Un informe de la Xarxa Vives veu "estancada" l'equitat en l'accés a la universitat

   Observa diferncies de gnere segons carrera i que el 20% d'estudiants va tindre ansietat durant la Covid

   BARCELONA, 24 May. (EUROPA PRESS) -

   La Xarxa Vives ha assegurat, en la tercera edició de l'informe Via Universitria, que el sistema universitari "s'estanca" en l'avan cap a l'equitat en l'accés: en 2021 el 9,1% dels estudiants són considerats de classe social baixa, mentre que en l'última entrega, de 2018, eren el 10,6%.

   En una roda de premsa aquest dimarts, els responsables de l'estudi --basat en una enquesta a 50.000 estudiants de les universitats de parla catalana-- han concretat que es considera de classe baixa als alumnes els pares dels quals tinguen nivell d'estudis obligatori i treballs no qualificats.

   El 58,8% dels estudiants són considerats de classe alta i el 32,1% de classe mitjana, i els autors no observen diferncies significatives entre grau i mster ni una evolució des de 2018: "A no ha avanat", en paraules del coautor Ernest Pons. En l'estudi han participat prop de 50.000 estudiants de 20 universitats de Catalunya, Comunitat Valenciana, Balears i Andorra.

   A més, el 53,8% dels enquestats cita els progenitors com a principal font d'ingressos (el 63,5% viu amb els pares), i la suma del suport familiar i el propi treball suposa el manteniment per a més de tres quartes parts de l'alumnat, mentre que el 17,2% rep beca.

   "Només" el 49% d'estudiants, segons l'expressió usada pel coautor Ramon Llopis, treballa, ja siga ocasionalment (el 23% del total) o amb una dedicació superior a les 35 hores setmanals (el 10%).

GNERE

   L'estudi ha identificat "diferncies clares" de gnere: tot i que les dones són el 64% dels alumnes, la seua presncia en rees com les enginyeries o les tecnologies de la informació i la comunicació és inferior al 20%, mentre que en certes disciplines de les branques de la salut i de les humanitats arriben a fregar el 80%.

   A, segons la coautora Anna Prada de Conflent, es deu a diferents "imaginaris" de carreres de dones i carreres d'homes, alguna cosa molt difícil de canviar en la seua opinió i que tampoc ha evolucionat en els últims 10 anys, a tenor de la matrícula femenina en enginyeria.

   A més, les carreres més feminitzades són escollides per les aptituds i la vocació, mentre que en les titulacions amb més homes els estudiants es van basar en les eixides professionals i la perspectiva salarial.

SALUT MENTAL I PANDMIA

   El 19,5% dels estudiants afirmen haver patit ansietat en els 12 mesos centrals de la pandmia de Covid-19 i el 17,1% depressió, xifres que s'eleven al 22,8% i el 26,4%, respectivament, si es pregunta si alguna vegada ho han experimentat.

   "Ser necessari un seguiment. Les universitats han de tindre més en compte la vulnerabilitat psicolgica dels estudiants per a programar i planificar estudis", segons Llopis.

   L'estudi ha observat una major percepció de metodologies docents 'innovadores' a causa de la irrupció de la Covid (del 5,3% al 12,2%), i de metodologies considerades 'actives' (del 34% al 39,4%).

   Els enquestats també han identificat la impossibilitat de veure als seus companys i als professors com la major dificultat generades per les classes online (per damunt de la conciliació, la crrega de treball o la comprensió de l'organització de les assignatures).

   Malgrat a, 4 de cada 10 estudiants fan una valoració positiva de la resposta de la seua universitat durant el primer cuadrimestre del curs 2020-2021, el 30% es mostren indiferents i menys del 30% la veuen poc adequada.

RECOMANACIONS

   Per tot a, l'estudi proposa oferir alternatives al finanament familiar per a facilitar l'equitat en l'accés, flexibilitzar els itineraris i atraure talent femení.

   També recomana revisar la presencialitat, ampliar la formació del professorat, reforar la renovació metodolgica i disposar de més informació sobre els estudiants.