La diversitat entre organismes, "clau" per a l'estabilitat dels ecosistemes davant de l'ús intensiu del sòl

    VALÈNCIA, 27 Ene. (EUROPA PRESS) -

   Un equip internacional on participa el Centre d'Investigacions sobre Desertificació (CIDE), del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), la Universitat de València (UV) i la Generalitat Valenciana, ha estudiat la forma en la qual els usos del sòl afecten l'estabilitat dels ecosistemes, la seua capacitat per a mantindre's en equilibri enfront de condicions com l'ús intensiu del sòl o el canvi climàtic.

   Els resultats, que publica la revista 'Science Advances', destaquen una troballa clau: les característiques funcionals de les plantes, com les estratègies que utilitzen per a créixer i aprofitar recursos, tenen un paper crucial en la forma com els ecosistemes responen a canvis en l'ús del sòl. El CIDE és l'únic centre d'investigació espanyol que participa en aquest estudi, on col·laboren científics d'Alemanya, Suïssa i República Txeca.

   Per a fer este treball van utilitzar informació d'organismes de diversos nivells tròfics, els escalons que representen com obtenen la seua energia i nutrients els éssers vius d'un ecosistema, que habiten en 300 llocs (prades i boscos) repartits entre el nord, centre i sud d'Alemanya. Les dades analitzades van ser recopilats durant 13 anys mitjançant la iniciativa 'Exploratorios de Biodiversidad', una plataforma d'investigació oberta finançada per la Fundació Alemanya d'Investigació.

   "El nostre estudi ha mostrat per primera vegada com els canvis en les característiques de les plantes, com la manera en què utilitzen els recursos, poden influir en l'estabilitat dels ecosistemes. Els canvis en l'ús del sòl, com l'agricultura o la urbanització, afecten la variabilitat de les espècies dominants, les més comunes en un ecosistema, i això impacta l'equilibri de tot l'ecosistema", explica Marta Gaia Sperandii, primera autora de l'estudi que va realitzar durant la seua estada al CIDE amb finançament de l'Agència Estatal d'Investigació, del Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats.

   "Este efecte no ocorre només dins d'un grup específic de plantes, sinó que afecta també altres organismes com a insectes o animals, que depenen d'elles. Així, la diversitat de plantes i les seues estratègies per a aprofitar els recursos naturals juguen un paper clau en l'estabilitat dels ecosistemes al llarg del temps", assegura la investigadora.

PLANTES COM A 'ESTRELES DEL ROCK'

   L'equip d'investigació va trobar que les plantes amb estratègies 'adquisitives', aquelles que creixen ràpid i consumixen molts recursos, són les principals mediadores d'estos efectes. Així, quan s'intensifica l'ús del sòl, l'explotació intensiva per a agricultura, ramaderia o construcció, s'observa un increment d'esta mena de plantes.

   "Serien com a estreles de rock que viuen ràpid i deixen un bonic cadàver", posa com a exemple Francesco de Bello, investigador del CIDE que participa en l'estudi. "Este tipus de plantes 'oportunistes' fan que l'ecosistema siga més inestable".

   L'estudi posa de manifest que l'equilibri dels ecosistemes no depén només de la quantitat i varietat d'espècies que els componen i de les seues relacions, sinó també del paper que juguen les diferents espècies en el manteniment d'este equilibri.

   "Els animals i les plantes exhibixen una extraordinària variabilitat en les seues característiques funcionals i morfològiques, incloent-hi diferències en grandària, pes, forma, capacitat reproductiva o estratègia d'ús dels recursos", argumenta l'investigador del CIDE. "Estos trets funcionals determinen el paper que juguen les espècies en els ecosistemes, i per, tant en la seua estabilitat", resumix.

   El treball destaca que, per a entendre millor els canvis en els ecosistemes, és fonamental mirar les interaccions entre diferents nivells tròfics, com a plantes i artròpodes. Això podria ajudar a dissenyar estratègies de maneig del sòl més sostenibles, que preserven tant la biodiversitat com les funcions essencials dels ecosistemes.

   En identificar quins trets de les comunitats vegetals són més sensibles, els investigadors ofereixen noves estratègies per a protegir els ecosistemes davant els canvis aparellats a l'activitat humana o els efectes del canvi climàtic.

   Sobre l'aplicació d'aquesta mena d'estudis a Espanya, de Bello recorda que fan falta sèries temporals de dades mantingudes en el temps, que són costoses d'obtindre perquè necessiten una sòlida i complexa organització per a la recollida de dades finançada durant dècades.

   És una cosa que des del CIDE tracten de fer mitjançant la Xarxa Bioclima, una iniciativa finançada per la Generalitat Valenciana per a estudiar la resposta de la biodiversitat enfront del canvi climàtic en diversos ecosistemes terrestres típics del territori valencià, majoritàriament situats en Parcs Naturals.