VALÈNCIA, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -
L'Institut Valencià d'Art Modern (IVAM) ofereix una nova relectura dels seus "immensos" fons fotogràfics amb una exposició que posa l'accent en el paper de la fotografia com a "dispositiu de creació de noves narratives" i en la seua forma de relacionar-se amb la resta de gèneres creatius. "La fotografia està al mig. És una intrusa en les nostres vides i en totes les arts".
Així s'ha posat en relleu en la presentació de la mostra 'La fotografia al mig', en la qual han participat la directora de l'IVAM, Nuria Enguita, i el comissari del projecte, Enric Mira.
La selecció, que es podrà contemplar a la Galeria 7 del centre cultural des d'aquest dijous i fins al pròxim 2 de juny del 2024, està integrada per 62 obres de 31 artistes a partir dels anys cinquanta del passat segle.
Concebuda inicialment per a la seu de l'IVAM a Alcoi --on va romandre des de novembre del 2021 fins a abril del 2022--, l'exposició itinera ara al centre Julio González en resposta a l'interés de l'IVAM per difondre i investigar la col·lecció de fotografia, aportant noves lectures. Com a novetat, la selecció d'artistes inclou obres d'Andreas Gursky, Thomas Struth o Thomas Ruff.
D'aquesta manera, l'exposició mostra com la fotografia, a partir de 1950 i sobretot des de la dècada dels seixanta, més enllà del seu valor com a espill de la realitat o memòria del passat, esdevé temps, teatre, narració o arxiu. "La fotografia no com a reflex de la realitat, sinó com a construcció de la realitat, com a instrument per a armar noves maneres de comunicació artística en un procés de transdisciplinariedad medial", subratlla Enric Mira.
El comissari recalca l'interés d'aquesta mostra per "oferir alguna cosa diferent a exposició anteriors que havien fronteado la col·lecció de l'IVAM" amb una "complementarietat d'enfocaments". Així, no se centra tant en les avantguardes històriques o en la fotografia com a imatge estètica com en "la seua capacitat com a dispositiu de creació de significats".
A partir d'eixa premissa d'estar "al mig", la mostra arreplega eixa heterogeneïtat del fotográfíco en relació amb l'art amb peces que aborden qüestions com la construcció cultural del paisatge, en el cas d'Hamish Fulton, Bleda i Rosa, Andreas Gursky, Thomas Ruff o Mira Bernabeu, o la qüestió de gènere i la perspectiva feminista amb Laurie Simmons, Carmen Navarrete, Eulàlia Valldosera, Rineke Djikstra i Valie Export.
COS I IDENTITAT
També hi ha obres que parlen sobre el cos i la identitat
--són els casos de Gillian Wearing, Douglas Gordon, Wolfang Tillmans i Thomas Ruff--, i sobre l'arquitectura i l'urbà, objecte d'interés de Robert Rauschenberg, Bern i Hilla Becher, Thomas Struth, Gabriele Basilico o John Baldessari.
Algunes de les imatges són testimoniatge de la presència i els efectes dels mitjans de comunicació de masses en la societat contemporània, com s'observa als treballs de Sigmar Polke i Richard Prince. Per la seua banda, Montserrat Soto i Allan Sekula atenen a "l'alteració dels espais naturals en les últimes dècades", mentre que la realitat dels fenòmens migratoris es reflecteix en les composicions de Bouchra Khalili, Pilar Beltrán i Rosell Meseguer.
D'aquesta manera, en paraules de Nuria Enguita, l'exposició "posa en relleu els diferents usos que se li ha donat a la fotografia en l'art des del 1950 fins a l'actualitat: com a recurs visual apropiat d'altres contextos, com el cinema o la publicitat; com a representació d'una escena preparada davant la càmera; com una composició de múltiples registres fotogràfics; com a imatge manipulada en fotomontaje o com a imatge directa de la realitat". Però també "la fotografia 'al mig' de videos, textos, instal·lacions o performances".
"L'IVAM va ser un museu pioner en la creació d'un fons fotogràfic que inclou tant obres de naturalesa estrictament fotogràfica, com a publicacions i documents en les quals el fotogràfic és matriu. Un esforç que ho ha convertit en una institució de referència en aquesta qüestió", ha conclòs la directora.
Andalucía
