Letònia i Lituània s'oposen a oficialitzar català, basc i gallec a la UE però el debat continuarà obert a nivell tècnic

   BRUSSELLES, 24 Oct. (EUROPA PRESS) -

   Almenys dos delegacions, la de Letnia i Litunia, s'han mostrat obertament en contra de modificar el reglament que regeix l'ús de les llengües oficials de la UE per a incloure el catal, el basc i el gallec, si bé el debat es mantindr a nivell tcnic en el si dels vint-i-set ja que un gran nombre de socis s'han mostrat disposats a parlar-ne si Espanya detalla qüestions clau com el cost o l'encaix legal.

   Així ha quedat reflectit en el debat de mitja hora que els ministres reunits en el Consell d'Afers Generals de la UE han tingut hui a Luxemburg, segons han informat diverses fonts diplomtiques a Europa Press.

   En arribar, el ministre d'Afers Exteriors i ex-primer ministre de Letnia, Krisjanis Karins, ha avisat en unes declaracions que no esperava canvis en les regles sobre llengües perqu els vint-i-set tenen altres "problemes" geoestratgics en l'agenda "en els quals centrar-se".

   Ja en la reunió, tant Karins com el seu collega litu, Gabrielius Landsbergis, han rebutjat l'"impacte polític" que aquesta mesura pot tindre en altres estats membres com el seu, on hi ha una minoria que parla rus, expliquen les fonts consultades per Europa Press.

   En tot cas, una altra desena de pasos han pres la paraula per a indicar que estan disposats a continuar tractant la proposta espanyola, per després de deixar clar que ho faran "sobre la base d'un treball tcnic més detallat".

   Aix posa en evidncia que el Govern central encara no ha ats la petició que diversos estats membres van fer l'última volta que es va debatre l'assumpte, quan tots els que van intervindre van demanar una avaluació de l'impacte econmic, prctic i legal de la modificació.

   El ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel Albares, ha defensat davant la resta de ministres que Espanya est disposada a assumir la totalitat del cost que tindria el reconeixement de les tres llengües cooficials, malgrat que la inclusió en el reglament europeu que l'executiu espanyol demana modificar suposa que la traducció i la interpretació es finanaria a crrec de les arques comunitries.

   Després d'aquest segon debat a nivell de ministres de la UE, Espanya preveu distribuir una proposta "revisada" que atengui les preocupacions expressades per la resta d'estats membres, especialment quant als dubtes legals i el cost. A més a més, s'ha encarregat a la Comissió Europea que presenti una avaluació del cost que té cadascuna de les llengües, han apuntat a Europa Press fonts coneixedores del debat.