VALÈNCIA, 25 Sep. (EUROPA PRESS) -
L'exvicealcalde, exregidor a l'Ajuntament de València i que fóra mà dreta de la morta Rita Barberá, Alfonso Grau, va cobrar una comissió d'un milió d'euros per una operació urbanística a través dels comptes d'Estats Units (EUA) d'una de les seues filles, segons sosté la jutgessa que instruïx el cas Azud, del que recentment es va acordar l'aixecament del secret de les peces que quedaven --cinc-- després de set anys d'investigació.
Així es desprèn d'una interlocutòria del Jutjat d'Instrucció número 13 de València, de maig del 2021, i que obra en una de les peces sobre les quals s'ha alçat el secret de sumari d'este cas, en el qual s'investiguen presumptes 'mossegades' a Grau a canvi d'adjudicacions d'obra pública en la ciutat. L'exvicealcalde ha sigut condemnat recentment a quatre anys i mig de presó per finançament irregular en el PP de la ciutat i el 2022 a nou mesos de presó per acceptar rellotges d'alta gamma d'un empresari que va subscriure 16 contractes amb l'Ajuntament entre 2006 i 2015.
En esta interlocutòria, al que ha tingut accés Europa Press, s'efectua un resum de l'actuació d'Alfonso Grau i se li situa com un pilar fonamental de la trama. S'indica que va percebre comissions de naturalesa il·lícita per favors en l'exercici de la seua funció pública.
La investigació, concreta la jutgessa, ha pogut constatar la participació de l'investigat Alfonso Grau en almenys huit trames de corrupció sobre la base d'operacions urbanístiques a favor de l'empresari Jaume Febrer i d'empreses del seu grup.
En concret, se li atribuïx a l'ex càrrec públic la tramitació d'expedients administratius de manera "arbitrària" i "discrecional" en favor dels interessos particulars de determinades societats mercantils pertanyents al grup Axis, creat i dirigit per l'empresari investigat Jaime Febrer.
A canvi d'estes tramitacions, Grau va percebre diferents comissions. Per a detectar-les, en la causa s'indica que s'ha efectuat un estudi econòmic sobre l'exvicealcade i el seu entorn més proper, les seues dos filles i les seues respectives parelles --una d'elles casada amb un súbdit nord-americà resident a Winconsin (EUA)--.
Este estudi ha permès identificar l'existència d'un increment patrimonial d'origen il·lícit que, entre 2004 i 2014, es quantifica en, almenys, 728.051,75 euros, tots els quals haurien sigut manejats en efectiu i integrats, a través de diferents vies i procediments, en els seus patrimonis personals amb la intenció d'ocultar el seu origen, bé a través d'ingressos o bé a través de compres d'immobles.
Este increment no justificat i d'origen il·lícit, contínua la jutgessa, ha aflorat una vegada investigat tot el seu entorn laboral, familiar i societari, ja que Alfonso Grau i la seua família estan relacionats amb diverses societats mercantils, entre elles, Edifici Família 3000 S.L. --també investigada--, dedicada al lloguer de locals comercials.
D'esta societat --creada realment per Febrer-- Alfonso Grau ostenta el 90% del capital social i la resta de capital social està repartit a parts iguals entre les seues filles. De l'estudi dels comptes entre 2002 i 2014 es desprèn que Grau va realitzar imposicions en efectiu en comptes seus o de la seua família directa per un muntant de 4l2.725 euros, sempre en quantitats que, pel seu import, no estaven subjectes a control financer o administratiu --inferiors a 3.000 euros--.
LA COMISSIÓ DEL MILIÓ
La filla de Grau casada amb el súbdit nord-americà comptava amb un compte a EUA que, segons la jutgessa, va ser utilitzada per Febrer per a pagar a Grau una comissió d'un milió d'euros. L'objectiu era que l'exvicealcalde propiciara una operació urbanística de la mercantil Mediterrànies d'Actuacions Integrades en la qual participava una de les societats de l'empresari, en concret, Construccions València Constitució SL, juntament amb tres empreses més.
La comissió a percebre es va pactar al novembre del 2006 i, per a fer-la efectiva, Alfonso Grau va facilitar a Febrer la forma de pagament d'esta comissió lliurant-li les dades del compte bancari titulada per la seua filla i gendre a EUA. Però, tal com s'ha descobert en la investigació, les dades d'este compte ja els hi havia proporcionat Grau dos anys abans en relació a una altra operació immobiliària, en la qual també va intervenir.
El cas Azud investiga presumptes 'mossegades' a canvi d'adjudicacions d'obra pública de l'Ajuntament de València en època de l'exalcaldesa del PP Rita Barberá per part d'empreses adjudicatàries. En concret, la causa se seguix pels delictes de blanqueig de capitals, suborn, tràfic d'influències i falsedat documental.
Andalucía
