S'inicien negociacions en una Comissió Bilateral Estat-Generalitat per a intentar evitar un recurs d'inconstitucionalitat
VALÈNCIA, 25 Sep. (EUROPA PRESS) -
El Govern central ha manifestat discrepàncies sobre diversos aspectes de la denominada Llei de llibertat educativa pel que s'ha acordat iniciar les negociacions corresponents, mitjançant una Comissió Bilateral Estat-Generalitat, per a intentar solucionar estes diferències.
En concret, l'Executiu espanyol mostra discrepàncies sobre amb l'article 14 de la norma --que es referix a l'exempció de la matèria de Valencià en l'avaluació i qualificació de l'alumnat i foment del seu estudi en zones de predomini lingüístic castellà-- i les disposicions addicionals primera (sobre l'Educació plurilingüe en altres ensenyaments del sistema educatiu) i quarta (sobre les situacions excepcionals relatives al requisit lingüístic del professorat)
Per això, este dimecres es publica en el Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) l'Acord de la Comissió Bilateral de Cooperació Administració General de l'Estat-Generalitat en relació amb esta norma, la Llei 1/2024, de 27 de juny, de la Generalitat, per la qual es regula la llibertat educativa. Ho signen el ministre de Política Territorial i Memòria Democràtica, Ángel Víctor Torres, i la consellera d'Hisenda, Economia i Administració Pública, Ruth Merino.
GRUP DE TREBALL
La comissió va a iniciar negociacions i es designa un grup de treball per a proposar a la Comissió Bilateral de Cooperació la solució que procedisca. Així mateix, es comunica aquest acord al Tribunal Constitucional. cal recordar que este tipus de comissions constituïxen un pas previ per a intentar evitar la interposició de recursos d'inconstitucioalitat.
Precisament, este passat dilluns, Compromís va anunciar que ha obert contactes amb el Ministeri d'Educació i amb els grups parlamentaris del Congrés per a presentar un recurs d'inconstitucionalitat a la Llei de Llibertat Educativa. Este recurs al Tribunal Constitucional (TC) el podria presentar el Govern o un mínim de 50 diputats al Congrés, amb el termini obert fins a final d'aquest mes.
Per la seua banda, el PSPV descartava "prestar diputats" a Compromís, que està integrat en el grup de Sumar al Congrés, per a recórrer. "Si el Partit Socialista decidix presentar un recurs d'inconstitucionalitat, ho farà el Partit Socialista", subratllava el síndic del PSPV a Les Corts, José Muñoz, que recordava que "s'està treballant" en la comissió bilateral Govern-Generalitat, una fase de negociació que ha indicat que és l'habitual per a evitar que una llei autonòmica s'immiscuïsca en la legislació estatal.
Esta llei es va aprovar el passat mes de juny, quan el Consell estaven integrat encara per PP i Vox. En el moment de veure llum verda, els 'populars' van recalcar la seua satisfacció per "poder hui dir que han complit amb allò que van prometre", que les famílies puguen triar la llengua en la qual s'han d'educar els seus fills "i no el polític de torn".