Espanya va deixar de recaptar 4.443 milions d'euros per frau de l'IVA

   BRUSSEL·LES, 18 Dic. (EUROPA PRESS) -

   Espanya va deixar de recaptar 4.443 milions d'euros per frau, evasió i elusió de l'IVA, fallides no fraudulentes o errors de càlcul el 2022, la qual cosa suposa un 4,59% de diferència entre els ingressos per IVA prevists teòricament i l'import realment recaptat.

   Així ho indica un informe de la Comissió Europea publicat hui dimecres que mostra que els Estats membre van perdre al voltant de 89.000 milions d'euros en IVA el 2022, encara que veu una millora "significativa" en comparació dels 121.000 milions d'euros que els Vint-i-set van deixar de recaptar el 2018.

   Malgrat que Espanya va registrar el 2022 una bretxa d'IVA per baix de la mitjana de la UE, aquesta ha augmentat 5 desenes pel que fa al 2021, quan se situava en el 4,1%, encara que ha registrat també el seu segon millor dada des de 2018, quan va registrar un 6,5%, per a repuntar fins al 7,9% el 2019 i tornar al 6,1% el 2020.

   L'informe també destaca que la recaptació de l'IVA a Espanya va créixer un 12,3% el 2022, amb un creixement d'indicadors macroeconòmics clau com el PIB i el consum final de les llars, mentre que la inversió també va augmentar considerablement el 2021 i 2022.

   Espanya va ser el desè país de la UE amb menor bretxa de l'IVA, per darrere de Xipre, l'únic país que va recaptar més de l'inicialment previst (-0,67%), Portugal (1,30%), Irlanda (1,17%), Hongria (2,31%), Àustria (3%), Luxemburg (3,70%), República Txeca (4,23%), Alemanya (4,23%) i Estònia (4,40%).

   En l'extrem contrari de la taula, Romania va ser el país que va registrar la major bretxa (30,59%), seguit de Malta (25,89%), Eslovàquia i Lituània (ambdues amb un 14,62%), Grècia (13,71%), Croàcia (12,03%), Bèlgica (11,04%) i Itàlia (10,55%).

   "El 2022, la bretxa fiscal de l'IVA va ascendir a quasi 90.000 milions d'euros", ha assenyalat el comissari responsable de política fiscal de la UE, Wopke Hoekstra, qui ha lamentat esta "oportunitat perduda" ja que esta "enorme quantitat de diners podria haver-se utilitzat per a finançar béns i servicis públics essencials, com a escoles, hospitals i infraestructures".