BRUSSEL·LES, 9 Sep. (EUROPA PRESS) -
L'ex primer ministre italià Mario Draghi ha advertit hui dilluns que la Unió Europea necessitarà un augment "massiu" de les inversions per a digitalitzar i descarbonitzar l'economia i augmentar la seua capacitat de defensa, la qual cosa suposarà un esforç de 800.000 milions a l'any --uns 5 punts percentuals del PIB--, fins a aconseguir nivells dels anys 60 i 70, si vol mantenir la seua competitivitat enfront de rivals com Xina o Estats Units.
"L'única manera de ser més productius és que Europa canvie radicalment", assenyala l'ex president del Banc Central Europeu (BCE) en l'informe sobre competitivitat de la UE que li va encarregar fa un any la pròpia presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, i que han presentat junts este dilluns en roda de premsa.
Per a exemplificar el titànic del buit que ha d'emplenar la UE, Draghi ha recordat que les inversions suplementàries del Pla Marshall entre 1948 i 1951 van representar anualment entorn de l'1-2% del PIB i inclou en el seu informe simulacions de la Comissió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI) que avaluen si un augment "tan massiu" de la inversió és macroeconòmicament sostenible i com pot Europa desbloquejar una partida d'esta envergadura.
Els resultats dels simulacres suggerixen que l'impuls inversor pot dur-se a terme sense que l'economia patisca restriccions d'oferta, i que la mobilització del finançament privat serà fonamental referent a això, encara que haurà de recolzar-se també en un increment de la inversió pública.
"Vaig demanar este informe per a afrontar els reptes econòmics als quals ens enfrontem a casa i aconseguir una posició més forta en un món de dura competència econòmica. Des de llavors, el tema fins i tot ha cobrat impuls i ara existix un ampli consens en què ha d'ocupar un lloc prioritari en la nostra agenda i en el centre de la nostra acció", ha apuntat Von der Leyen.
El document, que analitza els principals reptes que afrontarà la UE en els pròxims anys, també urgix a culminar la Unió dels Mercats de Capitals; a alinear les polítiques industrial, de competència i comercial, a atendre unes necessitats d'inversió "inèdites" al mig segle i a aprofundir en la coordinació de la regulació i l'eliminació de les barreres administratives.
"Es tracta d'una qüestió existencial", ha assenyalat Draghi, qui ha destacat la importància del creixement econòmic i de fer d'Europa un lloc en el qual les tecnologies netes puguen "florir", per a aconseguir la seua "supervivència" enfront de la "lenta agonia" que viu el continent, amb un poder adquisitiu cada vegada més baix i amb una "gran disminució de població".
FINANÇAMENT DE PROJECTES COMUNS
Pel que fa al finançament de projectes d'interès comú europeu, el 'informe Draghi' advertix que per a maximitzar la productivitat serà necessària cert finançament conjunt per a invertir en béns públics europeus clau, com la innovació, la despesa en defensa o les xarxes transfrontereres, que "quedaran desabastides sense una acció comuna".
D'altra banda, Draghi ha apuntat que perquè els Estats membre convergisquen més estretament en les seues polítiques es necessitaran tant regulació com a incentius, que també requeriran de finançament comú. No obstant això, l'informe afig que si l'estratègia no s'aplica plenament i el creixement de la productivitat no repunta, "pot ser necessària una major emissió de deute públic perquè el finançament de les transicions siga una proposta més realista".
Sobre este tema, Von der Leyen ha advocat per "estudiar la voluntat política" per a definir els projectes d'interès comú europeu i definir com finançaran: a través de contribucions nacionals o de nous recursos propis, al mateix temps que ha recordat que "la proposta de la Comissió està ara en mans dels Vint-i-set".
Andalucía
