Experts criden a crear un "mur de contenció" enfront dels bulos: "Augmenten el dolor de les víctimes"

Brossa i llot acumulat en el pàrquing del centre comercial de Bonaire (arxiu)
Jorge Gil - Europa Press
Publicado: lunes, 11 noviembre 2024 11:47

   VALÈNCIA, 11 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Els moments de crisi col·lectiva, com la qual s'està vivint a causa de la DANA que colpejat part del territori espanyol, especialment la província de Valencia, es convertixen en brou de cultiu per a la proliferació de bulos, que, a més de generar "por", poden dificultar la presa de decisions eficients. "Difondre informació falsa en moments de crisis socials és un acte absolutament insolidari" i que "incrementa" el ja profund dolor de les víctimes.

   Així ho advertixen especialistes i professionals de la informació, que analitzen per a Europa Press la proliferació de notícies falses que s'han difós en relació amb la tragèdia del temporal que ja llança més de 220 víctimes mortals confirmades.

   La catedràtica de Periodisme i membre de l'Institut de Polítiques de Benestar Social (Polibienestar) de la Universitat de València (UV) Carolina Moreno assevera que les 'fake news' "erosionen la confiança" en les institucions públiques i "la credibilitat" d'estes.

   A més, advertix que els bulos "no es poden parar", ja que ningú pot controlar si una persona difon vídeos falsos i manipulats per la Intel·ligència Artificial. "El gran problema dels bulos --prosseguix-- és que no es perceben com a informació falsa, és a dir, el lector pensa que la informació és real".

    En este sentit, Moreno --que està al capdavant del grup de recerca ScienceFlows, que ja ha estudiat este fenomen en altres contextos, com la pandèmia de la covid-- reconeix que "ningú pot evitar que una persona decidisca publicar i difondre informació falsa". "Els bulos tenen plasticitat perquè tots seguixen el mateix patró; a més, es multipliquen en temps de crisi, ja que juguen amb les emocions de la ciutadania", alerta.

   La pregunta és evident: què es pot fer front a estos rumors i mentides tòxiques? Moreno assenyala, en relació al paper de les institucions, que estes tenen "cert grau de culpa" perquè la societat s'informa per les xarxes socials o aplicacions com a Whatsapp i Telegram, entre altres.

   "Cal demanar que la informació institucional siga creïble, confiable i clara", reclama la catedràtica, que insta a totes les institucions a ser "transparents" i a complir "diferents filtres de qualitat". D'esta manera, es pot contribuir a construir "murs de contenció".

    També ha puntualitzat que, a Espanya, la societat ha tingut "sempre" un "problema de confiança" amb els mitjans de comunicació, a pesar que en la recent pandèmia mundial la seua actuació va ser positiva perquè "es van alinear amb les institucions públiques". Segons Moreno, hi ha una "gran desconnexió" entre el que saben els professionals de la informació i el que arriba a la ciutadania.

   Malgrat que molts dels bulos corren a través de les xarxes, l'experta no creu que siguen "dolentes". "Simplement són contenidors on entra informació de tot tipus: bulos, informació veraç, correcta...", ha apuntat. En estos àmbits virtuals es genera "un còctel" que provoca "ansietat" i "sobrecàrrega emocional". En resum, sosté que el canal per si mateix mai és el responsable, sinó que és el contingut.

   Des que la DANA va arrasar el territori valencià han sigut varis els bulos propagats, molts d'ells realment cruels, com els quals insistien a parlar de centenars de morts en l'aparcament del centre comercial de Bonaire. "Els generadors de bulos busquen sensacionalisme i 'clickbait'", ha exposat Carolina Moreno.

    D'altra banda, l'experta ha al·ludit a la creixent presència d' 'influencers' i el rèdit comercial, que ha analitzat un estudi publicat al febrer per la Unió Europea (UE).

    D'esta radiografia es desprenen dades com que el 97 per cent dels 'influencers' analitzats compartia publicacions amb contingut comercial, però només el 20% ho va assenyalar sistemàticament com a publicitat.

"LES ÚNIQUES FONTS FIABLES SÓN LES CONTRASTADES"

   Sobre este assumpte, el president de La Unió de Periodistes Valencians, Vicent Marco, ha posat l'accent que un dels reptes "més importants" del periodisme és lluitar contra la desinformació perquè "desacredita" als professionals. Ha ressaltat que les "úniques fonts realment fiables són les contrastades", ja que, encara que "poden tenir el seu biaix ideològic", "mai inventen bulos ni els difonen".

   És "important com a societat" no participar en la difusió de bulos, posats que estos "només fan que acréixer el dolor de les víctimes", ressalta.

    Així, Marco ha cridat a "desconfiar dels 'pseudomitjans', dels 'pseudoperiodistes' i dels agitadors". "No cal difondre els seus missatges sense contrastar en la premsa seriosa", ha sostingut.

   "Quan comencen les frases amb un 'm'expliquen', 'em diuen', 'em comenta un amic', 'conec a algú que m'ha dit'... darrere d'este genèric 'm'expliquen' sol haver-hi alguna exageració, alguna mitja veritat i alguna mentida que l'única cosa que pretén és aconseguir 'likes' i crispació", ha conclòs.

    Sobre la DANA que ha afectat a la província de Valencia, i principalment als municipis de l'Horta Sud, Marque ha lamentat que han "proliferat" els bulos, al mateix temps que ha assegurat que "la indignació" dels afectats ha funcionat "com a pólvora per a la seua difusió".

Contador

Leer más acerca de:

col.labora la Conselleria de Educació, Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 31.999,98 € para el foment de valencià