L'emprenta de la repoblació mallorquina a la Marina, protagonista de la XVII Jornada d'Onomàstica de l'AVL

Verònica Cantó i Laura Millán
AVL
Publicado: lunes, 10 marzo 2025 12:56

   VALÈNCIA, 10 Mar. (EUROPA PRESS) -

   L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) organitza la XVII Jornada d'Onomàstica, que enguany se celebrarà els dies 14 i 15 de març a la Nucia i Tàrbena.

    Esta trobada, dedicada a l'estudi de la toponímia i l'antroponímia de la Marina, pretenen "aprofundir en la influència dels processos històrics de repoblació sobre els noms de lloc i de persona en el territori valencià", explica l'ens normatiu en un comunicat.

    Les ponències presentaran l'estat de la qüestió i mostraran l'extensió dels territoris on es van establir els repobladors mallorquins, que no es limita a la Marina Alta i comarques adjacents, sinó que va cobrir una extensió molt major.

    L'Acadèmia encara no havia tractat les conseqüències sobre la toponímia i l'antroponímia de la repoblació mallorquina posterior a l'expulsió dels moriscs el 1609. I la Nucia i Tàrbena "mostren perfectament la pervivència del contacte entre mallorquins i valencians quatre-cents anys després", subratllen des de la institució.

    A més, Tàrbena "és el poble on millor s'han mantingut les restes mallorquines en la parla, en la toponímia i en l'antroponímia", explica l'acadèmic Jordi Colomina.

UNA EMPREMTA "INESBORRABLE"

   "En esta comarca es va produir una fractura cultural motivada per l'expulsió dels moriscos i la posterior repoblació balear. Un procés complex, amb conseqüències diverses, que estudiarem en la jornada", recorda la presidenta de l'AVL, Verònica Cantó.

    En este sentit, destaca que els repobladors, amb cognoms com per exemple Femenia, Salivares, Mateu o Mengual, "van contribuir a la recuperació de molts pobles valencians que s'havien quedat deserts després de l'expulsió i amb les seues actuacions van marcar un abans i un després. Van deixar una empremta inesborrable, que hui podem resseguir gràcies als estudis de moltes de les persones que participen en les ponències".

    La primera jornada, el divendres 14, començarà a la Seu Universitària de la Nucia amb la recepció de participants i una presentació a càrrec de la presidenta de l'AVL, i de representants de les entitats col·laboradores. A continuació, Vicent Terol oferirà una ponència sobre la influència balear en la repoblació del Regne de València.

    Al llarg de la vesprada, seguiran diverses intervencions centrades en l'onomàstica de la comarca de la Marina, com per exemple la ponència de Robert Pocklington sobre les etimologies àrabs, i les intervencions de Josep Andrés i Joan Ivars sobre els moviments migratoris i la toponímia de Pedreguer i Parcent en el segle XVII.

    A més, la tècnica d'Onomàstica de l'AVL, Maite Mollà, presentarà les novetats de la institució en este àmbit, i l'acadèmic Ramon Ferrer disertará sobre la influència en l'antroponímia valenciana dels moviments migratoris posteriors a l'expulsió dels moriscs.

    La jornada conclourà amb les intervencions de Maribel Guardiola, que destacarà la importància de la toponímia en les llegendes de la Marina, i de Xavier Llorca, amb una ponència al voltant de la tradició toponímica de la Marina i els nous processos poblacionals.

    El dissabte 15, la Casa de Cultura de Tàrbena acollirà les sessions del matí. Entre les ponències destacades, Josep Martines presentarà un estudi sobre la toponímia de la Serra Gelada, mentre que Joan Giner abordarà la influència mallorquina en els noms de lloc de les comarques de la Marina, la Safor i el Comtat, i Josep Mas mostrarà la influència de la repoblació balear entre el Benicadell i el Xúquer.

    A més, Antoni Mas raonarà sobre el perquè de la migració mallorquina cap al Regne de València després de l'expulsió dels moriscs. Joan Lluís Monjo tancarà les ponències amb una exposició sobre l'estat de la qüestió, els problemes i les perspectives.

SOBRASSADA

   I és que, com apunta Jordi Colomina, a més de l'antroponímia i l'onomàstica, el tret més evident de la repoblació mallorquina és la parla mallorquinitzada, especialment a Tàrbena, Xaló i la Vall de Gallinera, però també hi ha fets com l'elaboració de sobrassada mallorquina, que va arribar a ser tan famosa que en alguns pobles la denominen 'tàrbena'.

    Les jornades finalitzaran amb un "passeig toponímic" per Tàrbena a càrrec de Joan Lluís Monjo.

Contador

Col.labora la Conselleria de Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana amb una subvenció de 40.000 € para el foment de valencià