Interior sosté que derogar la Llei Mordassa és compromís del Govern i promet una norma "moderna i constitucional"

   Diu que és el moment de parlar "amb tots els grups per a impulsar la tramitació parlamentària, si existix consens per a fer-ho"

   MADRID, 3 Oct. (EUROPA PRESS) -

   El Ministeri de l'Interior ha assenyalat hui dijous que la derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana aprovada pel PP el 2015, la coneguda pels seus detractors com a 'Llei Mordassa', és un compromís del Govern de Pedro Sánchez que forma part del Pla d'Acció per la Democràcia. A més, s'ha limitat a prometre que la nova norma serà "moderna i alineada inequívocament amb els valors constitucionals".

    Des del Ministeri de l'Interior han evitat a entrar a valorar les crítiques de sectors policials i de grups de l'oposició per a l'acord amb EH Bildu, sobretot pel punt que promet "acabar amb l'ús de les bales de goma, substituint-se estos per mitjans menys lesius". També rebaixa les multes per desobediència a l'autoritat i acorda que les devolucions en calenta es regulen en la Llei d'Estrangeria.

    "La derogació de la Llei de Seguretat Ciutadana és un compromís del Govern des de juny del 2018 i forma part del Pla d'Acció per la Democràcia que ha engegat el Govern d'Espanya", han assenyalat des del departament que dirigix Fernando Grande-Marlaska.

    Segons Interior, "l'objectiu és comptar amb una llei moderna, alineada inequívocament amb els valors constitucionals". En este sentit, s'han remès a les paraules de la vicepresidenta del Govern, María Jesús Montero, per a remarcar que "ara és el moment de parlar amb tots els grups per a impulsar la tramitació parlamentària, si existix consens per a fer-ho".

NEGOCIACIÓ DESPRÉS DE LA FALLIDA DEROGACIÓ

   El de les pilotes de goma va ser el punt clau que va impedir l'acord per a reformar la 'llei mordassa' que va aprovar el 2015 el PP amb majoria absoluta. El pla del Govern de Pedro Sánchez es va enfrontar a la contestació de sindicats policials i associacions de Guàrdia Civil, que van eixir al carrer en desconfiar d'una modificació legislativa negociada amb Bildu i ERC.

   Bildu i ERC van exigir l'eliminació de les pilotes de goma, emulant l'acord del Parlament de Catalunya que restringix este material antidisturbi per als Mossos d'Esquadra, no així en el cas de la Policia i la Guàrdia Civil en els seus dispositius, inclosos els desenvolupats en aquesta comunitat autònoma.

   "S'acaba amb l'ús de les bales de goma, substituint-se estos per mitjans menys lesius", diu textualment l'acord de Bildu amb el PSOE i Sumar, que inclou també una disposició addicional que esmenta el compromís de les autoritats de "desenvolupar protocols específics" sobre l'ús de la força per a evitar "lesions irreparables".

CRÍTIQUES DE SINDICATS

   Els sindicats de la Policia Nacional i associacions de la Guàrdia Civil han denunciat l'acord aconseguit amb Bildu. Entenen que "posa en risc la seguretat dels policies i dinamita el principi d'autoritat", a més de qualificar de preocupant que siguen els "hereus d'ETA els que fixen les línies d'actuació per a les Forces i Cossos de Seguretat en matèria de seguretat ciutadana i ordre públic".

   Les organitzacions policials han recordat que la restricció en l'ús de material antidisturbio "ja gaudia d'una norma quant a les situacions, proporcionalitat i la seua correcta ocupació", per la qual cosa incidir en aquesta qüestió suposa "un pal més en la roda de la seguretat pública i el manteniment de l'ordre".

   Pel que fa a les devolucions en la frontera, que l'acord inclou que s'aborde en la Llei d'Estrangeria, els sindicats han indicat que Espanya "ja està sotmesa a diferents marcs legals tant nacionals com a internacionals que contemplen aquests supòsits i els adapten a la norma implantada per a tot l'espai Schengen i els signants de l'últim text normatiu en matèria d'immigració de la Unió Europea".

   D'esta forma, es referixen al canvi de criteri al febrer del 2020 del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) que va avalar les anomenades devolucions en calenta en la frontera espanyola, anul·lant la seua condemna a Espanya del 2017 per estes pràctiques.

    El Tribunal europeu va considerar que els migrants denunciants "es van posar ells mateixos en una situació d'il·legalitat en intentar entrar deliberadament a Espanya per la tanca de Melilla", així com que no van utilitzar els procediments oficials d'entrada, per la qual cosa el rebuig va ser "conseqüència de la seua pròpia conducta".