Espanya defensa que dona exemple en ajuda militar a Ucraïna davant de proposta de 40.000 milions de Kallas

BRUSSEL·LES 17 (EUROPA PRESS)

   El ministre d'Assumptes exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, ha assegurat que Espanya dona exemple en l'assistència militar a Ucraïna i no va necessitar una proposta de l'Alta Representant de la UE per a Política Exterior, Kaja Kallas, per a anunciar la seua ajuda per al 2025, davant del pla de la cap de la diplomàcia europea d'aportar fins a 40.000 milions d'euros per a reforçar l'enviament de material militar a Ucraïna.

   En declaracions prèvies a la reunió de ministres d'Exteriors de la UE, el titular espanyol ha defensat les aportacions d'Espanya a l'Exèrcit ucraïnés davant de la invasió russa, posant l'accent en l'anunci del president del Govern, Pedro Sánchez, d'un nou paquet d'ajuda militar per a enguany per valor d'1.000 milions d'euros, igualant la partida que va aportar el 2024.

   "Espanya no ha necessitat una proposta de l'Alta Representant per a comprometre mil milions d'euros per a enguany com ja ho hem fet en anys anteriors, per tant Espanya va per davant en este sentit i donant l'exemple", ha assegurat, davant del pla de Kallas perquè els Estats membre de forma voluntària mobilitzen un mínim de 20.000 milions en ajuda militar a Ucraïna per a enguany, amb la vista posada a arribar "potencialment" a 40.000 milions, en funció de les necessitats ucraïneses, i a la vista de la retirada de Washington.

   L'instrument es presenta com un vehicle voluntari el muntant total del qual es repartiria segons el pes econòmic de cada país participant, per la qual cosa a Espanya li correspondria entorn del 8,68% del fons o més de 3.000 milions.

   Preguntat per això, Albares ha subratllat que "no hi ha cap repartiment en estos moments", al·legant que la proposta està encara en fase de debat en el si dels 27. "El que jo espere és que tots ffacen aportacions nacionals com ho ha fet Espanya", ha indicat, assegurant que una part important és com aconseguir este finançament predictible a Ucraïna, al mateix temps que els Estats membre mantenen l'esforç per a elevar la despesa en Defensa.

   En la mateixa línia, el seu col·lega italià, Antonio Tajani, ha demanat temps per a estudiar la mesura de Kallas. "Abans de qualsevol decisió hem de saber ben tot, també està el dialogue entre Trump i Putin, està l'objectiu del 2% de l'OTAN, els plans de seguretat d'Ursula von der Leyen.... hem d'estudiar la proposta", ha apuntat.

   Abans d'iniciar la reunió, l'Alta Representant ha destacat que existix "un ampli suport polític" a la seua iniciativa. "Això és positiu, però hi ha molts detalls que han de concretar-se, perquè també hi ha ministres de Defensa que han de donar la seua opinió", ha argumentat, després que la iniciativa no concite el consens necessari.

   Per contra, la seua col·lega alemanya, Annalena Baerbock, ha apuntat que el país prepara 7.000 milions d'euros en suport per al 2025. "Es tracta d'una quantitat considerable de les sumes que s'estan debatent ací. I hem deixat clar que aportarem centenars de milers de milions més per a seguretat i defensa en el futur", ha afirmat, afegint que si Alemanya assumix la seua responsabilitat i aporta una "forta contribució", ajudarà al fet que la UE faça "una forta contribució" a Ucraïna.

   La realitat és que encara hi ha posicions allunyades en la UE respecte a aspectes fonamentals del paquet com la quantitat total o el repartiment de la càrrega entre països. A Brussel·les algunes delegacions europees lamenten que la proposta s'ha suavitzat i planteja poca obligació de compromís als Estats membre que tindran moltes formes diferents de suport, la qual cosa fet i fet pot llastrar que facen noves contribucions a Kíiv.

   En el focus estan els Estats membre del sud d'Europa després que les potències que més ajuden a Ucraïna lamenten que l'assistència a Kíiv ja funciona 'de facto' com una 'coalició de voluntaris', atès que els països de l'est i el centre d'Europa assumixen el pes principal dels enviaments militars.