Jutgessa dana rebutja de nou citar a Mazón com a testimoni i diu que només podria anar voluntàriament com investigat

El president de la Generalitat valenciana, Carlos Mazón (c).
Rober Solsona - Europa Press
Europa Press C. Valenciana
Publicado: lunes, 7 abril 2025 17:48

   VALÈNCIA, 7 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La jutgessa de Catarroja que instruïx la causa per la gestió de la dana ha tornat a denegar la sol·licitud d'una acusació particular de rebre declaració com a testimoni al president de la Generalitat, Carlos Mazón, tal com va rebutjar en una resolució anterior, sense perjuí que ell mateix poguera sol·licitar-ho com investigat, alguna cosa que, segons precisa, se li ha oferit i ha declinat.

    La magistrada ha dictat sis interlocutòries i una providència que han sigut notificats este dilluns, ha informat el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV).

   En el primer de les interlocutòries, la instructora denega la sol·licitud d'una acusació particular que Mazón ateste. Argumenta la jutgessa, citant a l'Estatut d'Autonomia i diversa normativa, que el Consell és l'òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil a la Comunitat Valenciana. Així mateix, a la Conselleria competent en matèria de protecció civil li correspon exercir el Comandament Únic de l'emergència dirigint els plans de protecció civil.

    En concret, es referix a la Llei Valenciana de Protecció Civil i Gestió d'Emergències, que en el seu article 4 que reconeix el dret dels ciutadans a ser informats sobre els riscos col·lectius greus que puguen afectar-los i sobre les actuacions previstes per a fer-los front i a rebre informació i instruccions sobre les mesures de seguretat a adoptar i la conducta a seguir.

    "L'atribució d'estes funcions a l'administració autonòmica, i, per tant, als càrrecs i autoritats que exercien les seues funcions, els convertix en garants que no es produïren les defuncions referides. Això és així perquè les mesures en l'àmbit de la protecció civil, de simple autoprotecció, la comunicació als possibles afectats que es trobaven en una situació d'altíssim risc, es van haver d'adoptar pel comandament únic", assenyala.

    Recorda que la sol·licitud de declaració del president de Generalitat anterior, "ja va ser resolta en una prèvia resolució, que establia que només podria declarar com investigat, no com a testimoni, a la vista de les querelles, denúncies que s'han formulat contra el mateix en relació amb els fets objecte de la investigació".

    Ací comenta que la fonamentació per part de l'acusació particular de la declaració testifical es basa en l'aplicació de la Llei de Protecció Civil i Gestió d'Emergències, el qual establix que quan la situació de perill o els danys ocorreguts per la seua especial extensió o intensitat particularment greus, i en tant no siga declarat per l'Estat l'interès nacional o un dels estats previstos en l'article 116 de la Constitució, el president de la Generalitat podrà declarar la situació d'emergència catastròfica.

    "Precisament --argumenta la jutgessa-- la cita d'este precepte com a fonament de la citada declaració, no fa sinó confirmar la impossibilitat de la seua declaració en qualitat de testimoni. La declaració de situació d'emergència catastròfica correspon al president, l'assumpció del comandament únic, cas d'haver-se acordat, haguera passat al President, així com l'estructura organitzativa del pla territorial. En definitiva, les preguntes que pogueren formular-se al President de la Generalitat versarien sobre l'anàlisi de l'omissió de la declaració de situació d'emergència catastròfica".

    I afig: "Mai es va declarar aquesta situació, la qual cosa difícilment tindria encaix en una declaració testifical, i desplaçaria la seua posició processal a la pròpia d'un investigat". En la mateixa línia, exposa que la declaració com investigat o querellat de Mazón "només pot dur-se a terme de forma voluntària si per l'aforat se sol·licitara".

    Cita en este punt la interlocutòria del TSJCV de 23 de desembre del 2024, en el qual s'inadmetien les querelles formulades contra el mateix, i que va expressar: "(...) no s'oblide que en seu instructora podrà rebre's declaració a l'aforat que ho sol·licite" i afegia que, encara que este precepte estava referit a diputats i senadors aforats "la seua finalitat última protectora del dret de defensa ha permès estendre la seua aplicació a els qui gaudixen d'aforament davant dels Tribunals Superiors de Justícia i no requerixen de suplicatori".

OFERIMENT "DECLINAT"

   Per tant, resol, "no procedix la seua citació com investigat davant d'aquest Jutjat, sense perjudici que ell mateix poguera sol·licitar-ho, que haurà de ser no com a testimoni, sinó a l'empara de les garanties pròpies al fet que es referix l'article 118 de la Llei d'Enjudiciament Criminal". I explica que "s'ha efectuat este oferiment a fi de que declare com investigat davant d'este Jutjat, que ha sigut declinat pel 'president' de la Generalitat Valenciana".

    D'altra banda, la jutgessa també desestima la pràctica d'un reconeixement aeri de les zones afectades, així com prendre declaració en este moment processal responsables de l'Agència Valenciana de Seguretat i Resposta a les Emergències (AVSRE), d'alcaldes i de regidors amb competències en emergències i protecció civil. La magistrada assenyala que resoldrà sobre esta qüestió "a la vista de les declaracions de víctimes i familiars".

    Respecte a la sol·licitud de declaració testifical de tots els que van participar, presencial o telemàticament, en les reunions del Cecopi, assenyala la impossibilitat en estos moments d'establir "una programació de tots els assenyalaments" davant de la falta d'un espai concret i estable per a practicar les declaracions en la Ciutat de la Justícia de València. Si que acorda rebre declaració de dos perits el pròxim 9 de maig.

    En una segona interlocutòria inadmet la pràctica de diverses diligències sol·licitades per l'acusació popular d'Acció Cultural del País Valencià, com la identificació de nombres de telèfons utilitzats pels dos investigats i les dades de trucades de tots els telèfons mòbils de la Generalitat, ja que afecten al secret de les comunicacions que "només pot dur-se a terme amb fonament en la presumpta comissió de delictes dolosos", com establix l'article 579.1 de la llei d'Enjudiciament Criminal.

    La magistrada ha desestimat en una tercera interlocutòria el recurs de reforma de Liberum contra la interlocutòria que admetia la personació del PSOE com a acusació popular prèvia prestació de fiança de 6.000 euros. En esta mateixa línia, en una quarta interlocutòria sí ha admès la personació com a acusació popular d'un partit polític denominat Valors prèvia consignació d'una fiança pel mateix import que han abonat la resta d'acusacions populars, 6.000 euros.

    El cinquè de les interlocutòries notificades hui emplaça a la representació legal d'un particular a manifestar si este últim és familiar d'algun dels morts o lesionats per la dana per a admetre la seua personació com a acusació particular, al mateix temps que admet una prova aportada en el seu escrit relativa a la suspensió d'un acte de lliurament de premis el 29 d'octubre del passat any.

PRESA DE BUSEO

    Finalment, en una sisena interlocutòria, a petició d'una acusació particular, acorda oficiar a la Generalitat perquè li remeta dades relatives a l'embassament i la presa de Buseo.

    Finalment, en una providència, la magistrada ordena recaptar informes forenses sobre lesions, danys morals i seqüeles psicològiques de diversos lesionats i familiars de morts, i acorda la citació d'un testimoni en una de les peces de les defuncions

Últimas noticias sobre estos temas

Contenido patrocinado

Mitjà de comunicació subvencionat per la Generalitat Valenciana

Col.labora la Conselleria de Cultura, Educació, Universitats i ocupació de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià