Exmagistrats del Suprem i exfiscals es querellen contra Joan Carles I per cinc delictes contra Hisenda

   Al·leguen que la Fiscalia va informar al Rei emèrit que tenia una investigació oberta i que els delictes fiscals no han prescrit

   MADRID, 25 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Magistrats jubilats del Tribunal Suprem, fiscals anticorrupció retirats i diversos intel·lectuals han presentat una querella conjunta contra el Rei emèrit Joan Carles I davant de la Sala penal del Suprem per cinc delictes fiscals contra la Hisenda Pública.

   En la querella, que ha avançat 'El País' i a la qual ha tingut accés Europa Press, assenyalen que estos cinc delictes fiscals que atribuïxen al Rei emèrit entre 2014 i 2018 no haurien prescrit, alhora que incidixen que la Fiscalia va informar a Joan Carles I que se li havia obert una investigació per l'existència d'infraccions tributàries.

   Els querellants sol·liciten la declaració de Joan Carles I i que compareguen com a testimonis persones físiques, com el seu familiar Álvaro de Orleans Borbó, Arturo Fasana i Dante Canónica, i representants legals de les entitats societàries que apareixen en el text.

   "El Ministeri Fiscal quan comunica a un investigat l'obertura d'unes Diligències d'Investigació en les quals existixen dades d'activitats irregulars amb rellevància tributària, mai pot tenir un coneixement detallat de les dades que avalen una possible infracció tributària perquè es tracta d'una informació de la qual només pot tenir coneixement l'Agència Tributària una vegada conclòs l'expedient sancionador que tanca el pas a la possibilitat d'una regularització", es llig en el text.

   Així, entenen els querellants "que els efectes de la regularització de la situació tributària (...) s'han aplicat indegudament" perquè "no concorren els requisits legals previstos perquè puga aplicar-se l'excusa absolutòria que porta aparellada una regularització correcta".

NO HA PRESCRIT

   La querella recorda que en haver utilitzat l'emèrit fundacions (Zagatka i Lucum) amb seus a Liechtenstein i a Suïssa, s'entén que es va armar un entramat "per a ocultar o dificultar la determinació de la quantia defraudada", per la qual cosa s'està davant de la modalitat agreujada del delicte que establix penes de 2 a 6 anys de presó per cada delicte i situa la prescripció als 10 anys.

    Els querellants, la representació legal dels quals ostenta l'exmagistrado i ara advocat José Antonio Martín Pallín i el lletrat Eduardo Ranz, fan un repàs de les investigacions realitzades per la Fiscalia Anticorrupció sobre l'emèrit que van acabar sent elevades a la Fiscalia del Suprem al novembre del 2020.

    Així, recorden que es va indagar en el suposat ús de targetes de crèdit vinculades a fons de l'empresari mexicà Allen Sanginés-Krause per part del Rei emèrit i algun dels seus nets, en el suposat cobrament de comissions il·legals en les obres de l'AVE a la Meca, en la disposició per Joan Carles I de diners de l'empresari mexicà, i en l'existència de societats en paradisos fiscals.

    Els lletrats recalquen que la Fiscalia va notificar al Rei emèrit en dos ocasions el 2020 que estava sent investigat per possibles delictes contra la Hisenda Pública i que Joan Carles I va realitzar tot seguit dos regularitzacions fiscals: una de 678.393,72 euros al desembre de 2020 i una altra de 4.395.901,96 euros al febrer del 2021 (incloent 871.851,24 euros d'interessos de demora i recàrrecs).

    Afigen que l'argument que maneja la Fiscalia per a considerar que la regularització es va fer dins del termini i en la forma escaient es basa que en les dos notificacions no es detallaven de forma detallada els fets que s'imputaven.

    "Tal afirmació resulta incongruent", perquè el representant legal del Rei emèrit "va procedir a la regularització sobre les dades que li havia facilitat la Fiscalia i més específicament Anticorrupció", precisen, per a agregar que el Codi Penal "descarta els efectes despenalitzadores de l'excusa absolutòria, si es regularitza després de tenir un coneixement formal, no necessàriament detallat, de la iniciació de diligències".

    Per a ells, "la qüestió se centra a determinar si tal reconeixement i pagament es va produir abans que el Ministeri Fiscal o el jutge d'instrucció hagueren realitzat actuacions que hagueren permès al contribuent tenir coneixement formal de la iniciació de diligències".

IGUALTAT DAVANT DE LA LLEI

   Els querellants assenyalen que donen este pas moguts per "la defensa de l'interès general" en entendre que existixen delictes contra la Hisenda Pública "que vulneren no solament els preceptes del Codi Penal (...) sinó també els principis d'igualtat i de solidaritat, a més d'obligacions legals i ètiques exigibles especialment a aquelles persones que ostenten càrrecs públics de rellevància constitucional, en aquest cas la Prefectura de l'Estat".

   "Siga el que siga el resultat del present escrit, els querellants només tenim el propòsit de potenciar el valor superior de la justícia, els principis generals de l'Estat de dret i en este cas, la igualtat davant de la llei", defensen.

   La querella contra Joan Carles I s'interposa, a més d'en nom de Martín Pallín i de Ranz, per Carlos Jiménez Villarejo, José María Mena Álvarez, Javier Pérez Royo, Miguel Mora Díaz, Josep Ramoneda Molins, Blanca Rodríguez Ruiz, Joaquín Pablo Urías Martínez, Santiago Alba Rico, Pilar del Río Sánchez i Clemente Auger Liñán.