El jutge que investiga l'atemptat d'ETA a Santa Pola demana permís a França per a processar a 'Anboto' i 'Olga'

   Les dos exjefas de la banda van recordar que no havien sigut entregades pel país gal per aquests fets

   MADRID, 2 Jun. (EUROPA PRESS) -

   El jutge de l'Audincia Nacional que investiga l'atemptat perpetrat per ETA contra la casa-caserna de Santa Pola el 2002 ha demanat permís a Frana per al processament de les exjefas de la banda terrorista María Soledad Iparraguirre, lies 'Anboto', i Ainhoa Múgica, lies 'Olga'.

   En un acte del passat dilluns, arreplegat per Europa Press, el titular del Jutjat Central d'Instrucció número 6, Manuel García Castellón, acorda lliurar un Orde Europeu de Detenció a les autoritats galles després que sengles investigades s'acolliren al principi d'especialitat, recordant que no van ser entregades a Espanya per aquests fets.

   L'instructor explica que sengles exdirigents d'ETA "han de ser cridades a declarar com investigades en quedar indiciariamente acreditada la seua integració en la cúpula executiva de l'organització", que hauria sigut suposadament l'encarregada de donar l'orde d'atemptar contra la casa-caserna.

   Cal recordar que l'Audincia Nacional va haver de suspendre a principis del passat mes de maig la declaració com investigades de les dos exdirigents etarres per problemes tcnics. Malgrat aix, la defensa d''Anboto' i 'Olga' va comunicar el passat 24 de maig a través un escrit la seua voluntat d'acollir-se al principi d'especialitat, la qual cosa ha portat al jutge a dirigir-se a Frana.

LA RESPONSABILITAT DE LES DOS EXJEFAS

   En aquest context, García Castelló assenyala a 'Olga' com a "responsable de l'aparell militar d'ETA" des de la detenció de Javier García Gaztelu, lies 'Txapote', al febrer del 2001. Així, l'etarra hauria sigut "l'encarregada d'impartir els ordes per a cometre atemptats als comandos que operaven en Espanya".

   El magistrat també apunta a 'Anboto' com a mxima dirigent del propi aparell militar entre principis del 1993 i finals del 1998, quan "va comenar a desenvolupar altres funcions directives relacionades amb la gestió de les finances de l'organització terrorista i el control dels zulos" de la banda.

   Va ser responsable d'aquesta estructura, també coneguda com "Otsagi", fins al 16 de setembre del 2002, quan va ser detinguda per la Policia francesa en Talance (Frana). En l'informe s'analitzen documents que evidencia la responsabilitat de MÚGICA GOÑI en la direcció de "l'Aparell polític" d'ETA.

   El jutge sosté que sengles exdirigents estaven integrades en el comité executiu d'ETA en la data de l'atemptat contra la Casa Caserna de la Gurdia Civil de Santa Pola (Alacant) el 4 d'agost del 2002.

   Tot a en el marc d'aquesta causa, en la qual l'instructor indaga en la presumpta responsabilitat de la cúpula de l'organització terrorista en l'atac que es va saldar amb l'assassinat de Silvia Martínez Santiago, de sis anys, i de Cecilio Gallego Alaminos, de 57 anys.

   Cal recordar que per aquest cas l'Audincia Nacional va condemnar el 2012 a 843 anys de presó als etarres Andoni Otegi Eraso, 'Iosu', i Óscar Celarain Ortiz, 'Peio', en considerar provat "sense cap gnere de dubte" que van anar els autors materials de l'atemptat contra la casa-caserna de Santa Pola, que la banda va perpetrar el 4 d'agost del 2002. Ara, el magistrat investiga qui van ser els autors intellectuals d'aquest atemptat.

INFORMES DE POLICIA I GURDIA CIVIL

   El magistrat va rebre el passat mes de desembre de mans de la Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional un informe policial en el qual destaca el "control total" que exercia la cúpula de l'organització terrorista quan va tindre lloc l'atac que es va saldar amb l'assassinat de Silvia Martínez Santiago, de sis anys, i de Cecilio Gallego Alaminos, de 57 anys.

   En el seu informe els investigadors fan un reps de les referncies que consten en la Policia sobre els sis líders d'ETA que romanen investigats des del juliol passat en aquest procediment: 'Juanvi'; 'Olga'; 'Navarro'; Mikel Albisu, lies 'Mikel Antza'; Ramón Sagarzazu, lies 'Ramontxo', i 'Anboto'.

   Ja el passat octubre, l'Associació Dignitat i Justícia --que exerceix l'acusació popular en la causa-- va remetre al jutge un informe policial del 2014 en el qual es destacava també el "domini total" que la cúpula de l'organització terrorista tenia de "fins a l'últim dels peons assassins" encarregats de cometre els atacs.

   A la fi de novembre, la Gurdia Civil va remetre al jutge un informe en el qual arreplega una detallada anlisi de l'activitat terrorista d'ETA entre 1994 i 2004: comptava amb aproximadament 1.000 militants i van dur a terme 480 accions terroristes amb un total de 101 víctimes mortals.