Espai permanent per a col·lecció i reposicionament internacional, el pla de De la Torre perquè l'IVAM "reenamore"

   VALÈNCIA, 3 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La configuració de dos sales com a espai permanent per a acollir la col·lecció i el "reposicionament" internacional de l'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) amb l'impuls i adquisició d'obres de referència són dos de les principals metes que es marca la nova responsable de la institució, Blanca de la Torre, que aposta per obrir una etapa de "transició sana" i "reenamorar" al públic.

   Així ho ha asseverat este dijous De la Torre en la seua roda de premsa de presentació en la qual ha estat acompanyada pel conseller d'Educació, Cultura, Universitats i Ocupació, José Antonio Rovira.

   L'especialista ha desgranat les seues intencions al capdavant de l'IVAM i ha subratllat el seu enorme potencial. No obstant això, creu que és necessària una "fase de reenamorament de la societat" que no passe tant per les xifres de visitants com al fet que estes visites "tinguen un impacte en cada persona que isca per la porta i tinga una manera diferent de veure el món".

   Partint d'esta premissa, la directora advoca per "una transició sana perquè obrir una etapa no suposa una ruptura amb tot l'anterior, però sí mirar al futur". Sostenibilitat --cultural, social, econòmica i mediambiental--, transformació digital i xarxes són uns altres dels eixos que van a marcar la seua gestió, que no sent com un "pes", sinó com un "repte".

    Quant a iniciatives concretes, ha comentat que ara inicia un procés d'"escolta activa" tant intern com a extern que posteriorment "aterrarà" per a dissenyar un pla d'actuació. Sí ha avançat alguns canvis importants, com dedicar a la col·lecció un espai permanent --pensa en dos sales--, ja que es mostra convençuda que els fons propis seran "l'epicentre" de l'IVAM.

   En este sentit, vol donar "personalitat" al centre cultural amb el protagonisme d'obres "icòniques" que el visitant puga reconèixer. Ha avançat i este punt la força de la col·lecció en les avantguardes o la pròpia data de naixement del museu, coincidint amb la caiguda del Mur de Berlín.

   "És important generar un espai específic que mostre una col·lecció amb personalitat pròpia, que permeta als visitants identificar algunes de les seues obres icòniques en cada visita. Al públic li emociona el que reconeix, i és per això pel que torna una vegada i una altra per a veure Las Señoras de Avignon de Picasso en el MoMA de Nova York, La font de Duchamp en la Tate Modern de Londres o La Gioconda en el Louvre", ha posat com a exemple.

   D'igual manera, ha fet notar que "artistes emblemàtics de la col·lecció de l'IVAM contribuiran a conformar una identitat recognoscible per als visitants". D'esta manera, la col·lecció "es consolidarà com un estudi de l'evolució de l'art al llarg de la història, destacant obres claus de l'art valencià i espanyol que permetran als espectadors apreciar la seua rellevància en el panorama de la història de l'art". Junt amb este "esquelet" s'oferiran "recorreguts alternatius" de manera que la col·lecció i les exposicions temporals convisquen.

    La "columna vertebral" de la programació serà, per tant, el fons propi del museu, que servirà com a "marc per a establir referències, trets i punts de fugida en la delineació de les narratives". D'esta manera, la col·lecció i les exposicions temporals "van de la mà i operen com a àmbits interdependents", ha detallat.

   Algunes de les línies mestres que guiaran l'oferta seran 'Impuls', és a dir la visibilitat i producció de les arts a la Comunitat; la . 'Immersió', amb un pla de visites de comissaris, directors i agents culturals; 'Equilibri' entre trajectòries artístiques i entre tipologies d'exposicions; 'Accessibilitat', amb continguts "clars i propers per a tot tipus de públics"; xarxes col·laboratives i fiançaments institucionals; suport al circuit galeristic o de la Comunitat; desenvolupament de museologies crítiques en els llenguatges i les gramàtiques de muntatge i transdisciplinarietat.

    La nova responsable ha ressaltat esta última línia com a "fonamental", ja que el seu projecte "proposa la inclusió d'un component de transdisciplinarietat que enriquisca els llenguatges de l'art contemporani a partir d'altres propis de diverses disciplines". "Mantenir l'art contemporani com una categoria hermètica limita la seua capacitat de generar diàlegs amb el present", ha argumentat.

    Sobre la política d'adquisicions, s'identificaran absències i buits en la col·lecció per a adquirir peces "estructurals". A més d'incloure grans noms de l'escena internacional, serà "imprescindible" detenir la mirada en la riquesa de l'artisticidad valenciana contemporània, en la influència i força del col·lectiu artístic de la Comunitat.

CRÉIXER DES DEL PERÍMETRE

    Sobre la possibilitat d'ampliar el museu, ha avançat que li interessa "el creixement" del propi IVAM i no li sembla necessari una altra seu en la mateixa ciutat de València. "L'important és potenciar i créixer dins de mateix perímetre; crec més a expandir el que tenim", ha comentat.

    Finalment, Blanca de la Torre ha cridat també l'atenció sobre la importància dels departaments de didàctica i biblioteca. Precisament, el conseller Rovira li ha demanat que el museu insistisca en la seua part educativa, a més de la cultural.

    D'altra banda, preguntat per l'aportació econòmica que la Generalitat destina al museu, Rovira ha considerat que és "suficient" i ha postil·lat que el pressupost d'enguany "és el major que s'ha arribat a executar més", de 12 milions.

    "És un moment d'especial dificultat per certs desgraciats successos al que cal cal dedicar esforç i diners, però el pressupost és suficient. Fer com antigament, situar en 17 milions el pressupost i executar 9, no té molt sentit", ha resolt.

    Blanca de la Torre és llicenciada en Història de l'Art per la Universitat de León i Doctora en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid. Ha desplegat una extensa trajectòria en el comissariat d'exposicions, la investigació, la gestió cultural i la direcció de projectes.

   Prèviament, ocupava el càrrec de comissària cap de la Biennal de Hèlsinki, Finlàndia, i també ha exercit la funció de comissària cap de la 15 Biennal Internacional de Cuenca (Equador) i ha sigut codirectora artística del programa Overview Effect en el Museu d'Art Contemporani de Belgrad (MoCAB). Ha format part de comitès assessors d'institucions, organitzacions i col·leccions, tant públiques com a privades, en l'àmbit nacional i internacional.

   Al llarg de més de dos dècades, Blanca de la Torre ha dirigit projectes, comissariat exposicions i col·laborat amb museus i institucions artístiques a Europa, Estats Units, Àsia i Amèrica Llatina.