Un mes de la dana: trenta dies de desolació i un horitzó ple de necessitats urgents

   Els municipis demanen que les ajudes arriben "ja als comptes corrents" d'afectats i maquinària pesada per a les labors de neteja

   VALÈNCIA, 29 Nov. (EUROPA PRESS) -

   Un mes després del fatídic 29 d'octubre en què la força de l'aigua va arrasar gran part de la província de Valencia i va acabar amb la vida de 222 persones, segons l'últim balanç, els municipis de la 'zona zero' lluiten per deixar arrere la devastació amb la mirada posada en un horitzó ple de necessitats apressants.

    La imperiosa urgència que les ajudes arriben ja a les persones afectades i la petició de més maquinària pesada per a desfer-se d'una vegada del fang són algunes de les reclamacions més repetides en estes localitats, que també són conscients que s'enfronten a un futur on caldrà posar el focus en la salut mental de la població per a afrontar este trauma col·lectiu.

    Malgrat el temps transcorregut des que la dana va ferir a desenes de poblacions valencianes, les petjades de la tragèdia són evidents en carrers, comerços i infraestructures. La mobilitat s'ha anat recuperant a poc a poc gràcies als treballs dels diversos efectius i s'estan rescatant quilòmetres de carreteres i servicis bàsics, com a part els trens de rodalies i de la xarxa de metro.

   Però el parc mòbil particular està arrasat. Uns 120.000 vehicles amb greus danys que es troben en desenes de campas o han de ser traslladats a nous dipòsits i, en un futur, a centres de tractament per a destruir-los i intentar que no suposen un perjuí al medi ambient.

    Molts altres cotxes romanen en els garatges, autèntics punts negres de la riuada. Esta setmana, un dispositiu d'un centenar d'operaris impulsat per la Diputació s'ha unit a altres efectius, com els de la UME, per a buidar i netejar garatges i baixos. Es parla de més de 600, encara que lògicament és una xifra oberta.

    Localitats com Paiporta, on més víctimes mortals es van registrar, el paisatge està encara massa impregnat de fang i persistixen les demandes de recursos per a avançar en les tasques de reacondicionament.

    Encara que s'escolta la paraula reconstrucció, el cert és que la zona de la dana esta immersa encara en l'emergència. La pitjor demostració ha sigut l'ensulsiada d'un porxat en un col·legi afectat per la barrancada a Massanassa que ha costat la vida a un treballador i ferides a un altre.

    Precisament l'alcalde d'esta població, Paco Comes, es feia ressò d'algunes de les exigències dels municipis: promptitud en les ajudes als damnificats i un pla per a realitzar obres necessàries que eviten que una incidència natural es transforme en una catàstrofe d'estes dimensions. "Faig una crida a totes les administracions perquè envien als afectats els diners ara i no en els pròxims mesos, perquè en els pròxims mesos podem estar morts econòmica o socialment".

    El primer edil avança que més endavant caldrà unir-se des dels ajuntaments per a dir-los a les administracions que arreglen el barranc del Poyo "perquè és una vergonya que haja de venir una desgràcia com esta per a fer-ho". "Queda molt treball", subratlla Menges, que implora que "no caiga en l'oblit encara que passen dos o tres mesos".

   En la prevenció incidix igualment l'alcalde d'Aldaia, Guillermo Luján, qui, en declaracions a Europa Press, ressalta que "hi ha un element fonamental i pel qual els veïns clamen al cel: hi ha ràbia i cabreig per la invisibilitat del barranc de la Saleta". "És invisible, no es parla d'ell, ni es va alertar abans del 29 d'octubre ni es va explicar després i és necessari que s'explique, sobretot perquè d'una vegada per sempre s'execute en este barranc que porta 40 anys pendent d'un desviament per a evitar danys personals".

    "Lamentablement ara els hi ha i, per tant, estem absolutament devastats i molt tristos perquè aquesta infraestructura necessària no s'ha executat. Ara més que mai, tenim raons de pes, de força, per a exigir que s'actue", ha reiterat.

"GENT CONFINADA EN CASES"

    Sobre les necessitats, declara que han de seguir arribant grues per a retirar els cotxes i advertix que hi ha garatges subterranis que estan impedint que es recupere l'ascensor i, per tant, "hi ha gent confinada en cases, gent gran i amb mobilitat reduïda".

   "Este cercle perillós de cotxes, fang i ascensor sense reparar provoca que hi haja gent confinada a casa, com en la pandèmia. Per tant, és urgent i exigisc que porten per fi grues per a retirar cotxes i màquines per a retirar fang i poder tornar a la normalitat", assevera.

   Des de Benetússer, l'alcaldessa, Eva Sanz, comenta que un mes després de la dana s'està veient "el resultat de tot l'esforç de coordinació i de la pròpia ciutadania que hem estat fent per a aconseguir que els nostres carrers estiguen nets de vehicles i obertes al trànsit rodat". "Tenim llum, aigua i gas restablits", enumera.

    Coincidix amb els seus col·legues en què se seguix "necessitant moltíssima ajuda per a seguir retirant els vehicles dels garatges" i relata que la situació és molt complexa, ja que no només cal retirar llot i vehicles, sinó enfrontar-se a trencaments de conductes d'aigües fecals, al monòxid de carboni o a la gasolina acumulada".

    "Necessitem que se'ns escolte molt, que s'escolte als municipis, que s'escolte a la ciutadania i que bé com més prompte millor des dels llocs de comandament ens donen totes les opcions per a seguir treballant i evolucionant", resumix l'alcaldessa, que emfatitza la petició que les ajudes "arriben ja als comptes corrents dels quals més la necessiten".

    Sanz assenyala una altra de les qüestions problemàtiques, la situació de la infància i els escolars. En el cas de la seua població, "els xiquets han tornat pràcticament tots, xiquets i xiquetes, al col·le, malgrat les discrepàncies amb la Conselleria d'Educació" sobre qui ha de certificar el bon estat dels centres, assenyala. "Falta encara l'IES i esperem que en breu puga estar també operatiu". De fet, amb dades de 28 de novembre, un total de 9.750 escolars de municipis afectats no han tornat encara a les classes, mentre que 38.186 sí han pogut fer-ho ja.

    L'alcaldessa de Torrent --que va patir l'impacte al Xenillet, Mes del Jutge, el Vaig moldre i urbanitzacions pròximes al barranc de l'Horteta--, Amparo Folgado, no oblida l'esforç dels ciutadans i la solidaritat rebuda: "Mai estarem prou agraïts a veïns, voluntaris, empreses i cossos d'emergència que es van bolcar des del primer minut. Esta tragèdia ha tret el millor de tots".

    Exposa que els barrancs de l'Horteta i del Poyo són "punts crítics que requerixen una intervenció urgent". Per això, han sol·licitat una reunió al president de la CHJ amb la finalitat de traslladar i abordar les necessitats i preocupacions del municipi.

"EIXIR A POC A POC"

   I a València, tres de les seues pedanies han patit "un rastre de destrucció": La Torre, Forn d'Alcedo i Castellar-l'Oliveral, que estan eixint "a poc a poc".

   "Ara mateix, la gran majoria de carrers de les tres pedanies estan netes i perfectament transitables, els col·legis han reobert i recuperat la seua activitat docent, la connexió de totes les línies de l'EMT està a ple funcionament, se seguix distribuint des de Mercavalencia menjar, aigua i productes de neteja en les tres pedanies, i les oficines d'atenció als afectats seguixen funcionant de dilluns a dissabte i han atès més de 700 peticions d'ajudes", detallen fonts municipals a Europa Press.

   "Amb el treball intens realitzat fins al moment està donant els seus fruits i ja veiem la llum al final del túnel. Però València no s'ha parat i com 'cap i casal' de tots els pobles germans afectats els hem ajudat des del primer moment i així ho seguirem fent", conclouen.