la localitat valenciana de Burjassot.
A més, haurà d'indemnitzar a una de les víctimes, que la va denunciar en este procés, amb 12.000 euros pel dany moral patit arran de la difusió, que va agreujar el que ja patia per l'agressió sexual. Segons va relatar la seua mare en el juí i consta en un informe psicològic forense, este fet "va arruïnar" la vida de la xiqueta, que va començar a patir bullying i va haver de canviar-se de col·legi, encara que van seguir repetint-se els insults.
Fiscalia reclamava en la seua qualificació provisional quatre anys i mig de presó per a l'acusada i una indemnització de 15.000 euros, que l'acusació particular elevava a 50.000. La magistrada, que imposa la condemna atenent que es va tractar d'un comentari i que ho va retirar quan va ser requerida per l'Agència de Protecció de Dades, rebutja la concurrència de l'agreujant de gènere que demanava l'acusació perquè no ha quedat provat que l'acusada cometera els dos delictes "per raó del sexe femení de la víctima".
El jutjat rebutja imposar a Seguí una mesura de prohibició de comunicació i allunyament sobre la víctima en entendre que no és procedent perquè ni es coneixen ni es tracten i no consta "intenció ni possibilitat ni ocasió" que es troben. Tampoc li prohibix l'accés a la xarxa social Twitter --ara X-- perquè "cap activitat probatòria s'ha fet referent a la seua necessitat o procedència".
En este cas, per a la magistrada és "clar i meridià" que Seguí "no va obtenir el consentiment de l'emissor" per a difondre el vídeo, "amb independència de l'edat que tingueren les protagonistes". "I no ho va obtenir perquè elles no s'ho van donar al no incloure-la en el seu cercle restringit de seguidors, i no s'ho van donar posteriorment, com a resulta del fet de la denúncia presentada per un tercer", i que va mantenir una de les menors, que va exercir l'acusació particular en el juí.
I no només ho va difondre sinó que la va acompanyar de diversos comentaris propis "destinats i clarament dirigits a atacar la dignitat de la menor, fos el que fos la seua edat, i fóra veritat o no que s'havia produït l'agressió sexual (no enjudiciada en eixe moment), perquè l'acusada va comentar les imatges en la creença, com va dir, que estes xiquetes eren les qui havien denunciat en fals una violació grupal", assenyala la sentència, a la qual ha tingut accés Europa Press.
ELS FETS
Segons considera provada la sentència, el 19 de maig del 2022, Seguí va publicar en el seu compte de Twitter un vídeo realitzat i publicat en Instagram, per als seus seguidors privats i amb durada de 24 hores, per tres menors en el qual s'arreplegava, amb imatge i so, una conversa entre elles en el qual comentaven que s'anaven a fer famoses i anaven eixir en la tele amb motiu d'una agressió sexual que havien patit a Burjassot la vespra.
Va ser la mare d'un company d'institut d'una d'elles, el nom de la qual es desconeix, qui s'ho va enviar a l'acusada, que no ho va obtenir ni va capturar personalment però sí que ho va difondre en el seu compte de l'actual X, amb 200.000 seguidors, amb el text: "Està tot malament, no és una xiqueta de 12 sinó de 15 o 16, el sexe va ser acordat i consentit i ho van fer per a fer-se famoses en TV gràcies a mitjans de difusió com vosaltres".
Posteriorment, va acudir al programa televisiu d'Internet anomenat 'Estado de alarma', al com va proporcionar el vídeo per a ser reproduït i comentat per ella i pel seu presentador sota el títol 'Desmuntant la falsa manada de Burjassot, amb Cristina Seguí'.
"MENYSPREAR I DENIGRAR"
Segons la magistrada, el text en X "va ser escrit i difós amb la intenció de menysprear i denigrar a estes menors públicament", cosa que va aconseguir, de manera que una d'elles va veure agreujada la situació psicològica patida per l'agressió sexual com a conseqüència d'haver sigut vist este vídeo per tercers a qui ella no tenia en el seu cercle de contactes i sense el seu coneixement ni consentiment.
La magistrada, que subratlla que en este cas no s'està jutjant a la persona que li va enviar a Seguí aquest vídeo, rebutja el seu argument que en les imatges no s'oferixen per les xiquetes "dades suficients com per a asseverar que són les víctimes dels fets de Burjassot, ni els seus noms ni les seues edats", ja que la pròpia exdirigent de Vox "va donar per fet i cert" que l'eren i amb base en esta certesa, "va difondre el vídeo acompanyant-ho de comentaris referits al fet que no tenien 12 sinó 15 o 16 anys, i afegint que les relacions sexuals denunciades no havien sigut forçades, sinó consentides", i ho va fer sense el consentiment de la persona que ho va emetre per primera vegada.
Així, la jutgessa admet que és cert que qui col·loca un vídeo, fotografia o comentari en una xarxa social "queda a l'albur de tercers, però això no significa que aquests tercers queden legitimats per a disposar d'això com a propi si no consta el coneixement i consentiment de l'autor", com és el cas.
Així, posa l'accent que Seguí "no va quedar com a mera espectadora, sinó que ho va difondre" quan "podria haver-ho vist i esborrat, o vist i comentat verbalment als seus afins, o fins i tot haver-ho vist i comentat en una tertúlia o cercle tancat", però ella mateixa va reconèixer que, després d'editar-ho i esborrar les dades que va estimar oportuns, "ho va publicar en la seua xarxa social, ho va difondre amb una 'capçalera' amb el seu nom en una xarxa social, i després va tornar a permetre que ho emeteren en un programa de televisió, on va tornar a comentar-ho".
Per a la magistrada, queda clara la intenció de "denigrar i ofendre" perquè "no una altra cosa pot entendre's de qui, davant de qui ha denunciat un delicte d'aquest naturalesa i parla del que li va a passar a partir d'això, si més no les menors ho feren en to jocós, posa en dubte les seues paraules, i els atribuïx de manera explícita una intenció falsaria, en expressar clarament que les menors han fabulat, inventat o exagerat l'episodi que deien patit perquè riuen d'ell i parlen, simplement, si es fes famoses o conegudes, i que l'acusada no creia".
"Evidentment, estava en el seu dret de no creure-ho, però no de denigrar a qui deia ser víctima d'ell, ni de criticar públicament amb intenció degradant els comentaris de les menors", conclou.
Andalucía
