Martínez fixa per al 2026 l'aprovació i entrada en vigor de la llei de senyals d'identitat de la Comunitat Valenciana

   Demana reunir-se amb Bolaños per a abordar "les reivindicacions no ateses" sobre justícia: "No podem permetre que s'ignoren"

   VALÈNCIA, 20 Dic. (EUROPA PRESS) -

   La consellera de Justícia i Administració Pública, Nuria Martínez, ha anunciat que durant el pròxim any 2025 el seu departament treballarà en "la preparació, elaboració i tramitació" d'un avantprojecte de llei de senyals d'identitat, amb l'objectiu que la nova norma "s'aprove i entre en vigor el 2026".

   D'esta manera ho ha exposat durant la seua compareixença este divendres a Les Corts per a exposar les línies generals del seu departament després del seu nomenament el novembre passat. Ha argumentat que, després "dels últims esdeveniments viscuts", la ciutadania, "sense posicionaments ideològics", ha demostrat que els senyals d'identitat "abanderen, més enllà dels moments de goig, els moments d'aflicció".

   "Això mostra la nostra fortalesa com a poble, identitat i singularitat, aspectes que ens unixen a tots els valencians més que els que ens separen, que han de donar lloc a l'aprovació d'una normativa en matèria de senyals d'identitat en la qual convergisquen totes les forces polítiques", ha manifestat.

   Durant la seua compareixença, ha fet un repàs de les actuacions dutes a terme per la seua Conselleria davant dels "importants reptes per a modernitzar i transformar la justícia" per a aconseguir així "una administració pública més eficient i amb millors condicions". "No és un repte menor el que tenim per davant", ha reconegut.

   Martínez ha posat l'accent en la situació de "insuficiència financera" de la Generalitat, que ha lamentat que "impedix poder desplegar els recursos necessaris per a garantir uns serveis públics essencials en les condicions que els valencians mereixen". "Així és molt complicat avançar i esta és una injustícia amb la qual hem d'acabar", ha assegurat.

UNA JUSTÍCIA "MÉS MODERNA I ÀGIL"

   Entre les línies mestres del seu departament, ha enumerat la transformació de la justícia cap a un model "més modern i àgil", el suport i protecció de les víctimes de delictes i de terrorisme, amb "especial atenció" a les de la violència de gènere, la reivindicació de l'autogovern o l'aposta per la concòrdia.

   No obstant això, ha advertit que tot el fet fins al moment "queda relegat a un segon pla" després de la dana del 29 d'octubre. En este context, ha repassat les actuacions dutes a terme per la seua Conselleria "des del primer moment": assistència a víctimes, recursos materials i humans, servicis de justícia afectats, personal empleat públic, mesures legislatives i pressupostàries, suspensió i reprogramació de processos selectius i crides per a cobertura de llocs.

   Ara, en l'actual escenari de recuperació, Martínez ha apostat per "compaginar el dol per les vides perdudes i les persones desaparegudes amb l'esforç per tirar endavant i reconstruir tots els projectes de vida paralitzats el 29 d'octubre". "No podem fallar-los", ha advertit.

PROMET "FERMESA" DAVANT DEL GOVERN

   Al marge d'això, en matèria de justícia, ha garantit la seua "fermesa" en l'exigència al Govern d'Espanya de "totes les legítimes reivindicacions que portem temps plantejant". Per a això, ha sol·licitat una reunió amb el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, per a "reiterar-li les reivindicacions no ateses". "Des del més absolut respecte i la lleialtat institucional no podem seguir permetent que reiteradament s'ignoren les nostres demandes", ha sostingut.

   Martínez ha subratllat que des de la Comunitat Valenciana "no demanem un tracte de favor ni ser més que ningú", sinó que s'atenguen "unes peticions que han de donar resposta a les necessitats que els propis òrgans jurisdiccionals traslladen".

   Concretament, ha reclamat la creació de jutjats, l'equiparació de les plantilles en els jutjats de la mateixa jurisdicció, dotar de més funcionaris a les oficines de suport directe als jutjats de pau que tinguen més càrrega de treball, desenvolupar l'article 519.3 de la LOPJ sobre carrera professional i implantar el teletreball per a l'administració de justícia.

   A més, ha reclamat al Ministeri de Justícia a impulsar "una major coordinació" amb les comunitats autònomes que tenen les competències de justícia transferides, amb la finalitat de promoure "la posada en comú dels criteris que hagen de ser objecte d'unificació per al desenvolupament homogeni dels processos", per a garantir així "l'equitat en l'accés a la justícia dels ciutadans".

AUTOGOVERN, DRET CIVIL I CONCÒRDIA

   D'altra banda, ha reivindicat l'autogovern valencià i, en aquest sentit, la capacitat de legislar en matèria de dret civil valencià "que arreplega el nostre Estatut d'Autonomia". "Sempre anirem de la mà amb Les Corts Valencianes", ha valorat.

   En matèria de concòrdia, ha garantit que el seu departament continuarà amb la mateixa línia que fins ara, la qual cosa passa per mantenir "les actuacions de localització, exhumació i identificació de les víctimes de la guerra civil i la dictadura".

   "Entre les nostres comeses no està sembrar la confrontació ni reobrir ferides del passat, sinó tancar estes ferides, honrar la memòria de totes les víctimes i apostar per la concòrdia i la reparació", ha argumentat.