La jutgessa de la dana rebutja preguntar pel Consell de Seguretat Nacional perquè "no té relació" amb les víctimes

   VALÈNCIA, 16 Abr. (EUROPA PRESS) -

   La titular del Jutjat nombre 3 de Catarroja, que investiga la gestió de la dana, ha rebutjat la sol·licitud de l'acusació popular exercida per l'associació Liberum perquè es preguntara al Govern central si es va convocar el Consell de Seguretat Nacional, ja que, segons justifica la magistrada "no hi ha cap relació causal" amb les víctimes mortals de la barrancada.

   En una interlocutòria d'este dimecres facilitat pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV), la instructora justifica la seua decisió en què l'anàlisi de la convocatòria d'este òrgan "queda extramurs completament del procediment penal" en curs i "manca de nexe causal algun amb les defuncions i lesions" produïts el 29 d'octubre del passat any.

   A més, en la seua resolució --que no és ferma i pot ser recorreguda en reforma i/o apel·lació-- fa notar que el seu jutjat "manca de competència" per a analitzar si el president del Govern va convocar el citat consell.

    La jutgessa reitera que l'objecte d'este procediment és "l'anàlisi de la defunció de 227 persones, una d'elles embarassada de 8 mesos, una desapareguda i els lesionats, i l'absència de decisions per a salvaguardar a la població i la normativa aplicable al cas".

   Respecte de la normativa aplicable, es remitent al que es disposa en l'Estatut d'Autonomia, que establix com a competència exclusiva de la Generalitat protecció civil, sense perjuí del que es disposa en l'article 149 de la Constitució.

    En el mateix sentit, assenyala que el Consell és l'òrgan superior de direcció i coordinació de la protecció civil a la Comunitat Valenciana en l'àmbit de les seues competències, com establix la Llei 13/2010, de 23 de novembre, de Protecció Civil i Gestió d'Emergències. I a la Conselleria competent en matèria de protecció civil li correspon exercir el comandament únic de l'emergència dirigint els plans de protecció civil.

   "Les proves --prosseguixen-- deuen centrar-se en el referit nexe causal entre la inactivitat dels qui s'atribuïx la condició d'investigats, la seua posició de garants i les defuncions. En cas contrari ens trobaríem novament en una anàlisi genèrica, sense connexió amb el succeït i que suposa apartar-se radicalment de la regulació legal en matèria de protecció civil abans exposada. Cap relació té amb el Consell de Seguretat Nacional".

   Així mateix, apunta que s'ha argumentat per algunes de les parts la procedència de la declaració d'emergència nacional. Sobre este tema, assenyala que està regulat en l'article 29 de la Llei 17/2015, de 9 de juliol, del Sistema Nacional de Protecció Civil i que ha de ser interpretat conforme als termes assenyalats en una sentència del Constitucional que establix que "la concurrència d'un interès supracomunitari justificarà la previsió d'unes potestats estatals en un marc legislatiu comú: sense que això excloga, és clar, la participació de les Administracions Autonòmiques que siguen competents, fins i tot en tals situacions, però en el marc de la normativa estatal".

"CONSENS A NIVELL AUTONÒMIC I CENTRAL"

    La jutgessa argumenta que "ni es va declarar estatalment, ni es va proposar per l'Administració Autonòmica Valenciana, de la qual formaven part els investigats, com a consellera i secretari autonòmic --en referència a Salomé Pradas i Emilio Argüeso-- , la declaració d'emergència nacional. Va existir consens a nivell autonòmic i central en què no procedia la declaració d'emergència nacional, ni el dia 29 d'octubre, ni tampoc els dies posteriors".

    Tampoc es va declarar la situació d'emergència catastròfica a l'empara del que es disposa en l'article 12. 4 de la Llei valenciana de Protecció Civil, competència que s'atribuïx al president de la Generalitat Valenciana, apartat introduït per l'art. 84 de la Llei 3/2020, de 30 de desembre, afig la magistrada, que postil·la que "esta declaració d'emergència nacional no era precisa per a alertar a la població i que s'adoptaren mesurades d'autoprotecció".

   "Qüestió diferent --matisa-- com ja es va expressar en una prèvia resolució, va ser la situació que es va desencadenar a posteriori, quan ja s'havia constatat un altíssim nombre de morts, les poblacions estaven devastades, faltaven recursos essencials com a llum, aigua, telèfon, els carrers d'alguna poblacions acumulaven tal nombre de cotxes que les persones no podien circular per elles, el fang ho inundava tot, les carreteres estaven impracticables, ponts derrocats, no hi havia servici de tren ni metre, es produïen pillatges i els voluntaris suplien la tardança en l'ajuda".

   En el seu raonament, la jutgessa assevera que "la incapacitat en la presa de decisions (s'ha al·legat falta d'experiència mancada de coneixement de la situació i es va delegar la responsabilitat en els tècnics entre altres elements exculpatoris) no pot suposar la recerca reiterada d'una normativa alternativa a la realment aplicable".

   I agrega que "tampoc es pot pretendre la justificació d'esta incapacitat a través de la reiteració en l'atribució de responsabilitats a qui compareix com a testimoni, ni la seua submissió a una ordalia de preguntes pròpies d'un investigat, malgrat un previ pronunciament judicial exprés en contrari". "Esta actuació és absolutament contraria a qualsevol tipus de garantia processal i a les regles de la bona fe que han de regir l'actuació de les parts en el procés penal", exposa.

   I remata: "En qualsevol cas, el desplaçament de responsabilitat al Govern Central per la no declaració d'emergència nacional, no és sinó un reconeixement explícit de la manifesta passivitat de l'Administració Autonòmica, administració que no va saber alertar, ni en temps ni encertadament, a la població, amb el resultat mortal conegut i que exigiria, seguint esta tesi exculpatoria, que se li arrabassara el comandament de l'emergència".

    D'altra banda, el jutjat ha posposat les declaracions com a testimonis de dos tècnics que van executar l'enviament del missatge de l'ES-Alert, previstes inicialment per al pròxim 29 d'abril, als dies 6 i 15 de maig, respectivament, a les 9.30 hores