Francis Mojica, triat membre de l'Acadèmia Europaea

   ALACANT, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -

   El catedràtic de Microbiologia de la Universitat d'Alacant (UA), Francis Mojica, ha sigut triat membre de l'Acadèmia Europaea. La distinció reconeix la seua "excepcional contribució a l'avanç del coneixement científic i, en particular, el seu paper com a pioner en el descobriment de les repeticions CRISPR, que van asseure les bases per al desenvolupament de la revolucionària tecnologia d'edició genètica CRISPR-Cas9".

   Amb este nomenament, Mojica s'unix al grup d'experts i es convertix en l'únic membre de la UA a formar part d'esta institució científica.

   Així ho ha informat la institució acadèmica en un comunicat, en el qual ha explicat que el catedràtic, després de conèixer la notícia, ha qualificat de "fantàstic" que "persones excepcionals" hagen considerat que puga formar part d'este "selecte grup".

   "Tenir la possibilitat d'interactuar de tu a tu i aprendre d'eminències de tot el món, no només en l'àmbit de les ciències de la vida, sinó també en àrees com a humanitats, tecnologia, intel·ligència artificial, matemàtiques, dret, economia o medicina, és alguna cosa extraordinari", ha agregat l'investigador.

   L'elecció com a membre de l'Acadèmia va tenir lloc a Breslavia (Wroclaw, Polònia) durant la sessió de la Life Sciences Class de l'Acadèmia, on Mojica va compartir este reconeixement amb destacats acadèmics de tota Europa, com el professor d'investigació del Centre Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) al Centre de Biologia Molecular, Luis Blanco Davila.

    L'Acadèmia Europaea, fundada el 1988, reunix a destacats científics, investigadors i acadèmics de diverses disciplines amb l'objectiu de promoure l'excel·lència en la investigació, l'aprenentatge i l'educació a Europa.

TRAJECTÒRIA

   Mojica és reconegut com el descobridor de les repeticions CRISPR en microorganismes, una troballa realitzada a la fi de la dècada de 1990 mentre investigava les salines de Santa Pola.

   Esta troballa, inicialment orientat a l'estudi de l'adaptació dels microorganismes a condicions extremes, va asseure les bases per al desenvolupament de la tecnologia d'edició genètica CRISPR-Cas9, una eina que ha revolucionat camps com la biomedicina, l'agricultura i la biotecnologia, ha recordat la UA.

   La seua labor científica ha sigut reconeguda amb diversos premis i distincions, tant nacionals com a internacionals, i la seua inclusió en l'Acadèmia Europaea "reforça la seua posició com un dels científics més influents de l'actualitat".

   Este reconeixement consolida el seu paper com a referent científic i ambaixador de la UA en l'àmbit internacional, ha conclòs la Universitat.