"L'aprs en pandmia ho estem oblidant i si no perdem el nostre talent aquest país pot arribar molt lluny", reclamen
VALNCIA, 23 Nov. (EUROPA PRESS) -
Els guardonats amb els Premis Rei Jaume I 2022 han coincidit aquest dimecres en la necessitat d'aconseguir a Espanya un canvi de mentalitat per a fer entendre a polítics, empresaris i societat els beneficis i la tornada social i econmic que té la investigació, que es plasme en un Pacte per la Cincia que garantisca "més recursos i menys burocrcia", així com en l'aprovació d'una Llei de Mecenatge.
Així, ho han reclamat els premiats en aquesta edició --Jesús María Sanz Serna, en la categoria d'Investigació Bsica; Marta Reynal-Querol, en Economia; Antonio M. de Lacy Fortuny, en Investigació Mdica; Emilio Chuvieco Salinero, en Protecció del Medi ambient; Montserrat Calleja Gómez, en Noves Tecnologies; i Ángela Pérez Pérez, en el premi a l'Emprenedor-- en una roda de premsa amb motiu de l'entrega dels guardons divendres que ve en una cerimnia presidida pels Reis d'Espanya a la Llotja de Valncia.
El també president de la Real Acadmia de Cincies, Jesús María Sanz Serna, considera "positiva" la nova Llei de Cincia, per apunta que l'experincia mostra que les normes "poques vegades aconsegueixen canvis substancials" i aposta per "un canvi d'educació, mentalitat i una millor organització per a aconseguir resultats a llarg termini". "Seríem més eficaos i eficients repensant les coses que ja tenim", defn.
Així, apunta que encara que enguany els Pressupostos Generals de l'Estat arrepleguen un increment que és "molt d'agrair", el percentatge del PIB que Espanya destina a la Cincia "encara est molt lluny" del que destinen els pasos del nostre entorn. A més, adverteix que a Espanya la investigació "es ressent molt de les vicissituds concretes" com es va veure amb la gran crisi de 2008, que va tindre un impacte "molt negatiu en el finanament".
No obstant a, creu que el gran problema és que tenim "sistemes de gestió molt inadequats i la burocrcia fa que es perda molt temps i energia" i encara que reconeix que s'ha avanat "notablement" encara perduren "colls de botella que impedeixen seguir avanant". "No és un problema del diagnstic sinó de posar els mitjans teraputics per a aplicar millores substancials", sintetitza.
De la mateixa manera, Marta Reynal-Querol coincideix que la falta de recursos "no és conjuntural" per la situació actual, per adverteix que estem "davant un moment molt perillós que pot ser la gota perqu se'n vaja el talent". "Fan falta molts recursos i fer-ho fcil perqu ens est ofegant la quantitat de burocrcia", ha reclamat.
De la mateixa manera, Montserrat Calleja Gómez considera "imprescindible" aquest Pacte perqu els estudis demostren la tornada social i econmic que la cincia a llarg termini: per cada euro invertit es recuperen cinc. De fet, ha posat l'exemple de
Corea del Sud, un país que va visitar fa 20 anys i que ara és "un país totalment nou" per la gran inversió realitzada en investigació.
Calleja constata l'alt nivell dels investigadors espanyols, que poden "competir" amb nuclis i laboratoris de qualsevol país, per insisteix en la necessitat d'un acord entre tots els polítics perqu el Pacte per la Cincia "funcione" i Espanya estiga "en boca de tot el món" per la seua investigació.
Així mateix, Emilio Chuvieco ha insistit que amb els recursos actuals es pot ser "més efectiu" si la gestió de la Cincia s'adapta a l'entorn. Per la seua banda, Ángela Pérez indica que tenim dos o tres anys per a aprofitar els fons europeus que arribaran per a "aconseguir canvis disruptius" amb "accions contundents i sense donar passos arrere.
Sobre aquest tema, Antonio M. de Lacy recalca que Espanya "té talent i, per definició, l'espanyol és algú creatiu", per el problema de la investigació i innovació és que "emmalalteix d'una falta d'organització que provoca que es perda en burocrcia" i en eixe sentit ha mostrat el seu temor que només s'arriben a utilitzar el 20% dels fons europeus i la resta es retorne. "Tinc la sensació de que l'aprs en pandmia ho estem oblidant i si no perdem el nostre talent aquest país pot arribar molt lluny", recalca.
LLEI DEL MECENATGE
De la mateixa manera, exigeixen ja una Llei de mecenatge. Sobre aquest tema, Jesús María Sanz ha assenyalat que l'informe que va preparar l'Acadmia de Cincia va dibuixar un "panorama desolador" dels beneficis fiscals que concedeix Espanya en comparació a altres pasos i que ha relacionat amb "els vetos" dels ministres d'Hisenda pels recursos que anaven a perdre. Per a, reclama un "canvi de mentalitat per a fer entendre que a llarg termini resultar "molt positiu" encara que a curt termini supose una menor recaptació.
Així mateix, el premi a l'Emprenedor advoca per establir mesures fiscals que ajuden les empreses tradicionals a invertir tant en centres públics com en startup i en eixe sentit assenyala "els passos en fals" perqu la visió massa economicista de les empreses i la falta d'enteniment de les empreses de les Cincies.
En concret, Marta Reynal-Querol alerta de les dificultats per a aconseguir collaboracions de l'empresa en les cincies socials perqu els "empresaris se centren en qu obtindran". La solució passa, assenyala, per inculcar als xiquets "l'orgull d'invertir en Cincia i no veure-ho com tirar els diners" ja qüestiona que es puga aconseguir un canvi de mentalitat amb els adults.
En eixe sentit, Antonio M. de Lacy Fortuny afig" les dificultats de collaboració públic-privat en la Sanitat i ha defs un nou model centrat en el 'we deserve', el que ens mereixem els malalts i els familiars". Així, ha lamentat que als mecenes a vegades acaben amb una revisió fiscal --ha recordat la donació d'Esther Koplowitz de 15 milions per a crear un centre d'investigació a Barcelona i els 150 milions del gran mecenes de la cincia Pere Mir-- i ha alludit també les crítiques a Amancio Ortega per la seua donació al sistema sanitari públic.
Andalucía
