Gómez-Perreta, fill de l'autor del Pla Sud, demana un centre nacional de "comandament coordinat" i lamenta la "pugna política" en la "desgràcia"
VALÈNCIA, 13 Ene. (EUROPA PRESS) -
L'arquitecte, Julio Gómez-Perretta, fill de l'autor del Pla Sud de València, ha considerat hui dilluns, durant la seua compareixença com a expert en la segona sessió de la comissió per a la recuperació de les zones afectades per la dana a la ciutat de València, que "el president de la Generalitat --Carlos Mazón-- encara que tinguera les seues raons per a mantenir-se al timó" de la gestió d'emergència després de la dana del passat 29 d'octubre i que ho fera "amb la millor de les intencions, es va equivocar".
"La Generalitat no té mitjans, qui té els mitjans ha d'estar al comandament", ha assenyalat a continuació i en al·lusió al Govern central, al mateix temps que ha dit que les raons d'este últim "per a esquivar esta responsabilitat tampoc les coneixem". "El gran error, per a mi el pitjor de tots i ho dic sense generar culpes, va ser que el Govern no declarara des del primer moment el nivell d'emergència 3, el màxim nacional, com era la seua obligació", ha afegit.
El fill de Claudio Gómez-Perretta ha assenyalat, davant del que ha considerat "una catàstrofe colossal", que "això no es pot resoldre a nivell autonòmic ni a nivell local". "És absurd", ha dit, a més d'opinar que "hauria d'haver-hi un Centre Nacional d'Emergència que siga el que porte el comandament des del minut un" i que des d'ell "es derive cap a les emergències autonòmiques les situacions menors".
"Este Centre Nacional d'Emergències ha d'assumir el comandament coordinat cap a les emergències autonòmiques i no a l'inrevés. És el lògic", ha insistit per a evitar un "autèntic caos". Així, ha destacat que l'Aemet, les confederacions hidrogràfiques, la UME, la resta de l'exèrcit i mitjans aeris pertanyen a l'Estat i ha apuntat que l'escala d'estos mitjans és "infinitament superior" a l'autonòmica.
Julio Gómez-Perretta ha afegit que espera que la raó de l'administració central per a no "proclamar el nivell 3 d'emergència" i "prendre el comandament" no fóra "una decisió política per a esquivar responsabilitats" i "portar-se per davant al president de la Generalitat". Ha confiat que darrere no hi haja "algun càlcul polític" ni "diabòlica mala fe".
En este punt ha parlat "dels tres dies i mig, quatre dies, en els quals l'Estat va estar desaparegut de les zones més castigades, incloent les parts afectades a la ciutat de València" i ha exposat que desitja "profundament que tot això fóra simplement fruit, que ja és greu, de la incompetència, de la falta d'eficàcia, de la inoperància". Ha al·ludit a "imatges de bombers francesos arribant abans que les ajudes nostres" i ha considerat que es va donar "un autèntic caos en el qual solament la societat civil i les generacions més joves van estar a l'altura".
"Jo no entenia el que estava passant", ha afegit a més d'assegurar que es va traslladar "molt ràpid" a la zona afectada per la dana. Este expert ha subratllat "la manera d'enfocar" tot el succeït a partir de la dana "no ha de ser fent mobilitzacions contra uns o contra uns altres amb qualificatius més o menys gruixuts", al mateix temps que ha asseverat que "una societat madura i responsable analitza les fallades amb serenitat i s'unix davant de l'adversitat per a reclamar que es corregisquen i, sobretot, perquè arriben les ajudes necessàries tant des de l'Estat com des de la Comunitat Europea".
"POLÍTICA QUE ENS ESTÀ ENFANGANT A TOTS" I "ANGOIXA"
L'arquitecte ha lamentat "la política que ens està enfangant a tots" i ha confiat que "s'acabe calmant, sobretot, pel bé de la ciutadania". Al seu torn, ha ressaltat que "la utilització de la desgràcia col·lectiva per a enfrontar-nos" provoca "angoixa" entre "els treballadors i els funcionaris" dels "organismes estatals i autonòmics".
"Em sembla terrible que esta pugna política estiga afectant a les vides de molts funcionaris, tant d'organismes autonòmics com a estatals", ha apuntat, al mateix temps que ha valorat la labor de "aquells que van bregar este terrible dia el millor que van poder, amb els mitjans que tenien i amb els protocols" que disposaven davant d'una "situació que històricament era desconeguda" i que "va ser la tempesta perfecta".
"M'agradaria que quedara constància de la meua protesta, com a ciutadà i com a expert, que això s'estiga portant a un nivell de guerra política", ha afegit. L'expert ha considerat també que "hi ha coses que es podrien haver fet" i "que efectivament hagueren minimitzat la intensitat destructiva que ha tingut la dana".
Després d'això, s'ha referit a la derogació per part del Govern de José Luis Rodríguez Zapatero del Pla Hidrològic Nacional (PHN) "per pressions potser del nacionalisme català, d'Esquerra Republicana". "Crec que és una decisió les conseqüències de la qual seguirem patint generació després de generació", ha indicat. "La decisió va ser exclusivament política, va ser un xantatge polític", ha postil·lat.
Gómez-Perreta ha assegurat que en aquell pla "s'incloïen determinades mesures que estaven en bona direcció encaminades a regularitzar les avingudes que periòdicament assolen" la Comunitat Valenciana. "Per a mi este és el primer error que es produïx", ha concretat.
"SÒLIDA ESPERANÇA PER Al FUTUR"
Igualment, ha parlat de l'existència de "projectes molt definits que haurien mitigat en gran part la tragèdia" del 29 d'octubre en la província de Valencia i ha destacat que "ara, millorats --perquè "les previsions s'havien quedat curtes respecte al cabal, a l'avinguda i als metres cúbics que va rebre el barranc del Poyo, ha dit a més de parlar de la seua connexió amb la nova llera--, poden donar-nos una sòlida esperança per al futur".
"Per tant, crec que els tècnics no han fallat", ha afegit este professional, que ha exposat que "des de l'eliminació política del PHN no s'ha fet res malgrat els projectes que molts tècnics han anat posant sobre la taula". "Hem descuidat la inversió", ha agregat.
Així mateix, l'expert ha instat a tenir en compte l'"equilibri entre la conservació intacta de la naturalesa i els interessos específics dels humans que l'habitem" i ha rebutjat la "rigidesa ideològica per a fer el que s'hauria d'haver fet".
PANTANS I FINANÇAMENT
L'arquitecte ha instat també a tenir en compte que "la majoria de l'àrea metropolitana de València és una zona inundable", així com la urbanització de zones inundables. Després d'això, ha afirmat que "els pantans en el Llevant espanyol són fonamentals, per a tenir reserves d'aigua i per a salvar-nos la vida" --ha parlat de poder tenir un pantà a Xest i de crear açuts intermedis--.
Al final de la seua intervenció, Julio Gómez-Perreta ha considerat que "no hi haurà una recuperació possible sense un finançament just" i ha insistit en la necessitat de la "unitat política per als grans temes", de "un consens" i de la desaparició de "les guerres entre partits polítics".