Investigadors de la UA desenvolupen una eina per a evitar les recaigudes en les persones amb obesitat

   ALACANT, 25 Mar. (EUROPA PRESS) -

   El 90% de les persones que patixen obesitat tenen recaigudes durant el seu període de tractament. "És una de les malalties amb una recidiva més gran", assenyala José Antonio Hurtado, un dels investigadors que forma part de l'equip multidisciplinari de la Universitat d'Alacant (UA) que desenvolupa Tech4Diet-Person.

   Este projecte, finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats, l'Agència Estatal d'Investigació (MICIU/AEI) i els fons NextGenerationUE utilitza tot el coneixement adquirit des que es va iniciar, l'any 2017, amb la finalitat de desenvolupar un sistema que personalitze els tractaments nutricionals mitjançant l'ús de tecnologia i que, en conseqüència, evite les recaigudes

   La computació, la nutrició i la psicologia són les disciplines de les quals provenen els membres de l'equip, que té a Marcelo Saval i a Jorge Azorín, del Departament de Tecnologia Informàtica i Computació (TIC), com a investigadors principals. L'equip es completa amb Andrés Fuster, també del Departament TIC, Míriam Sánchez San Segundo, del Departament de Psicologia de la Salut, i Ana Zaragoza, del d'Infermeria, juntament amb Antonio Hurtado.

   És la tercera fase de Tech4Diet. En les anteriors es va dur a terme una exhaustiva recollida de dades de més de 200 pacients, de consultes clíniques i avaluacions individualitzades. Aquests historials, units al coneixement científic ja existent sobre nutrició i psicologia, formaran un 'cervell artificial', un model d'aprenentatge automàtic, que serà capaç d'analitzar perfils, avaluar, monitorar i dissenyar dietes totalment personalitzades, segons explica en un comunicat Andrés Fuster.

   I per a fer-ho possible, es desenvoluparà una eina capaç de prendre imatges 3D amb l'ús d'un dispositiu mòbil per a disposar d'un avatar del pacient, que variarà en funció dels resultats del tractament. L'objectiu és comptar amb imatges que, preses pel mateix pacient, siguen un reflex fidel de la realitat, de les mesures, el pes i la distribució del greix corporal, sense que siga necessari acudir a consulta.

   D'altra banda, el projecte té previst crear una aplicació que permeta estimar el nivell calòric dels seus menjars després de prendre fotografies de cada plat. "Tota aquesta informació estarà acompanyada d'alertes en cas de detectar-se tendències desfavorables per a la persona i possibles recomanacions per a millorar els seus hàbits", assenyala Marcelo Saval.

   "Tot això serà possible gràcies a este cervell central que té informació del coneixement nutricional actual científic, als models d'intel·ligència artificial que extrauen informació de múltiples fonts per a ajudar en la presa de decisions i al conjunt de dades ja acumulat de pacients d'intervencions en els projectes anteriors. Amb tot això, el sistema classificarà el pacient juntament amb uns altres que siguen similars, per a així determinar quin tipus de pacient és i poder donar-li recomanacions personalitzades i generar visualitzacions que l'ajuden a continuar amb el tractament", expliquen.

   Finalment, una part fonamental d'este projecte és que els experts en nutrició i psicologia puguen utilitzar tota la informació que el cervell central siga capaç d'absorbir i processar per a estudiar noves mètriques que, per exemple, poden alertar sobre l'existència de colesterol o patrons o tipologies de pacients que tenen evolucions semblants davant d'un tractament.

FUNCIÓ COGNITIVA

   "S'avaluaran també els efectes que tenen els tractaments en l'àmbit cerebral, com la dieta pot repercutir en la funció cognitiva", segons assenyala Míriam Sánchez. Una informació que "serà enormement valuosa per a detectar i prevenir malalties", com subratlla Ana Zaragoza.

   En l'actualitat, més del 50% de la població espanyola major de 18 anys presenta problemes de sobrepès i obesitat, fet que contribuïx a l'aparició de múltiples malalties cròniques (hipertensió, diabetis, càncer...) i a la pèrdua de la capacitat cognitiva i funcional. Esta situació genera una disminució de la qualitat de vida i un increment notable de la despesa sanitària. Les despeses associades a la malaltia oscil·len en un rang de 0,09 a 0,61% del total del PIB anual a escala europea.

   Els investigadors expliquen que la falta d'adherència al tractament ha sigut considerada com una de les causes principals del fracàs dels programes d'intervenció, que convertix l'obesitat en una malaltia crònica. Incidir en l'adherència milloraria el resultat dels tractaments i el manteniment al llarg del temps, i repercutirà directament en un estalvi de costos en el sistema sanitari.