Manuel Rivas alerta d'una "descivilització que s'expressa en una suma de negacionismes"

   Davant de la dana, l'escriptor crida a "reforçar el sentit de comunitat" i advertix que els negacionistes no poden estar "en la cabina de comandament"

   VALÈNCIA, 20 Nov. (EUROPA PRESS) -

   L'escriptor i periodista Manuel Rivas, Premi Nacional de les Lletres Espanyoles 2024, indaga en el seu últim llibre 'Darrere del cel' (Alfaguara) sobre la "pulsió" de l'ésser humà cap al poder i la violència, en un moment en el qual, al seu juí, "la suma de cobdícia i velocitat ens ha portat a una situació d'emergència".

   "Em preocupa no només el poder destructiu, sinó a més que va acompanyat d'una descivilització que s'expressa amb una suma de negacionismes", ha explicat, en una entrevista a Europa Press amb motiu de la seua visita a València per a presentar 'Darrere del cel' en la llibreria Ramon Llull. L'autor ha compartit les seues reflexions sobre com s'exercix l'abús cap als més vulnerables, la nostra relació amb la naturalesa i la vulnerabilitat enfront de catàstrofes com la dana que va tenir efectes devastadors a València.

   En la seua nova obra, Manuel Rivas empra una cacera com a punt de partida d'una història en la qual reflectix la depredació social: "El que em pertorbava era esta espècie de 'continuum' històric que és la caça de l'home per l'home" i "les màscares del poder, sobretot del poder dèspota i repressiu; com l'excitació destructiva pot arribar a exercir-se de tal manera que destruïsca l'excitació creativa". Una excitació destructiva que pot apoderar-se tant de l'individu com d'una societat sencera.

   Rivas ja es va aproximar a este assumpte en 'La llengua de les papallones', 'El llapis del fuster' i en 'Els déus de Malament', on apareix "l'arquitecte jurista del nazisme Carl Schmitt, que va entendre la política "com una confrontació entre amic i enemic", la qual cosa pot "derivar en l'extermini del contrincant", ha indicat.

   Per a l'autor, "el poder despòtic tracta de dominar a les persones, i normalment este mateix poder també vol dominar la naturalesa, en forma de depredació", ha comentat. Per això, en 'Darrere del cel' expressa estes inquietuds a través de la història d'una cacera, una pràctica que "va passar de ser una necessitat, un mitjà de vida, a ser més un instrument de poder", unit a una "figura de guerrer" i autoritat.

    L'escriptor ha recordat l'afició per la caça de Felip IV, Joan Carles I i Franco. També ha destacat que el pazo de Meirás va passar de ser un lloc ple d'art i dedicat al gaudi per part d'Emilia Pardo Bazán, a omplir les seues parets de trofeus de caça amb el dictador.

"EL PODER QUE S'AFERRISSA AMB ELS DIFERENTS"

   Sobre quin tipus de caceres o de pulsions li preocupen més en el moment actual, ha afirmat que el que més li inquieta és "la que s'exercix des de l'autoritat", "és este poder que s'aferrissa amb els més febles, amb els diferents o amb les persones que es rebel·len enfront de la paraula d'ordre".

   Com a exemple, ha posat "la guerra contra la dona, perquè és una cosa que es dona en tot el planeta, amb diferents intensitats, i amb cada any més de 60.000 dones assassinades pel fet de ser-ho".

"LA PAU S'HA CONVERTIT EN UNA PARAULA ESTRANYA"

   Al seu juí, "estem vivint una època de descivilització, de reculada, en la qual la paraula pau s'ha convertit en una paraula estranya, com si fóra una rata que estiguera fugint pels cementeris. Ha desaparegut fins i tot del llenguatge diplomàtic", ha lamentat.

   Rivas creu que "l'abús sobre els humans, diguem, incòmodes, està interrelacionat també amb la depredació de la naturalesa, que és un procés cada vegada més accelerat", i que se servix d'una maquinària també "cada vegada més potent".

    Al seu juí, vivim en "una societat estressada per la impaciència, la impaciència de l'acumulació, la impaciència d'un capitalisme absolutament desigual, en la qual una 1% del món acumula l'equivalent als béns de la resta". Així, ho ha resumit en una fórmula: "El capitalisme impacient és igual a cobdícia més velocitat".

   L'escriptor ha advertit que la unió de poder polític, mediàtic, econòmic i armamentístic, junt amb la "descivilització", "ens situa a tot el planeta en primera línia de risc". Abans, ha explicat, es parlava d'una "primera línia de risc" davant de catàstrofes i guerres, però ara "més que primera línia de risc, és tot una zona absoluta de risc".

    "A mi em preocupa no només el poder destructiu, sinó a més que va acompanyat d'una descivilització que s'expressa amb una suma de negacionismes, perquè els negacionismes van un pegat a l'altre. És a dir, el negacionista de la violència de gènere és negacionista climàtic i de la immigració. Hi ha esta espècie de conjura de necis. Jo ho cridaria brutalisme. Vivim una època de brutalisme", ha asseverat.

"FÀBRIQUES DE MENTIDES QUE TIREN FUM"

   Preguntat per si els sectors més bel·ligerants en el negacionisme estan guanyant el relat en alguns contextos, Manuel Rivas ha indicat que fa tres dècades "estàvem parlant que un altre món era possible", i ara "la conversa sembla que és 'una altra fi del món és possible'". L'escriptor ha subratllat que a ell no li agrada "brindar per l'acopalipsis".

   Manuel Rivas ha lamentat que estem en un moment en el qual "sembla que el que porta la veu cantant és el brut del lloc". El motiu és que "moltes ferramentes que haurien de servir per a comunicar estan sent utilitzades per a transmetre por, per a enganyar, per a dominar. Són fàbriques de mentides que tiren molt fum".

   "El símil que més s'assembla a este món és el del Titanic, perquè és un vaixell que es va escorant sempre a la dreta, a estribord, escorant, escorant, i hi ha gent que està en les primeres cabines i li sembla que està en el millor dels mons possibles, està feliç, no s'assabenta, o no vol assabentar-se", ha agregat.

"COMUNITAT" DAVANT DE LA CATÀSTROFE

   Respecte a quines reflexions pot extraure de la dana que ha colpejat a Valencia, Manuel Rivas ha posat l'accent que ell té menys coneixement que les persones que han viscut la catàstrofe, però creu que "una de les conclusions que hem de traure és que cal reforçar el sentit de comunitat i els ressorts també comunitaris, la qual cosa són tots els components de benestar". "No es pot trencar la comunitat", perquè citant a Martin Luther King, l'alternativa és el caos.

    En segon lloc, considera que "és hora de parlar del que hi ha de catàstrofe natural i el que hi ha de catàstrofe no natural". "Té a veure amb els mitjans amb que s'afronte i on es posen la inquietud i els afanys de l'administració pública", ha puntualitzat.

    Així, ha agregat que, "si estem vivint un procés de descivilització, cal revertir-ho i recuperar la civilització, que té a veure amb posar l'interès comunitari en primer plànol per a evitar el caos".

    El periodista s'ha preguntat com és possible que, no exclusivament a la Comunitat Valenciana sinó en línies generals, "hi haja càrrecs públics amb responsabilitat sobre el benestar de la gent" que són "negacionistes" de problemàtiques com la violència de gènere o el canvi climàtic. "Cadascun que pense el que vulga i que en el bar diga les burradas que vulga, però estes persones no poden estar en la cabina de comandament", ha retret.