Desenvolupen una tècnica que multiplica el contingut de beta-caroté en les fulles de les plantes

   VALÈNCIA, 12 Sep. (EUROPA PRESS) -

   Un grup d'investigació de l'Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP) --centre mixt del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV)-- ha desenvolupat un innovador mètode per a la biofortificació de fulles i altres teixits verds de plantes incrementant el seu contingut en substàncies saludables com el beta-caroté, principal precursor de la vitamina A en la dieta humana.

   El treball demostra que, mitjançant tècniques biotecnològiques i tractaments amb alta intensitat de llum, es pot multiplicar fins a 30 vegades els nivells de beta-caroté en fulles creant nous llocs per a emmagatzemar-ho, sense que això afecte processos vitals com la fotosíntesi. Els resultats es publiquen en la revista 'Plant Journal'.

   El beta-caroté és un dels principals carotenoides, pigments que es troben de manera natural en plantes i altres organismes fotosintètics i que són beneficiosos per a la salut, amb propietats antioxidants, inmunoestimulants i promotores de les capacitats cognitives. En concret, el beta-caroté és el principal precursor dels retinoides, compostos químics amb importants funcions en l'organisme (visió, proliferació i diferenciació cel·lular, sistema immune), incloent-hi la vitamina A, expliquen els especialistes en un comunicat.

   Utilitzant plantes de tabac (Nicotiana benthamiana) com a model de laboratori i d'encisam (Lactuca sativa) com a model de cultiu, l'equip dirigit per Manuel Rodríguez Concepción, professor d'investigació del CSIC a l'IBMCP, ha aconseguit augmentar el contingut de beta-caroté en les fulles sense afectar negativament altres processos vitals com la fotosíntesi.

   "Les fulles necessiten carotenoides com el beta-caroté en els complexos fotosintètics dels cloroplasts per al seu correcte funcionament", explica l'investigador del CSIC. "Quan es produïx massa beta-caroté en els cloroplasts, o massa poc, deixen de funcionar i les fulles acaben morint. El nostre treball ha aconseguit produir i acumular el beta-caroté en compartiments cel·lulars on no es troba normalment mitjançant la combinació de tècniques biotecnològiques i tractaments amb alta intensitat de llum", resumix.

MAJOR ACUMULACIÓ I BIOACCESIBILITAT

   Els resultats de l'estudi demostren que és possible multiplicar els nivells de beta-caroté en les fulles creant nous llocs per a emmagatzemar-ho fora dels complexos fotosintètics. D'una banda, han aconseguit emmagatzemar elevats nivells de beta-caroté en els plastoglòbuls, vesícules d'emmagatzematge de greixos presents de manera natural dins dels cloroplasts. Estes vesícules no participen en la fotosíntesi i no acumulen carotenoides normalment.

   "Estimulant la formació i el desenvolupament de plastoglòbuls amb tècniques moleculars i tractaments de llum intensa s'aconseguix no sols augmentar l'acumulació de beta-caroté, sinó també el seu bioaccesibilitat, és a dir, la facilitat amb la qual pot ser extret de la matriu alimentària per a ser absorbit pel nostre sistema digestiu", assegura Lucca Morelli, primer signant del treball.

BIOFORTIFICACIÓ DE VERDURES I HORTALISSES

   D'altra banda, l'estudi demostra que la síntesi de beta-caroté en plastoglòbuls es pot combinar amb la seua producció fora dels cloroplasts mitjançant abordatges biotecnològics. En eixe cas, comenta Pablo Pérez Colao, coautor del treball, "el beta-caroté s'acumula en vesícules similars als plastoglòbuls però localitzades en el citosol, la substància aquosa que envolta els orgànuls i el nucli de les cèl·lules".

   La combinació de les dos estratègies va aconseguir un augment de fins a 30 vegades en els nivells de beta-caroté accessible en comparació amb fulles no tractades. L'acumulació massiva de beta-caroté va aportar a més una característica coloració daurada a les fulles d'encisam.

   En opinió dels investigadors, el descobriment que el beta-caroté pot produir-se i emmagatzemar-se a nivells molt elevats i de manera més bioaccesible fora dels llocs on normalment es troba en les fulles "representa un avanç molt significatiu per a millorar la nutrició a través de la biofortificació de verdures i hortalisses com a encisams, bledes o espinacs sense renunciar a la seua característica aroma i sabor".