VALÈNCIA, 6 Sep. (EUROPA PRESS) -
La Fundació Cultural Capella de Ministrers (FCCdM) ha publicat el llibre 'Música, monarquia i noblesa en la Corona d'Aragó', un treball coordinat per Francesc Villanueva Serrano, doctor en Musicologia, i Rosa Isusi-Fagoaga (Universitat de València) i editat per l'Editorial Tirant Humanitats en el qual 15 experts analitzen diversos aspectes en relació amb les vinculacions que va establir l'aristocràcia amb l'activitat artística que van desenvolupar els músics d'aquesta època.
La gènesi d'este projecte editorial, ja disponible en editorial.tirant.com i que es presenta en el marc del Festival Cultural Renaixement, és la segona edició dels congressos internacionals que, amb caràcter biennal, s'han celebrat al Centre Cultural La Nau de la UV, organitzats per la Fundació Cultural CdM i l'Associació Cultural Comes bajo la dirección de Villanueva i Isusi-Fagoaga.
La tercera edició, que va comptar amb nombrosos experts, ponències, taules redones i un concert, es va celebrar baix el títol 'L'art instrumental en la Corona d'Aragó' al març del 2023, segons ha informat el Festival Cultural Renaixement en un comunicat.
El president de la Fundació Cultural CdM, Carles Magraner, exposa en el pròleg que la difusió del patrimoni musical de la Corona d'Aragó és "una finalitat inherent" a l'entitat i considera que esta publicació contribueix a rescatar "la nostra història musical i la posa a l'abast de la societat".
El violagambista i musicòleg ha apuntat que estes trobades pretenen ser "un fórum obert d'aproximació a la cultura musical compartida pels territoris que formaven part d'aquella entitat política i cultural"; ha assenyalat "la timidesa de l'impuls de les administracions actuals cap a les activitats culturals" centrades en la Corona d'Aragó i ha afirmat que els tres segles que han transcorregut "no han sigut suficients per a fer desaparèixer els vincles culturals entre els territoris integrants".
Per això, sosté que aquests estudis servixen "per a unir a les respectives societats actuals reforçant una identitat històrica comuna".
Els objectius que es plantegen els congressos van "més enllà" del pur debat musicológico perquè "anima a la reflexió sobre els camins que en l'actualitat són d'utilitat per a transmetre a altres professionals i a la societat diverses investigacions, així com establir un diàleg entre els agents que formen part del procés integral d'adquisició i transferència del coneixement com musicòlegs, historiadors, pedagogs, intèrprets o comunicadors".
400 PÀGINES
En les més de 400 pàgines del volum, amb textos en castellà, valencià i italià, s'inclouen catorze articles de diferents especialistes.
Villanueva assegura en el pròleg que el llibre "és una contribució col·lectiva als estudis sobre l'activitat musical que es va desplegar al voltant del poder polític en la Corona d'Aragó", que contribuïx al "eixamplament de les fronteres del coneixement en este camp".
El responsable de l'edició de l'obra subratlla que "la música va formar part indissoluble de la cultura cortesana medieval i moderna d'una manera transversal, integrant-se en gran part de les pràctiques que diàriament o eventualment tenien lloc al voltant de les famílies reals o de la noblesa"; arribant a integrar "amb caràcter fix a músics professionals en les seues estructures de personal".
Durant el segle XV, "estos músics ja estaven completament especialitzats i formaven part de les cases reals i nobiliarias amb diverses comeses -representatives, d'entreteniment o militars- i contextos d'actuació, tals com en la càmera, la taula, oficis religiosos o en les aparicions públiques". Esta institucionalització laboral en grups més o menys estables "va afavorir també l'increment de l'activitat musical i la producció de repertori".
Andalucía
