L'AVL presenta aquest divendres 'Fons de mar', un vocabulari visual amb els noms en valencià de productes comercials

   CASTELLÓ, 20 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'Acadmia Valenciana de la Llengua (AVL) presenta aquest divendres, 24 de mar, 'Fons de mar. Peixos, crustacis, molluscos i altres espcies marines', el vocabulari visual que arreplega els noms en valenci dels productes comercials del mar.

   L'acte se celebrar en la Biblioteca Municipal de Vinars (Castelló) i comptar amb la participació de la secretria de l'Acadmia, Immaculada Cerd, el regidor de Promoció del Valenci, Marc Albella, els autors d'aquest treball sobre l'ictionimia --estudi dels noms dels peixos-- de les costes valencianes, i Antoni Mas i M ngels Sempere.

   El mar Mediterrani ha estat present en la institució normativa del valenci des dels seus inicis. De fet, la primera publicació de la collecció 'Recerca' de 2005 va ser precisament la reedició del llibre d'Alfred Ayza 'El món mariner de Peníscola', ha indicat l'entitat en un comunicat.

   Així mateix, dins de la mateixa collecció, es va editar en 2008 el treball 'Llengua d'arraix. La parla almadravera valenciana', un estudi de Francesc-Xavier Llorca Ibi sobre la prctica tradicional i el llenguatge peculiar d'aquesta modalitat de pesca. I l'AVL va publicar en 2009 un senzill material divulgatiu sobre el lxic del peix i del marisc, integrat en la collecció 'Lxics', en doble format tríptic i fitxa colleccionable.

   'Fons de mar' és un treball de carcter divulgatiu, per d'abast "molt més ampli", que pretén donar a conéixer els noms de les principals espcies animals comercialitzades en les confraries de pescadors. La publicació, que ja es va presentar al novembre de 2022 a Santa Pola, es basa en un extens i minuciós estudi --impulsat per la Secció de Foment de l'AVL-- d'Antoni Mas, professor de la Universitat d'Alacant, i de M ngels Sempere, tcnica d'AVIVA de Santa Pola.

UNA CIUTAT AMB SABOR A MAR

   La vinculació de Vinars amb el mar pot documentar-se prcticament des de la seua fundació. No obstant a, va ser durant els segles XVI i XVII quan la localitat va ser considerada un enclavament i port estratgic per al comer marítim del Mediterrani. Era tanta la rellevncia porturia de la ciutat que va comptar fins i tot amb la presncia de seus consulars d'Itlia i Frana.

   Els productes que s'exportaven majoritriament eren el vi produt a Vinars i als voltants. De fet, en 1892 el 4% del vi que es consumia a Espanya provenia del port de Vinars. Actualment, la principal activitat marítima és la pesca i Vinars destaca per ser un dels ports del Mediterrani amb més captures de peix blau.

   Per tot a, la gastronomia lligada als productes del mar és un dels grans atractius de Vinars. Arrossos, peixos i mariscs són les bases d'una nombrosa oferta culinria, amb el llagostí com a producte estrela de les cuines del municipi. Les seues propietats son conseqüncia del clima suau que predomina tot l'any i de la baixa salinitat de les aigües del litoral, enriquides pels sediments de l'Ebre.

   A més, es pesca de manera tradicional i sostenible, mitjanant mtodes respectuosos amb el medi ambient que garanteixen l'equilibri ecolgic de les reserves marines. Tots aquests factors han convertit el llagostí de Vinars en un producte d'alta qualitat i molt valorat en l'alta gastronomia.

   Entre els plats tradicionals que componen el receptari de la localitat castellonenca, es troben també els suquets de peix, les llandetes de moll amb crelles, anxoves o sardines en escabetx, polp sulsit, sépies a la 'brutesca' o cavalla xapada.